Els aficionats a la música pop recordaran que de Grande-Marlaska no n’hi ha un, sinó dos. Un és l’exjutge i ara ministre de l’Interior, i l’altre, un grup de música que es va formar l’any 2005, integrat per Eugenia Malela Durán, Roberto Herreros y Pepo Márquez que originalment s’anomenava no amb el nom del nou ministre, sinó amb el del seu ‘rival’ en un moment de jutges mediàtics. En homenatge al ‘superjutge’ Baltasar Garzón, la banda es deia, simplement, Garzón.
Ara bé, al juliol del 2006 el grup va fer una acció publicitària que no va agradar gens al jutge Baltasar Garzón. Al seu web -que incloïa al seu domini l’expressió ‘superjutge’, en aquells temps molt utilitzada per referir-se a Garzón-, es van publicar unes imatges del jutge, el qual els va amenaçar via advocats d’accions legals si no retiraven les imatges.
La resposta del grup, amb certa ironia, va ser canviar-se el nom, perquè volien “fer referència al jutge més gran d’Espanya”. I per això van passar a anomenar-se Grande-Marlaska, tot per una enrabiada de Garzón.
La banda va continuar en actiu uns anys, l’any 2007 van publicar el seu únic llarga durada, ‘El momento de hacer’, i es van dissoldre el 2010. Anteriorment havien publicat les maquetes ‘Demo’ i ‘Otra fuerza’.