L'antropòleg Adrià Pujol publica, a Pòrtic Editorial, Guia sentimental de l'Empordanet, el tercer volum d'una col·lecció que ja ha descrit Perpinyà (de la mà de Joan Daniel Bezsonoff) i l'Alguer (a càrrec de Joan-Elies Adell). En aquest cas, la guia no cobreix una ciutat, sinó una comarca: el Baix Empordà, amb la denominació que alguns li donen, amb un irònic diminutiu. No es tracta de la típica guia pràctica, per fullejar sobre el terreny, sinó un text que constitueix, en sí mateix, un viatge emocional, literari i vital per aquesta comarca. De fet, Adrià Pujol assegura que ell no hagués escrit una guia convencional, perquè no és el gènere que l'atrau.

La guia d'un indígena 

Adrià Pujol és de Begur, això queda clar amb els seus coneixements enciclopèdics, no només dels grans centres de l'Empordà, sinó dels darrers racons de la comarca: fonts, esglésies, bars, platges, paisatges... Ell assegura que a cap lloc hi ha racons secrets per a la gent local. De jove va recórrer bona part dels paisatges que descriu, en bicicleta o en vespino. En els darrers temps, mentre redactava la guia, s'ha reprimit per no consultar internet: no volia que aquesta guia fos una reproducció de la Viquipèdia, sinó el "seu" viatge particular.

La visió complexa d'un emigrat

L'autor visita amb freqüència l'Empordà, però no hi viu. Ell assegura que se sent com un agent doble. Quan és a l'Empordà, el consideren com un indígena que torna amb aires de grandesa perquè viu a la ciutat. Però, a vegades, a la ciutat "faig d'empordanès professional". Pujol no ha perdut el contacte amb l'Empordà, i això li serveix per fer una guia exhaustiva de la regió, amb informacions actualitzades. Però alhora, la seva estada fora de la regió li permet una visió externa de la zona. Ell afirma que se sent com un "traductor", que interpreta la realitat empordanesa front als de fora.

L'escriptura d'un antropòleg

Si bé Pujol assegura que tot escriptor, en certa mesura és un antropòleg, que tracta de mirar el món amb una "mirada neta", deslliurada de prejudicis. Creu que l'antropòleg, i tot aquell que viatja molt o emigra, està obligat a fer un exercici de comprensió permanent d'una realitat des de l'exterior. Per això veu l'antropologia com un element central d'aquesta guia.

Més que records

Com confessa l'autor, aquesta guia són tres llibres en un: per una banda les memòries de l'autor a la comarca (sobretot, amb episodis referents a la seva infantesa i joventut), per l'altra, una guia real pels paisatges, monuments i establiments del Baix Empordà i, finalment, una guia literària en què no només se'ns parla dels autors de l'Empordà, sinó també dels autors foranis que van descriure l'Empordà.

Sota l'ombra de Pla

Que ningú se sorprengui d'obrir el llibre per una plana qualsevol i trobar una cita de Josep Pla o una referència a ell. Adrià Pujol assegura que quan va començar a escriure la seva guia volia defugir els grans escriptors, però que ben aviat va adonar-se'n que això no era possible. "Pots escriure sobre l'Empordà del bracet de Pla o contra Pla, però no sense Pla", afirma (i de fet, queda clar que ell escriu "del bracet de Pla"). I tot i que no dubta que Pla és un referent indefugible, com Gaziel, reivindica també alguns escriptors menors de la zona: Josep Martí i Clara, àlies en "Bepes", Àngel Ferran, Ganigué... En el fons, Pujol n'està convençut que l'Empordà és una terra de narradors, de gent de ploma fàcil amb una gran prosa.

L'Empordanet més bell...

Adrià Pujol, que coneix el Baix Empordà com el palmell de la seva mà, recomana, entre totes les seves localitats, el seu poble natal, Begur. Apunta que té les millors vistes de l'Empordà, una bona estructura de carrers, i que és prou gran com per tenir serveis, però prou petit com per mantenir el seu encant. Puntualitza que, en qualsevol cas, s'ha de visitar a l'hivern o a la tardor. I com a paisatge natural, recomana passar per les Gavarres, "potser el massís menys conegut de Catalunya"; un territori que combina mar, muntanya i illes.

... i el més lleig

L'Empordà és considerat, per alguns estiuejants, com una mena de paradís terrenal. Però aquesta guia, a diferència d'altres, no només es fixa en els espais idíl·lics, sinó també en territoris degradats i desagradables: no oblida fer menció als nyaps urbanístics ni als polígons industrials. Adrià Pujol és conscient que "La costa ha estat molt maltractada; s'hi han fet moltes animalades". Tot i això opina que "la lletjor i la bellesa és més un concepte del visitant que del que viu al territori". 

Contra la massificació turística

Pujol no vol afegir-se al plany victimista dels locals front als turistes, ja que tots acabem fent el turista a alguna banda o altra. Però assegura que la massificació del turisme acaba afectant negativament a tot el territori empordanès. Ell ho exemplifica en els restaurants: "Donaria 10 estrelles Michelin a aquells que serveixen per a la seva funció (que n'hi ha molts), a aquells que serveixen perquè el diumenge hi pugui anar a menjar una família treballadora o perquè un obrer hi pugui passar a dinar en una horeta". En canvi suspendria "als que fan coses estranyes per a clienteles estranyes", perquè "generen al seu entorn moviments de persones anòmals". També, com especialista en museus es mostra contrari a alguns "centres de interpretació" que només depenen del turisme i critica els abusos en la museïtzació.

No tot és or

La Guia sentimental de l'Empordanet en alguns casos penetra, també, en aspectes punyents del territori. I menciona que, front a les visions hagiogràfiques de la comarca, les estadístiques apunten que algunes de les localitats tenen una renda per càpita molt baixa, de les més baixes de Catalunya. I molts empordanesos sobreviuen practicant treballs de temporada o precaris; i encara estan pitjor els immigrants que hi arriben. A l'Empordà hi va molta gent de diners, però no tothom que hi és té diners.

Entre la desesperança i la delinqüència

De fet, algunes de les històries que explica Adrià Pujol referents a la seva joventut no són gaire exemplars: furts, consum de drogues, vandalisme... Ell afirma que el jovent dels pobles, als anys vuitanta, va cometre moltes il·legalitats: "Era un panorama molt desolador, molt violent. Un còctel de gent amb pocs estudis, amb falta d'oportunitats, amb molt accés a les drogues...". Molts joves morien en accidents de tràfic, d'altres van caure víctimes de la sida...

La guia com a llibre

Per als que no coneixen la comarca aquest llibre potser els resulti excessiu, per la seva extensió i per l'abundància de detalls i personatges poc coneguts. Hauria guanyat amb una esporgada. Però aquesta guia resultarà molt interessant per als que ja coneixin el Baix Empordà; sens dubte els aportarà coneixements de llocs i de lectures, i els oferirà una visió fresca i original del territori. En la Guia sentimental d'Adrià Pujol trobaran una nova forma de veure, i de viure, l'Empordanet.