Guillem Gisbert va començar ahir nit la gira de Balla la masurca!, omplint l’Apolo de cap a peus i amb una llarga gira que el farà trepitjar molts escenaris catalans. Vendre totes les entrades per a la sala del Poble Sec abans de treure disc és gros: “Permeteu-me que interpreti que tinc al davant la línia dura de seguidors de Manel, per la part que em toca us ho vull agrair, i també us ho agraeixo per part de l’Arnau, el Roger i el Martí que estan per aquí amagats”, ha comentat a la primera interacció amb el públic.
El cantant considerava aquest primer concert de gira un ritual de pas. Ha acontentat a tothom tocant en directe totes i cada una de les cançons de l’àlbum i fent una versió íntima, amb veu i piano en solitari d’'Ai Yoko', que ha remogut la nostàlgia que surava a l’ambient. Sí, aquesta nit s’ha fet estrany veure al Guillem sense tenir a la seva dreta el Roger Padilla, a l’esquerra el Martí Maymó i l’Arnau Vallvé tancant el quartet. Però no estava sol, dalt de l’escenari l'acompanyaven de Jordi Casadesús (baix, guitarra i programacions), Glòria Maurel (bateria i percussions) i Arnau Grabolosa (guitarra, baix i teclats).
Aquesta nit s’ha fet estrany veure al Guillem sense tenir a la seva dreta el Roger Padilla, a l’esquerra el Martí Maymó i l’Arnau Vallvé tancant el quartet
A part de tot el repertori del disc, també han tocat dues versions en català, Tots a casa xiulen (Anyone Can Whistle, d’Stephen Sondheim) i Prou de Plors (Dry Your Eyes, Neil Diamond), algunes cançons les ha anat introduint: interpel·lant els seus companys d’universitat amb els que anava a l’Autònoma per tocar Miracle a les Planes o l’anècdota del reconegut guionista Rafael Azcona per Un home realitzat¸ on Glòria Maurel ha fet un grandíssim solo de bateria. El públic entregat i aplicat, ha fet els deures, i s’ha notat la predilecció davant de cançons com Cantiga de Montse, Les dues torres, Waltzing Matilda o la cançó que dona nom al disc, on hem pogut veure el cantant ballar dalt de l’escenari.
Era una mica una incògnita quines cançons agradarien i es cantarien més, sí que guiant-nos per les escoltes a Spotify et podies fer una idea, però no és fins al directe que no veus la magnitud. Ha deixat pel final el toc de folk i l’harmònica de Les aventures del General Lluna i Estudiantina, on han proposat un format de tres guitarres, un ukelele i castanyoles, cantant a viva veu els 4 músics a l’uníson.
La vocació, quin tema
El disc parla de l’absència de la vocació i de viure sense tenir les coses clares a la vida. El procés de creació ha sigut d’aproximadament dos anys: “Ha sigut una feina on han aparegut a la meva vida tasques diferents i persones noves que m’han ajudat molt, també persones velles que m’han ajudat molt d’una manera nova”, ha reflexionat. Balla la masurca! ha tingut diferents productors i ha estat i gestionat pel segell discogràfic Ceràmiques Guzmán.
Després d’aquesta inauguració de la gira a Barcelona, al Guillem li venen uns mesos moguts i plens de concerts. Aquest dissabte passi doble a Girona, al Festival Strenes. La següent data és a Madrid, el 10 de maig, i després anirà passant per diferents escenaris catalans com el de l’Embassa’t, Primavera Sound, Cap Roig o Porta Ferrada. Un primer concert que va bé, ja marca els següents. Quin gust començar la gira així.