El britànic Guy Standing és economista, professor de la londinenca School of Oriental and African Studies (SOAS). Va adquirir molta notorietat quan va publicar un assaig sobre l’economia moderna titulat El precariado. Una nueva clase social (ed. Pasado & Presente). En aquesta obra afirmava que existia una nova classe social sense perspectives de millora, totalment incapaç de reaccionar i al límit del desastre, a la qual anomenava “precariat” (en contraposició al proletariat). Ara publica en castellà un assaig que continua amb la línia d'El precariado i que es titula La corrupción del capitalismo. Por qué prosperan los rentistas y el trabajo no sale a cuenta (editorial Pasado & Presente). Standing no es limita a analitzar el sistema econòmic actual, sinó que fa propostes per combatre les seves injustícies.

Vostè afirma que allò que han dut a terme els polítics que es presenten com a neoliberals és, finalment, el contrari del liberalisme. Com ho argumenta?
Els neoliberals, als anys vuitanta, en temps de Reagan i Thatcher, van arribar a controlar alguns grans estats, van esdevenir hegemònics, i van convertir el neoliberalisme en la tesi central de l’economia d’aquests anys, imposant-lo al Banc Mundial i a la UE. En aquell moment semblava que la seva teoria defensava el lliure mercat. Van liberalitzar els capitals, i d’alguna manera aquests capitals van ser els que finalment van menjar-se la política neoliberal. A partir d’aquest moment el sistema deixa de defensar el neoliberalisme i passa a defensar el capitalisme rendista, dels grans propietaris i les grans empreses. Ara ens trobem en el sistema menys de lliure mercat que hem tingut mai. Els que dominen l’economia mantenen la retòrica neoliberal, basada en la divisió entre públic i privat, però en realitat estan treballant per a un mercat que no és en absolut lliure.

Ara ens trobem en el sistema menys de lliure mercat que hem tingut mai

Per què aquest sistema no és realment liberal?
El que tenim ara és un sistema de capitalisme rendista. Els que tenen el control del sistema treuen beneficis de les seves possessions, i en lloc de tenir un mercat lliure, tenim un mercat d’extracció de rendes. És important que els polítics progressistes sàpiguen explicar que aquest sistema no només és immoral sinó que també és ineficient. Estem en un sistema que implica un augment de la desigualtat i el trencament definitiu de l’antic sistema de distribució de rendes.

Si el sistema fos autènticament liberal, aniríem millor?
No. Jo no dic, de cap manera, que si el mercat fos totalment lliure, l’economia seria més justa o millor. A La corrupción del capitalismo el que tracto de demostrar és que diuen mentides. Quan afirmen que defensen un mercat lliure menteixen. En realitat, traeixen la seva pròpia ideologia.

Per entendre la corrupció econòmica, cal tenir en compte com funciona el conjunt del sistema

Vostè defensa que la corrupció que es viu a molts països no és conjuntural, sinó sistèmica. Per què?
La corrupció de la política parteix del capitalisme financer global, que s’ha apoderat de l’economia. La corrupció política està vinculada a la corrupció econòmica. Per entendre la corrupció arreu, inclòs a Espanya, cal tenir en compte com funciona el conjunt del sistema. Hi ha hagut un canvi en la correlació entre les forces polítiques i els estaments de població que representen. Abans els conservadors representaven les classes altes i els socialdemòcrates els pobres, però ara els conservadors, com el PP, representen el capitalisme financer.

El capitalisme financer corromp la política?
Al capítol 7 de La corrupción del capitalismo parlo de goldmansachisme, tot explicant com funcionen les portes giratòries de Goldman Sachs, com funcionen a tot el món, i fins i tot a Espanya. Trump criticava Clinton per rebre diners de Sachs, però després Trump ha col·laborat amb ells. Molts polítics entren en política per passar després a guanyar diners a Goldman Sachs, però també hi ha executius que es passen de Goldman Sachs a la política. Això és la corrupció absoluta. Les portes giratòries són la pèrdua absoluta de la decència.

El sistema de repartiment de beneficis ja s’ha trencat

A La corrupción del capitalismo prediu que les rendes del treball no faran sinó reduir-se, mentre les rendes del capital aniran creixent...
Jo el que dic és que el sistema de repartiment de beneficis ja s’ha trencat. Hi havia una llei no escrita que deia que hi havia un equilibri entre les rendes del capital i les del treball, i durant molt de temps, certament, va haver-hi un equilibri. Però des que els rendistes s’han apoderat del sistema econòmic mundial, els beneficis que van al capital, i especialment els beneficis que es treuen de les rendes, han crescut molt. En canvi, pel que fa als beneficis que vénen de la feina, alguns treballadors de la part alta d'aquest grup han vist créixer els seus beneficis, però per als sectors més baixos del mercat laboral, el que anomeno el precariat, la tendència ha estat la contrària: els seus ingressos han anat baixant. Hi ha dos tipus de desigualtats. La primera entre capitalistes i treballadors, i la segona dins del grup dels treballadors, entre els assalariats i el precariat.

