The Elephant House és un pub encantador situat al centre de la ciutat d’Edimburg, amb una façana vermella que fa que no passi desapercebut. I és també un dels llocs que va veure néixer la sèrie literària juvenil més famosa de tots els temps: Harry Potter. L’escriptora J.K. Rowling va viure a la capital escocesa durant bona part dels noranta i va ser allà que la història del famós bruixot va prendre forma i es va preparar per viatjar arreu del món.
Les aventures del jove mag acumulen, només en català, més d’un milió de lectors
Quan es compleixen 25 anys de la publicació en català de Harry Potter i la pedra filosofal, el primer dels set volums de la sèrie, l’editorial Empúries commemora l’efemèride amb una edició de col·leccionista del llibre. Inclou dibuixos originals de Rowling i el mapa de Hogwarts de Levi Pinfold, una proposta especialment curada per fer aflorar els records dels fans de la saga. I és que l’ocasió, editorialment, s’ho val: les aventures del jove mag acumulen, només en català, més d’un milió de lectors.
De sota les escales, a fenomen mundial
A l’armari de sota les escales del carrer Privet número 4. Així comença una de les sagues literàries més emblemàtiques del món contemporani. Harry Potter és el jove rebutjat i humiliat pels seus horribles tiets que, amb un talent màgic ocult, accedeix a una nova vida d’aventures i a un viatge de redempció heroica. Tot comença, és clar, amb una carta d’admissió a Hogwarts, l’escola dels mags.
Per a una generació de lectors adolescents, els llibres de J.K. Rowling han estat una porta d’entrada a la lectura, una iniciació de gran valor que els ha format i els ha obert les portes a un ventall infinit de gaudi lector
Per a una generació de lectors adolescents, els llibres de J.K. Rowling han estat una porta d’entrada a la lectura, una iniciació de gran valor que els ha format i els ha obert les portes a un ventall infinit de gaudi lector. L’univers del jove mag, compost per criatures fantàstiques, pocions, perillosos encanteris i un malvat, Lord Voldemort, s’ha convertit en una part més de la seva cultura, inclús creant un fenomen fan poderós, batejat amb el nom de potterheads.
Tal com ha cristal·litzat en la llegenda que l’envolta, el manuscrit del primer llibre de la saga va ser rebutjat per més d’una desena d’editorials, que no van veure el potencial de la proposta
Les pel·lícules produïdes per Warner a partir dels llibres, la primera de les quals es va estrenar el 2001, també van contribuir a popularitzar enormement un fenomen que, però, no va tenir uns inicis fàcils. Tal com ha cristal·litzat en la llegenda que l’envolta, el manuscrit del primer llibre de la saga va ser rebutjat per més d’una desena d’editorials, que no van veure el potencial de la proposta. Va ser un segell petit de Londres, Bloomsbury Publishing, que va decidir apostar per l’autora publicant-lo per primera vegada el 1997. Tot i això, tampoc l’èxit va ser fàcil llavors.
El triomf de Harry Potter és, com moltes altres històries d’èxit, una suma de casualitats, encontres fortuïts i moltes decepcions, amb una infinitat de passos previs abans de convertir-se en una saga llegida arreu del món
El triomf de Harry Potter és, com moltes altres històries d’èxit, una suma de casualitats, encontres fortuïts i moltes decepcions, amb una infinitat de passos previs abans de convertir-se en una saga llegida arreu del món. I com en totes, l’atzar hi juga un paper important. També en el cas del mercat literari català.
Un triomf inversemblant
A Catalunya, la primera editorial a adquirir els drets de les novel·les de Rowling va ser Empúries. Ernest Folch, que llavors n’era un dels editors, va descobrir-ne els llibres a la Fira del Llibre Juvenil de Bolonya de l’any 1998. “Vaig passar per davant d’una petita editorial anglesa que es deia Bloomsbury. Tenien un ninot de cartró d’un mag dibuixat i anunciaven un gran llançament”.
Folch va demanar un exemplar del que llavors era el manuscrit de Harry Potter i la pedra filosofal i se’l va emportar a l’habitació de l’hotel per llegir-lo. “Em va agradar molt”, explica, “però com m’agraden tantes coses”. L’endemà es va decidir a fer una oferta pel llibre, a través de l’agent internacional que en tenia els drets, que va ser de 100.000 pessetes, una quantitat que si bé no era molt elevada tampoc era irrisòria.
Folch recorda que J.K Rowling va venir a Barcelona a presentar el llibre en una roda de premsa a què només van assistir tres periodistes
El llançament en català de Harry Potter va ser la primavera de l’any 1999. Poc abans ho havia estat la de l’edició en castellà, els drets de la qual els havia adquirit el segell Salamandra. Folch recorda que J.K Rowling va venir a Barcelona a presentar el llibre, en una roda de premsa que apunta que va ser a l’Hotel Alexandra i en què només hi van assistir tres periodistes. “Durant molts mesos el llibre era un fracàs, no li interessava a ningú”, explica.
