"Nous temps, les paraules canvien", ha afirmat Sandra Montserrat, membre de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), en l'acte que ha tingut lloc aquest matí en la presentació de les novetats principals que s’han incorporat aquest 2023 al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), en el qual també han participat el periodista Magí Camps i l'escriptor Màrius Serra. Enguany, entre les presentades el passat mes de maig i les d'aquest novembre, s’hi han introduït 30 entrades noves i se n’han modificat 278. "El català és una llengua viva i per això es va mantenint i evolucionant", ha conclòs Màrius Serra abans de donar pas a un vídeo en què Pompeu Fabra feia públiques les seves favorites entre totes les novetats del DIEC. El mític (paraula que ha vist ampliat el seu significat aquest 2023) filòleg català, conegut com el "seny ordenador de la llengua catalana" per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana, ha triat gentrificació, birra i donassa. Evidentment, es tractava d'una recreació a través de la intel·ligència artificial.
Noves entrades
Podríem dir que la llengua catalana no es modernitza del tot fins que les paraules que es fan servir al carrer no apareixen oficialment al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest any, s'hi han incorporat un total de 30 paraules, moltes d'elles peticions de col·lectius diversos, de l'observatori de neologismes o dels mateixos membres de l'IEC. "Algunes són d'urgents, per poder fer front als anglicismes", ha descobert Montserrat. "La Gramàtica i el Diccionari han d'estar harmonitzats".
No és estrany, doncs, que algunes d'aquestes noves incorporacions estiguin vinculades amb l'actualitat; com hacker, dit en la seva primera entrada d'aquella persona que té un coneixement profund de les xarxes i dels sistemes informàtics i una gran afició a explorar-ne les característiques i a posar a prova les seves habilitats informàtiques. I en la seva segona entrada, fent referència a un pirata informàtic. No menys actual és el mot gentrificació, que és aquella transformació socioeconòmica d’una àrea urbana, generalment degradada, caracteritzada per la rehabilitació urbanística o arquitectònica, que afavoreix l’arribada de població amb poder adquisitiu més alt i del turisme i el desplaçament de la població original, i que també ha estat inclosa aquest 2023 al DIEC.
Amb aquestes expressions ja tan populars com birra, sinònim de cervesa; tarat -ada, dit, despectivament d'aquella persona que pateix un trastorn mental o d'un objecte, animal o persona que està afectat d’una tara; o donassa, paraula que es refereix a una dona corpulenta o exuberant o en una segona entrada, a una dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica. "Aina Moll, una donassa que ha fet país".
Nous sentits i usos
Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. El diccionari ha modificat 278 entrades que inclouen esmenes o supressions que poden afectar qualsevol informació de l'article del diccionari. Per exemple, al verb col·locar s’hi ha afegit una accepció corresponent al sentit "una substància, produir (en algú) una alteració de la consciència i de l’estat d’ànim". Un cas similar és el del substantiu basca, que ara inclou una nova accepció amb el significat de ‘xafogor’.
En el cas del verb ocupar, també s’ha recollit un significat ben viu avui dia: "establir-se (en un habitatge o en un local) sense el consentiment del propietari". I amb aquest, també han vist ampliat o modificat el seu significat mots i expressions com escórrer: "Tenir un orgasme. Però també ejacular"; gladiadora, de la qual s'ha incorporat el femení perquè "s'ha demostrat que a Roma també hi havia gladiadores dones" o marit i muller: "Ja no és un home casat amb la seva muller sinó amb el seu cònjuge. I el mateix amb la muller".