La ciutat de Granollers (Vallès Oriental) va tenir un camp de concentració per a presos polítics durant el franquisme ubicat a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Així ho certifica una carta datada del juliol de 1940 que el cap militar del recinte hauria enviat al llavors alcalde de Granollers, Josep Serra i Puigoriol, i que compta amb un distintiu en què s'hi pot llegir "camp de concentració".

La troballa, que forma part de la correspondència de l'època que hi ha emmagatzemada a l'arxiu de la ciutat, l'ha fet Paco Cruz, un tècnic municipal que treballa en el projecte que ha impulsat l'Ajuntament per recuperar els espais de memòria de la localitat. Tot i que no s'ha pogut determinar quantes persones haurien estat empresonades a la instal·lació, si que es coneix que personatges rellevants vinculats al moviment obrer o al sector republicà com el doctor Alfred Canal van ser-hi reclosos.

Tot i que diversos testimonis orals de gent gran de Granollers ja havien posat sobre la taula l'existència d'un camp de concentració a la ciutat durant el franquisme, mai fins ara s'havia trobat cap document que confirmés aquest extrem. "El que fa el document és donar valor a una cosa que ja sabíem i sobretot ubicar la instal·lació en un emplaçament concret", revela Paco Cruz, el tècnic municipal que ha fet aquesta troballa i que recorda que la instal·lació es trobava a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, que estava ubicada on hi ha l'actual Mercat de Sant Carles. "De fet, l'únic que queda del lloc és que la plaça on està aquest mercat s'anomena plaça de la Caserna", comenta.

Descobriment “per casualitat”

Cruz assegura que va ser per casualitat, mentre revisava la correspondència de l'època en el marc del projecte que l'Ajuntament duu a terme per a recuperar els espais de memòria de la ciutat, quan va trobar la carta. "Està escrita pel nou cap militar que s'havia fet càrrec de la comandància i del nou camp de concentració i especifica que la instal·lació està a la caserna i fins hi tot duu un segell en què s'hi pot llegir camp de concentració", comenta Cruz que indica que està datada del mes de juliol de 1940.

Cruz assegura que Granollers va ser l'epicentre del moviment obrer i revolucionari de la comarca i per aquesta raó va esdevenir un punt on van confluir molts presos polítics. "Hi havia una presó local molt petita on hi anaven els delinqüents comuns, però imaginem que va quedar petita per encabir-hi la resta", comenta el tècnic que assenyala que aquest va ser el principal motiu pel qual la caserna es va convertir en un camp de concentració. "Això no vol dir que no s'hi seguís desenvolupant activitat militar en una part, però hi havia homes i dones d'esquerres, vinculats al moviment anarquista, també anarcosindicalistes, republicans i fins hi tot catalanistes" apunta el tècnic. Així mateix assegura que personatges rellevants del món local com el doctor Alfred Canal o revolucionaris vinculats a famílies tan conegudes com els Serra o els Vila hi van ser-hi empresonats.

En aquesta mateixa línia relata que el moviment de presos al camp era molt actiu i que hi ha llistes en què es pot veure com setmana rere setmana sortien més de dotze persones de la instal·lació. "Els enviaven al camp d'Horta, a sotmetre's a judicis sumaríssims a Barcelona o al Camp de la Bota", assenyala.

El valor dels testimonis orals

Cruz assegura que hi ha testimonis orals que han explicat que van passar sis mesos en el recinte o també persones que en aquella època eren infants i solien jugar al voltant de la instal·lació. "Diuen que els reclusos llençaven llaunes amb missatges a través de les finestres", indica.

Aquests mateixos testimonis també han revelat que a més, a la ciutat també hi havia una comandància militar amb capacitat per una vintena de presos. "Per ara no hem trobat cap document que acrediti aquest extrem", comenta Cruz que es mostra convençut que les properes investigacions permetran confirmar aquest també l'existència d'aquesta instal·lació.