Va ser fa onze anys. L'Hereu Escampa irrompia en escena amb un àlbum homònim que era pura efervescència: guitarra distorsionada, bateria esquizofrènica i brams entre tornades memorables. Resposta nostrada a formacions com Japandroids, No Age o Wavves; des de La Plana, el nostre quilometre zero musical; el guitarrista i veu Carles Generó (el nostre interlocutor en aquesta entrevista) i el bateria i veu Guillem Colomer ens tombaven amb irresistibles esputs sònics com 'Consol, condol', 'Fet i amagar' o 'Les vaques'. Ràbia i melodia que van seguir cultivant amb els posteriors L'esclafit (2015) i Pren la matinada (2017). I aleshores va vindre el silenci. Fins ara. Retir i exili que han trencat amb Futur ancestral, obra en què han baixat les revolucions, però han multiplicat fins a l'infinit el talent suggeridor de les seves creacions. Ha estat el retorn al futur de la banda de culte de l'indie català.
Han passat cinc anys des que vam saber de vosaltres per última vegada. Us trobàvem a faltar. I vosaltres... Us trobàveu a faltar.
Una mica sí! No ens en vam adonar fins al cap d’un temps. La veritat és que ens convenia un petit recés i deixar descansar el projecte i donar-nos temps i espai.
Ens convenia un petit recés i deixar descansar el projecte i donar-nos temps i espai
En aquest temps, va haver algun moment en què L’Hereu Escampa deixés d’existir o tan sols estava dormint?
Estava dormint, en repòs, agafant noves energies.
Necessitàveu prendre distància del grup, de vosaltres o de totes dues coses?
Una mica tot. Portàvem sis anys molt intensos de tocar i treure discos i això va anar desgastant forces a nivell creatiu i personal. Abans de cremar-ho tot i continuar a la força, vam decidir fer aquesta petita aturada i veure què passava.
Abans de cremar-ho tot i continuar a la força, vam decidir fer aquesta petita aturada i veure què passava
I vosaltres, per lliure, en solitari què heu estat fent aquests anys?
Doncs jo vaig incorporar-me com a baixista amb l’Ernest (Gómez) i en Dani (Ambrosí), que tenen un projecte que es diu Salina. El baixista va plegar i em van llançar oferta. Vaig dir que sí. He gravat un elapé i un single amb ells i seguim actius. També he engegat un petit projecte en solitari que es diu Quim Federal, amb cançons fetes a l’ordinador i acompanyades per la guitarra. És un projecte més íntim i personal, de sonoritat molt lo-fi. Tenia necessitat de compondre i perseguia la idea des de feia temps. El 2020 vaig poder-ho realitzar. Tinc 3 o 4 cançons més i aviam si algun dia edito alguna cosa. De moment he fet alguns concerts petits i està bastant divertit, l’assumpte! Per la seva banda, en Guillem ha seguit aprenent i creixent dins el negoci familiar i s’ha professionalitzat molt fort en el món de la gastronomia. És un gran expert en formatges i carns i vins.
De fet, crec que tot va tornar a començar amb un dinar a Tavertet, oi?
Sí! va ser l’inici del retrobament. Vam trucar-nos i vam pensar que anar a l’Horta a dinar seria una bona manera de reunir-nos i de parlar del futur (ancestral). Amb un bon àpat i un bon vi les coses es veuen diferent.
Com va ser el primer dia que us vau retrobar per tocar plegats de nou?
Res havia canviat (riures). Realment vam recuperar idees que havien quedat penjades anteriorment i va ser un bon inici. A partir d'aquí vam decidir nous enfocaments i buscar més la simplicitat de les cançons. Teníem ganes de no complicar-nos la vida i de buscar que la cançó funcionés. Hi seguia havent la mateixa complicitat de sempre i moltes ganes de veure què passava.
Vam decidir nous enfocaments i buscar més la simplicitat de les cançons. Teníem ganes de no complicar-nos la vida i de buscar que la cançó funcionés
Què us va sorprendre l’un de l’altre després de cinc anys?
