L'assassinat d'Helena Jubany protagonitza un doble episodi de Crims, l'exitós programa de crònica negra de TV3 presentat i dirigit per Carles Porta. Més enllà de la seva trista i encara no resolta mort a Sabadell l'any 2001, la memòria d'aquesta periodista, llibretera, escriptora i bibliotecària nascuda a Mataró l'any 1974 es manté a través de la lluita de la seva família per conèixer la veritat, i per l'esforç d'aquesta per difondre la seva passió per la literatura a través de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente. Creada per familiars, amics i companys de l’Helena, l'associació vol mantenir encesa la flama del seu record i prendre el relleu de la seva il·lusió per la creació literària i la narració oral.
Premi Helena Jubany
Amb aquesta finalitat, des de l’any 2008 l’Associació Cultural Helena Jubany atorga el Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. El premi està dotat amb 3.000€ i la publicació de l’obra guanyadora amb el diari Ara. El primer guanyador va ser Xavier Cabús amb El Karma del carnisser, que narra la història d’en Jacint Marrugat, que s’enamora de la seva pròpia molla i es fixa com a objectiu vital aconseguir de fer-se l’autofel·lació. El text recrea el mite clàssic de Narcís, però ara l’heroi pretén assolir l’atribut diví de l’autosuficiència alhora que es converteix en el model de consumidor actual que, cercant contínuament satisfaccions immediates, es tanca en si mateix i perd de vista els horitzons. A partir de llavors han estat guardonades Compta contes, de Joan Lluís Moreno Congost (2009), Blanc, de Jordi Solé Comas (2010), Amunt, de Marina Guardiola-Bufí (2011), L'alemany és fàcil, d'Alfred Quintana (2012), Gotes que vessen gots, d'Imma Cabré (2013), Tot plegat no és el que sembla, de Montse Mestre i Casadesús (2014), La nit en que gairebé em converteixo en tiberi..., de Dídac Miqueló (2015), L'escriptor i l'escombriare, de Xavier Vidal (2016), El desconcert d'en Boyle, de Carles Torres (2017), L’ocell de Brinkley, Arkansas, d'Abel Julien (2018) i l'últim fins ara, Paper d'estrelles, de Maria Ardel de Lete. Les podeu llegir i descarregar totes al web de l'Associació. I si us animeu, també s'acaba d'obrir el termini per presentar originals al premi d'aquest 2020. Les bases les trobareu aquí.
LECTURES PEL CONFINAMENT:
— Assoc. Helena Jubany (@HelenaJubany) March 15, 2020
Pots alleugerir el confinament pel Covid-19 llegint les obres guanyadores del Premi Helena Jubany (https://t.co/2Z1c6KyMJF) pic.twitter.com/KRiMTLIcOB
Un llibre pòstum
A banda d'endegar i organitzar el Premi Helena Jubany, l'entitat impulsada pels familiars i amics de la jove van publicar l'any 2004 va publicar el llibre Els cristalls de les terres del nord i altres contes. El llibre és un recull dels contes que l’Helena, que des d'adolescent somniava amb esdevenir escriptora, tenia guardats al seu ordinador personal quan va ser assassinada. Com s'afirma per part de l'Associació, "segurament ella els hauria madurat, els hauria polit, abans de publicar-los. Però, dissortadament, aquella adolescent que als 17 anys volia dedicar-se a l’ofici d’escriure, deu anys després, convertida ja en una jove enamorada de la vida, plena de projectes, plena de futura, va ser assassinada quan tot just encetava la seva aventura literària". Els textos són l'únic testimoni que queda de la seva obra literària, i s'obren amb la narració que dona títol a recull, Els cristalls de les terres del nord, il·lustrada amb fotografies de la mateixa autora i de Dani Bonamusa, un relat que obtingué el Premi de prosa Vila de Mont-roig del Camp de l’any 2000 i que va ser escrit arran d’un viatge que l’Helena va fer a Astúries. Completen el volum els contes per a nens Les galetes màgiques, subtitulat Viatjar ens fa tolerants i il·lustrat per Regina Bonamusa; Una invasió monstruosa i els relats La formiga que es va adormir sobre la closca d'una tortuga, Matrioska, En companyia de la lluna i Lladre d’instants, aquests més aviat per a lectors adults. Els quatre darrers contes estant il·lustrats per Dani Bonamusa.
El llibre va ser publicat amb la col·laboració l’Ajuntament de Sentmenat –poble on treballava l'Helena– i el suport de la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Patronat Municipal de Cultura de Mataró i l’Ajuntament de Sabadell, ciutat on vivia i va morir l'any 2001. Si voleu aprofitar el confinament pel coronavirus per reviure les emocions, desigs i sentiments compartits per l’Helena, podeu descarregar el seu llibre aquí.