Això provoca alteracions del sistema polític?
Amb aquesta diferència de repartiment de rendes, s'ha generat una pressió extraordinària sobre els polítics i els governs. I en els darrers anys els governs s’han encarregat de vetllar pels beneficis dels rendistes. I hi ha un altre problema: la part més privilegiada dels assalariats també treu alguns beneficis de rendes i està dividida entre un projecte conservador i un de progressista. Els polítics dels partits d’esquerra no han entès el problema del precariat. Han de centrar-se en ell, en aquells que no tenen una defensa política, més que centrar-se en els assalariats, que cada cop tenen més interessos en comú amb els extractors de renda.

Si els grups polítics ultraconservadors aconsegueixen captar l’atenció del precariat, ens esperen temps molt foscos...

Això deu tenir conseqüències també en les eleccions, no?
És important que els nous moviments polítics que han anat sorgint darrerament a Europa puguin articular un missatge que reflecteixi els interessos del precariat, perquè si no, ens trobarem amb moviments polítics ultraconservadors que recolliran les pressions del precariat, que és el que ja està passant a algunes bandes. Si aquests grups aconsegueixen captar l’atenció del precariat, ens esperen temps molt foscos.

Vostè crida a un sistema que asseguri la renda dels ciutadans. Ho veu viable econòmicament? I políticament?
En un capítol de La corrupción del capitalismo parlo de la renda bàsica, un tema que també he desenvolupat en altres publicacions. Crec que ha de ser un punt essencial de les polítiques progressistes. No és una utopia, sinó una visió de futur. Podemos i els nous partits polítics que s'estan desenvolupant no han de llançar la tovallola davant del que és la possibilitat de crear una nova economia i una nova societat.

Si la gent no és lliure, no pot haver-hi democràcia

Amb quins arguments defensa la renda bàsica?
Crec que la renda bàsica és essencial per a un futur millor, i tinc tres grans arguments per defensar-la. En primer lloc hi ha un motiu de justícia social: El capital no procedeix tant del que fem ara sinó del que han fet els nostres avantpassats, tots, durant generacions, i per tant s’ha de repartir entre tots. No és qüestió de caritat, és qüestió de justícia. També cal aconseguir una renda bàsica per una qüestió de llibertat, de llibertat republicana. Si la gent no és lliure, no pot haver-hi democràcia. Perquè si no tens recursos, no pots dir que no a res. Sense recursos estàs sotmès, estàs dominat. No pots prendre les teves decisions, i això afecta la base de la democràcia. En tercer lloc, la renda bàsica oferiria seguretat a la gent; no només econòmica, sinó també psicològica, vital. I això és important, perquè la gent que no té estabilitat perd racionalitat, es torna menys intel·ligent, li costa més de prendre decisions...

Però la renda bàsica no seria com regalar diners?
Els conservadors diuen que no es pot donar alguna cosa a canvi de res. Aquest és el seu argument clàssic. Però ells mateixos promouen aquests "regals" quan permeten les herències sense cobrar res. Si fossin coherents amb el seu discurs, haurien de prohibir les herències. A més a més, molts dels beneficis del capitalisme s’extreuen de patrimoni comú, de propietats que corresponen a tots. El pitjor és que aquest argument que no es pot donar alguna cosa a canvi de res, més emocional que lògic, no només el defensen els partits de dretes sinó també els sindicats de treballadors...

Sense renda bàsica no pot haver-hi una societat millor

La solució als problemes socials, doncs, hauria de passar per la renda bàsica?
La renda bàsica no s’ha d’entendre com la panacea. Però és una part essencial del projecte per arribar a una societat més justa. Sense ella no pot haver-hi una societat millor.

Hi ha qui argumenta que la globalització ha estat bona per desenvolupar els països subdesenvolupats. És així?
Jo no crec que aquest sistema sigui bo enlloc. A l’Índia i a l’Àfrica, on jo he treballat durant molts anys, l’Estat és molt feble. I si les grans companyies han corromput l’Estat a Europa, molt més fàcil encara els resultarà corrompre’l a llocs on les institucions són més dèbils i més pobres. Al capitalisme li surt molt barat comprar polítics i banquers als països poc desenvolupats. El capitalisme rendista, que extreu rendes d’aquests països, és un fre per al desenvolupament. No col·labora que l’Àfrica i Àsia es desenvolupin, sinó més aviat amb el contrari. És imprescindible una agenda política progressista per a aquests països.

Vostè, al prefaci del llibre, es pregunta si els ciutadans hem de seguir respectant les regles del joc, si tenim en compte que el capitalisme rendista ha anat associat a la corrupció de tot el sistema. Quina és la seva conclusió?
Al capítol final de La corrupción del capitalismo jo argumento que en la situació a què hem arribat, en què el capitalisme rendista controla tot el sistema i els sectors dominants dels partits conservadors s’han venut als rendistes, ens hem de preguntar dues coses. La primera: Tenim una democràcia? La segona: Hem de seguir les regles que el capitalisme rendista ha establert per a la democràcia? Si arribem a la conclusió que la resposta a la primera qüestió és negativa, necessàriament la resposta per a la segona també ha de ser negativa.

Què proposa, aleshores?
Jo no defenso un model revolucionari clàssic, leninista. Crec que els partits progressistes han de treballar conjuntament per oblidar les diferències i articular una acció col·lectiva. Cal tenir clar qui és l'enemic de la democràcia. Si actuem col·lectivament a l’espai públic, si ens mobilitzem contra els capitals rendistes i posem pressió, el sistema acabarà per canviar.