Que tots dos volíem baixar revolucions i que volíem enfocar el projecte d’una manera més seriosa, ja que tornàvem ho volíem fer de la millor manera que sabíem i sense por ni pressions. Sentíem que era un bon moment per evolucionar.
Certament, a Futur ancestral presenteu un nou so, més pausat, menys distorsionat. Com dius, amb les revolcuions més baixes.
Ja buscàvem aquest canvi en el moment de composar, però sobretot ha sigut degut a la influència de l’Ildefons (Alonso, batería d'El Petit de Cal Eril), que va gravar el disc i el va produir, a més de tocar-hi el baix i els teclats. Amb l’Ildefons ens vam adonar del que era essencial per les cançons i el que necessitàvem i vam jugar amb tot això. Treballant més la postproducció que no el directe, més pausat i més pensat tot, sempre respectant la nostra essència.
Què esteu escoltant últimament?
Tot el que escoltem ens acaba influenciant i donant idees però podem parlar de tres referents clars que són Frankie Cosmos, Alex G i Hovvdy.
És tòpica, però tot i l’evolució, aquell intangible de l’escena de plana de Vic segueix ben viu a la vostra proposta.
L’esperit i l’essència de L’Hereu Escampa de sempre segueix present. Vist des d’un altre punt de vista, però hi és, i ben reconeixible. Segurament és el disc que més representa el moment i qui som. El més transparent i clar.
Segurament és el disc que més representa el moment i qui som. El més transparent i clar
Perquè, 10 anys després, que queda de tot allò que va sorgir al voltant de la discogràfica Famèlic i festivals com el Sugar i bandes com vosaltres, Furguson, Mates Mates...?
El Sugar segueix i sempre seguirà allà, esperem! Els grups i col·lectius també s’han anat transformant. La Clota segueix organitzant concerts i propostes alternatives durant tot l’any. Famèlic ha desaparegut, Furguson... també? Germà Sire s’acomiaden aviat. Però tot es transforma i evoluciona!
Què va ser el que vau sentir quan vau escoltar per primera vegada el disc acabat, quan vau rebre el vinil?
Un cop tota la feina acabada vam sentir un descans i una sensació de llibertat brutals. Veure acabat un projecte que feia temps que hi trebèllavem i que ens havia portat tanta feinada és catàrtic. Molta satisfacció i alegria. La veritat és que és un disc que em segueixo escoltant i m’agrada molt. Fins al moment no m’havia passat amb els altres discos. És una bona sensació, gratificant.
Per cert, em té captivat aquesta dualitat del títol: Futur ancestral, que és com contradictori però a l’hora ple de sentit.
Sí, són paraules molt grandiloqüents però reflecteix bastant l’esperit del disc. Ens feia una mica de por, però al final és agafar l’arrel i l’essència (ancestral) i portar-la al present-futur. Treballar l’ara per un futur més simple, més real i respectuós. A més, també amaga la nostra passió pel vi natural.
Perquè hi ha cap concepte que rondi tot el disc?
Sí i no. No hi hi ha una idea clara de res, ni de concepte, però crec que es pot trobar. Hi ha una sonoritat i una manera de fer que engloba tot el conjunt i que és com un viatge. Una gran fotografia que evoca tot el conjunt de les cançons. Amb els seus passatges i paisatges. Nostàlgia i record i alhora vitalitat i esperança. Futur ancestral al capdavall.
Ara en directe sou tres, oi?
Hem incorporat pels directes a la Pilar (Tartière, del grup Luces Negras) que toca el baix i el sintetitzador en directe i és increïble. Ha acabat de donar el punt que faltava de potència, sonoritat i connexió a l’escenari. Els pròxims concerts són a Reus el 28 d'aquest mes i a Igualada el 29. I a novembre el 12 a València i el 26 a Porqueres. Estigueu atentes!