Bufar 70 espelmes és un al·licient més d’una de les grans cites cinèfiles de l’any. L’aniversari rodó del Festival de Cinema de San Sebastià (16-24 setembre) es celebra amb una programació afinada, com de costum, però també amb una exposició fabulosa que repassa set dècades d’història, no només des de la perspectiva dels seus responsables, obrint la porta al punt de vista dels ciutadans de Donosti, sempre implicadíssims amb aquest esdeveniment, i que hi han pogut participar enviant les seves pròpies fotografies. Perquè un dels secrets de la llarga i exitosa vida d’aquest festival ha estat sempre la connexió amb la gent de la ciutat.
Amb Juliette Binoche (protagonista de Winter Boy, amb la que el cineasta francès Christophe Honoré buscarà premi gros) i David Cronenberg (que portarà fora de competició els seus Crímenes del futuro) com a personalitats escollides per rebre el seu honorífic Premi Donostia, la 70a edició de Zinemaldia s’inaugurarà amb Modelo 77. Amb Miguel Herrán i Javier Gutiérrez liderant el repartiment, la potentíssima nova pel·li d’Alberto Rodríguez (La Isla Mínima) ens situa en plena Transició per recrear la lluita dels convictes de la pressó Model de Barcelona pels més bàsics drets humans. El Festival es clausurarà amb Marlowe, de Neil Jordan, amb Liam Neeson a la pell del detectiu privat creat per Raymond Chandler, en un thriller rodat a Catalunya.
Ens atrevim a donar un cop de mà al jurat presidit per Matías Mosteirín —després de la renúncia de Glenn Close per problemes familiars— i a pronosticar un palmarès a nou dies que es faci públic. Aquestes podrien ser les grans favorites a endur-se el premi gros del festival:
Compte amb les tres pel·lis amb producció catalana que busquen endur-se la Concha d’Or. Pilar Palomero intentarà recuperar l’entusiasme que va despertar la seva òpera prima, Las niñas (recordem, guanyadora del Goya a Millor Pel·lícula l’any passat). Ara presenta La maternal, amb la que, de nou, torna a abordar un coming-of-age marcat, en aquest cas, per un embaràs adolescent. La pròpia cineasta ens ho explica: “Es centra en una casa d'acollida per a noies menors embarassades. Hem seguit la dinàmica de rodatge de Las niñas, barrejant intèrprets professionals i d'altres sense experiència prèvia. I volia parlar de la maternitat a l'adolescència, i reflexionar sobre com s'aprèn a ser mare”. Àngela Cervantes (guanyadora del Gaudí per Chavalas) n’és la protagonista. Per la seva banda, l’experimentat Jaime Rosales (ja present a la Secció Oficial amb Tiro en la cabeza) buscarà el premi gros amb la seva pel·li més lluminosa, Girasoles silvestres: es tracta d’un retrat sorprenent d’una dona, mare de dos nens, des del prisma de tres relacions sentimentals amb homes molt diferents. Anna Castillo torna a demostrar que és, probablement, la millor actriu de la seva generació, amb una interpretació ajustada i plena de matisos. Finalment, el debutant Mikel Gurrea proposa amb Suro un relat molt connectat amb la nostra realitat, explorant les tensions entre urbanites i els entorns rurals: una parella (Vicky Luengo i Pol López) deixa la gran ciutat després d’heretar una explotació de suro. Un film coproduït per la catalana Lastor Media (també productora d’Alcarràs i Libertad).
Atenció a la unió entre el director de Gloria i d’Una mujer fantástica amb la protagonista de Midsommar o Mujercitas (i nova heroïna Marvel, des de Viuda Negra). El xilè Sebastián Lelio presentarà The Wonder, que ens porta a un poblet de la Irlanda de meitat del segle XIX, marcada per la fam massiva, i que ens explica la trobada entre una infermera i una nena que porta quatre mesos sense menjar sense que el dejú hagi afectat la seva salut. Ciència i fe, raó i religió, xoquen en aquest atmosfèric drama d’època que també posa el focus en l’opressió de les dones en aquestes comunitats aïllades, i en el què l’actriu de moda Florence Pugh torna a demostrar un talent sobrenatural. Una pel·lícula, per cert, que arriba a la Secció Oficial de mans de Netflix.
[banner-AMP_0]
Un japonès i un coreà aspiren a donar la campanada amb dos dels títols forts de la Secció Oficial. Per una banda, l’escriptor Genki Kawamura debuta com a director amb Hyakka (A Hundred Flowers), un drama familiar sobre l’impacte de la demència de la mare en la traumàtica experiència d’un fill que lluita per no oblidar. Kawamura salta a la direcció després de vendre centenars de milers de llibres (assajos i narracions infantils) i d’una interessant trajectòria com a productor de mestres de l’animació com Makoto Shinkai (Your Name) o Mamoru Hosoda (Mirai, la meva germana petita o Belle).
D’altra banda, l’imprescindible i hiperactiu cineasta coreà Hong Sang-soo (Gran Premi del Jurat a la Berlinale d’enguany amb la seva anterior The Novelist Film) estrenarà a Donosti la seva nova pel·li, Walk Up: la història d’un director de cinema que es retroba amb la seva filla i repassa tot el que s’han perdut amb la distància.
Històricament, el cinema argentí ha trobat un altaveu formidable i s’ha sentit molt ben acollit al Zinemaldia. Aquest any, dues pel·lícules del país sobresurten a la Secció Oficial. Per un costat, El suplente, nou film de Diego Lerman, on un mestre de literatura amb una caòtica vida personal decideix mirar de marcar la diferència ensenyant en una escola d’un barri marginal de Buenos Aires, trobant-se amb un entorn marcat per la violència i la degradació. Bárbara Lennie hi fa una col·laboració en aquesta mostra de poderós cinema social. Per l’altre costat haurem de tenir molt present la feina que proposa Manuel Abramovich amb Pornomelancolía. Amb l’empenta del darrer Lleó d’Or a Venècia (All the Beauty and the Bloodshed), el gènere documental agafa embranzida, i aquest film aposta per reflexionar sobre la relació entre sexe i xarxes socials i els estats d’ànim que genera, a partir del retrat de Lalo, un sex-influencer que comercia amb vídeos pornogràfics casolans mentre tracta d’apaivagar la seva tristor vital.
[banner-AMP_1]
Amb una exitosa carrera com a muntador (per pel·lis com Blancanieves, Que Dios nos perdone o Un año, una noche), Fernando Franco buscarà reeditar l’impacte de la seva òpera prima, La herida (2013), guanyadora del Premi Especial del Jurat i de la Concha de Plata per l’actriu Marian Álvarez. Amb el seu tercer llarg, La consagración de la primavera, el cineasta proposa la trobada entre una noia de 18 anys (compte amb la feina de l’actriu Valèria Sorolla, tot un descobriment a qui vam veure a la sèrie Moebius i a l’escenari de la Sala Beckett amb #SuïcidaSam) i un jove amb paràlisi cerebral (Telmo Irureta).