Si us demanen que indiqueu els tipus de via, direu paraules com carrer, camí, ronda, passatge o avinguda. I, efectivament, en moltes poblacions trobareu aquests mots per a referir-se a les classes de via. Tanmateix, en algunes localitats una determinada mena de via es designa amb un mot específic; i aquell ús no es troba en les altres poblacions.

Per exemple, al terme de Castelló de la Plana hi han, òbviament, molts camins, i en diuen així, camí. Però a l'oest de la ciutat, al límit del terreny urbanitzat, a banda i banda del campus de la Universitat Jaume I (el campus Riu-sec) hi han uns camins que tenen un nom específic: són les quadres. Són vies que van de nord-est a sud-oest, paral·leles les unes de les altres (o continuació una d'una altra), ara relativament urbanitzades (sobretot hi han finquetes amb petits habitatges aïllats). Encara tenen estructura de camí (excepte la quadra de la Salera, que ja és un carrer plenament urbà). Són aquestes: la quadra del Borriolenc, la quadra Segona, la quadra Tercera, la quadra Quarta de Baix, la quadra Quarta de Dalt, la quadra dels Cubs, la quadra Saboner, la quadra la Torta i la quadra de la Salera. El Diccionari català-valencià-balear indica que, a Castelló de la Plana, una quadra és un "Camí que arranca d'un camí principal, en terra de secà"; i, segons el Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, una quadra era un camí que conduïa a una antiga propietat alodial (també, és clar, ho defineix com a estable de cavalls, tal com s'usa aquest terme a la resta del domini lingüístic).

Els sedenys: un terme d'origen misteriós

No gaire lluny de Castelló de la Plana hi ha la ciutat de Vila-real. Allà tenen igualment molts camins dins del seu terme, dits precisament camí; però també en tenen uns d'específics que anomenen sedeny. En concret: el sedeny del Crist, el sedeny del Carme, el primer sedeny (del) Madrigal, el segon sedeny (del) Madrigal, el sedeny Nou, el sedeny Pinella, el primer sedeny (Solades), el segon sedeny (Solades), el tercer sedeny (Solades), el quart sedeny (Solades) i el darrer sedeny. Són camins situats a migjorn de la ciutat, en direcció est-oest, transversals als camins importants que eixien de la ciutat cap al sud, i per tant paral·lels a la séquia Major i a la séquia de la Tanda. Joan Coromines, al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (volum VII, pàgina 732), assenyala que, a mitjan segle XX, en deien sereny. Coromines no aclareix l'origen d'aquest mot, però apunta hipòtesis (no transcric els diacrítics): "Vindria potser d'un dual aràbic de sira (de l'arrel sir), 'caminar' que podria ser sirain si hi hagués un masculí sir: però aquesta arrel a penes hi és en [àrab] vulgar (només sira 'passeig' en el vocab[.] d'Hélot [...]); o estaria per sedeny en un sentit paral·lel al de seda 'línia de carena' [com si una carena fos un fil de seda] [...]?, ¿els tipus sender i viarany encreuats en mossàrab *senden, catalanitzat seneny [...]?".

En fi: si aneu a Castelló de la Plana o a Vila-real, pot ser que us diguin "passarem per esta quadra" o "per este sedeny". No us estranyi! En el proper article farem una ullada a altres poblacions.