El punt d’inflexió va arribar al cap d’un any, de manera més o menys inesperada. Primer va ser la compra dels drets de la novel·la per part de l’editorial Scholastic als Estats Units. El segell va fer una gran aposta per Rowling, que va començar a fer circular a una velocitat diferent els seus llibres. I el pas definitiu va ser la portada de l’emblemàtica revista Time dedicada al seu univers de les novel·les, la primera de la publicació que tenia com a protagonista un llibre juvenil.
És el primer llibre que es globalitza en el món de l’edició
A partir d’aquell moment, 500 milions d’exemplars venuts a tots els continents. “És el primer llibre que es globalitza en el món de l’edició”, apunta Folch en conversa amb Revers d'ElNacional.cat. Com a exemple del canvi d’escala que va suposar, la primera edició en català del tercer llibre de la saga va tenir una tirada de 100.000 exemplars, la més àmplia de la història en aquest idioma. “Va canviar la història de l’edició per sempre”, rebla l’editor.
Una traducció de referència
Si l’univers de Harry Potter és una referència per a la literatura juvenil i fantàstica, també s’hi ha convertit amb el temps la seva traducció. Folch va encarregar aquesta tasca a la traductora Laura Escorihuela, que en el moment de rebre l’encàrrec es trobava d’Erasmus a Lió, tot just estudiant segon de carrera.
L’aposta d’Escorihuela va ser de traslladar els jocs de paraules, les bromes i les al·literacions de la llengua original al català sempre que fos possible, encara que això impliqués, per exemple, traduir i adaptar els noms originals de molts personatges
L’aposta d’Escorihuela va ser de traslladar els jocs de paraules, les bromes i les al·literacions de la llengua original al català sempre que fos possible, encara que això impliqués, per exemple, traduir i adaptar els noms originals de molts personatges, sobretot secundaris. Alguns s’han convertit en epítets memorables, als quals als lectors agrada sempre recordar. El fantasma Nicholas de Mimsy-Porpington, en l’anglès original, és “Nick-de-poc-sense-cap", Peter Pettigrew és “Ben Babau”, Moaning Myrtle la “Gemma Gemec” i l’arbre batallador de Hogwarts és el “Pi Cabaralla”.
La traducció també va incloure el canvi en alguns dels encanteris més famosos com ara el mortífer Avada Kedavra, que en català va passar a ser Obitus per Subutim, de clara arrel llatina. Escorihuela explica que per a aquest últim canvi es va basar en el coneixement superior de llatí que es pressuposa als lectors de català en comparació als anglesos. “Tenia una relació amb la llengua que no era acadèmica i era un llibre que necessitava molta flexibilitat lingüística”, explica Folch sobre la traductora.
Harry Potter, 25 anys d’un triomf inesperat
Una escriptora envoltada de polèmica
Si bé l’èxit de la saga va convertir a J.K. Rowling en una escriptora de fama mundial, els últims anys de l’autora han estat envoltats de polèmica. El seu nom, avui, va associat inevitablement a les opinions expressades al voltant dels drets de les persones transgènere. Rowling va posicionar-se com a feminista transexcloent (TERF en les seves sigles en anglès) l’any 2019, en uns piulets arran del cas de l’acomiadament de Maya Forstater. Es tracta d’una branca del feminisme que defensa el sexe biològic com a realitat immutable i que des de molts sectors del feminisme és considerat com a transfòbic.
Des de llavors, Rowling ha ampliat el seu posicionament sobre la qüestió a través d’articles i gestos. Va criticar l’ús de l’expressió ‘persones menstruants’ i va retornar un guardó de la fundació Robert F. Kennedy després de rebre crítiques per part del seu president. El tema també l’ha separat d’alguns dels principals actors de la sèrie, com Emma Watson o Daniel Radcliff, que, arran de les afirmacions de l’autora, se’n van voler desmarcar explícitament, manifestant el seu suport incondicional cap al col·lectiu trans i les identitats no binàries.
Tot i el procés que ha acompanyat l’escriptora, resulta clar que l’univers del jove mag segueix gaudint de bona salut. L’any passat, HBO Max va estrenar Harry Potter: retorn a Hogwarts, un especial que commemorava el vintè aniversari de la primera pel·lícula de la saga, en què els principals actors dialogaven i recordaven l’experiència. I, paral·lelament, les pel·lícules basades en Animals fantàstics i on trobar-los, un altre dels llibres escrits per Rowling, també s’han estrenat els últims anys amb èxit. Proves que, en aquest cas, la majoria dels fans de la saga són capaços de separar obra i autora i seguir gaudint de les aventures del nen que va sobreviure.