Passo cada dia per davant d'aquest edifici i fins fa pocs dies no me n'havia adonat. Com totes els del carrer Doctor Dou, aquest carrer afrancesat de l'anomenada Eixample del Raval, la Casa Ramon Mumbrú és una elegant construcció de cinc plantes (entresòl i quatre plantes amb baixos comercials). No destaca especialment sobre seves veïnes, construïdes a la dècada dels setanta de 1800 sobre les restes dels antics convents del Carme i Elisabets, encara no arribat el futur esplendor modernista.

Però, si entrem al Restaurant En Ville que ocupa els seus baixos potser en podrem trobar una pista. Sí, me n'hauria d'haver adonat abans. La volta de maó és la clau. La volta catalana que l'autor de l'edifici va fer cèlebre i el va fer ric. La volta que agermana aquest bloc de pisos de 1877 amb l'Oyster Bar de Gran Central de Nova York, on un pot menjar-se un entrepà d'ostres que el deixi estabornit. Tots dos edificis, tan lluny i tan a prop, són obra del valencià Rafael Guastavino Moreno, l'home que va construir Manhattan amb volta catalana i que quan va morir va ser acomiadat com "l'arquitecte de Nova York".

Volta de Guastavino a l'Oyster Bar de Gran Central, NY/Leonard J. DeFrancisci

La volta catalana que va triomfar als Estats Units

La genialitat de Guastavino no prové d'una imaginació desbordant com Antoni Gaudí, també deixeble d'Elies Rogent, o el pòsit historicista de Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Muntaner. Més gran que tots ells, la seva immortalitat es deu al fet d'haver usat la volta catalana –la mateixa que li havia permès construir el teatre la Massa de Vilassar de Dalt– per construir edificis amplis i resistents a foc i deixar bocabadats els ciutadans de la ciutat més moderna del planeta, Nova York. I, a més, haver aconseguit patentar una tècnica ancestral amb la qual va construir alguns dels símbols de la Gran Poma, la impressionant estació central, el pont de Queensboro, Saint John The Divine, el Carniege Hall o el Museu d'Història Natural.

Guastavino va ser un arquitecte i industrial espavilat de vida turbulenta. Nascut a València l'any 1842, es va traslladar a Barcelona on havia fet fortuna el seu oncle, per estudiar de mestre d'obres. Abans d'acabar els estudis, gràcies als quals va descobrir la volta que el faria ric i cèlebre, ja signava projectes i deixava embarassada la seva cosina Pilar, amb qui es va casar amb disset anys. Un matrimoni fallit del qual naixerà el seu fill i hereu Rafael Guastavino Expósito –la mare era una orfe afillada per l'empresari valencià–, mentre gràcies als contactes del seu oncle-sogre aixecava la fàbrica de Can Batlló, on posarà en pràctica per primera vegada la seva combinació d'un coneixement de segles amb un nou material, el ciment Porland, que Eusebi Güell produirà a la fàbrica Asland. Assessorada per Guastavino, òbviament. 

Mercat sota el pont de Queesboro, de Rafael Guastavino/Jim Henderson 

Una vida de novel·la

Guastavino va marxar de Barcelona a finals de 1880, perseguit per un rastre de deutes i assumptes de faldilles, acompanyat de Paulina Roig, la mainadera del seu fill i l'amant del pare, i les filles d'aquesta. Sense conèixer l'idioma, sense feina ni recomanacions, la situació dels dos Guastavino –als quals l'escriptor Andrés Barba dedica el seu llibre Vida de Guastavino y Guastavino, publicat per Anagrama– és tan trista que Paulina i les noies els van abandonar. Per sobreviure, Guastavino es lloga com a  dibuixant a la revista Decorator and Furnisher. Mica en mica anirà guanyant concursos i, Guastavino Fireproof Construction Company omplirà els Estats Units de voltes. Voltes i més voltes. Voltes enrajolades de biblioteques, esglésies, estacions de metro i de tren, museus i obres públiques fins a convertir el seu estil en la imatge del modernisme –el moviment que esclata a la seva Barcelona d'adopció quan ell ja és a Nova York– als Estats Units i el seu segell el que donarà genuïnitat a la ciutat de Nova York. A partir de llavors, Guastavino pare i fill seran part de la història dels Estats Units. Una història amb accent valencià. O català. Diguem-nos com ens plagui.

Quan ja ha construït la Biblioteca Pública de Boston i la plana major de l'arquitectura americana l'ha reconegut com un dels seus fent-lo parlar al Massachusetts Institut of Technology (MIT), a Guastavino li surt la vena més valenciana i fa una falla passat Sant Josep. Per posar a prova les seves construccions ignífugues, construeix una volta al carrer 68 de Manhattan i el 2 d'abril de 1897 hi cala foc després d'avisar a la premsa i al cos de policia. La fa cremar durant cinc hores i, quan s'apaga el foc, hi posa a sobre cinquanta tones per provar-ne la resistència. Cal tenir en compte que després de l'incendi de Chicago, el pànic al foc s'havia apoderat dels Estats Units.

Amb el pas dels anys, Rafael Guastavino fill anirà rellevant al seu pare i serà ell qui posarà el seu segell als edificis més coneguts de la companyia. Els que faran que Nova York sigui la Nova York que coneixem. L'aprenent que ni tan sols té estudis d'arquitectura, continua un nom mític. 

Com recordava fa uns dies el sempre recomanable perfil Efemèrides d'Arquitectura, Rafael Guastavino va morir l'1 de febrer de 1908 a la seva finca de Black Mountain, a Asheville (Carolina del Nord). D'aquella casa, anomenada Spanish Castle pels vilatans, no en queda més que una xemeneia industrial, homenatge a l'home que va portar de Catalunya el sistema que va fer-lo famós i que li va permetre construir voltes i cúpules inimaginables. Com la de l'església de Saint Lawrence, on està enterrat, en una de les parets que suporten la volta el·líptica més gran dels Estats Units.

Interior de la Basilica de Saint Lawrence, on reposa Rafael Guastavino/Jen G. Bowen