Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, 4 d’abril de 1493. Fa 531 anys. Cristòfol Colom arribava del seu primer viatge al Nou Continent i s’entrevistava amb els reis Ferran i Isabel —els anomenats Reis Catòlics— i els informava que la seva empresa, iniciada set anys abans (1496) a casa del financer valencià d’origen jueu Lluís de Santàngel, havia culminat amb èxit. En la preparació, varada i navegació dels quatre viatges colombins hi van participar molts jueus conversos. Santángel, Torres, Ballester o el mateix rei Ferran, són jueus conversos o descendents de jueus que tindrien un paper molt rellevant en aquella empresa. Fins i tot, la simbologia als quaderns de bitàcola de Colom apunten la possibilitat que l’almirall fos, també, jueu convers o d’origen jueu. Per què hi havia tants jueus, i en llocs tan rellevants, en l’empresa colombina?
Lluís de Santàngel, descendent de jueus i financer del projecte
La tradició historiogràfica espanyola havia difós la falòrnia que el projecte colombí (la preparació, varada i navegació del primer viatge) s’havia pagat amb les joies d’Isabel la Catòlica. Res més lluny de la veritat. El projecte colombí va tenir un cost d’1.500.000 morabatins (l’equivalent al valor de 40 edificis a València cap-i-casal). I va ser finançat, pel banquer valencià d’origen jueu Lluís de Santàngel. El financer d’aquell projecte era Mestre Racional al regne de València, és a dir, era el recaptador de rendes i el tresorer de Ferran el Catòlic al territori que, en aquell moment, era la paret mestra —econòmica i tributària— de la Corona catalanoaragonesa (el Segle d’Or valencià). Aquella operació va ser instrumentada com una hipoteca mobiliària i va ser garantida amb les rendes reials del rei Ferran al conjunt dels territoris de la Corona.
L’origen de Santàngel
El financer de l’operació colombina era net d’Azarias Ginillo, un advocat jueu i funcionari reial de Daroca (Aragó). Els Ginillo tenien un profund origen jueu, però els pogroms de 1391 i la posterior pressió política i social contra aquest col·lectiu els empenyeria a convertir-se al cristianisme, a adoptar el cognom Santàngel i a emigrar a València. Cap al 1410, Ginillo es va establir al carrer dels Castellvins (entre els carrers del Mar i de la Pau) i en aquella casa van néixer el seu fill Lluís de Santàngel —el primer— (circa 1420) i el seu net Lluís de Santàngel —el financer— (circa 1440). Tot i això, els Santàngel van conservar les relacions amb l’antiga elit jueva aragonesa, i trobem les noces d’una filla del financer amb l’hereu dels Patagón (judeoconversos aragonesos) com un dels grans esdeveniments socials de la València de finals del segle XV.
Lluís de Torres, el primer fumador i importador de tabac europeu
Un altre jueu convers que va tenir un paper destacat en aquella empresa va ser Josef ben-Ha Levy, que es convertiria al cristianisme i adoptaria el nom de Lluís de Torres (probablement el seu padrí de bateig va ser Antoni de Torres, el secretari de Santàngel, que li va donar el cognom). Torres (València, circa 1460) va ser el primer europeu que va posar els peus a l’illa de Cuba, que va veure fumar els indis taïns i que va provar els efectes del tabac. La historiografia espanyola el fa morir el 1493 a Fuerte Natividad (el destacament europeu que es va quedar al Nou Continent, i que seria aniquilat pels indígenes mentre Colom retornava a Europa per a comunicar l’èxit de l’empresa). Però la investigació moderna el situa, posteriorment, a Sevilla, venent tabac i perseguit per la Inquisició, que considerava que treure fum per la boca era una cosa diabòlica.
Miquel de Ballester, el primer alcalde europeu del Nou Continent
Miquel de Ballester, amic personal de Colom i de Santàngel, és una altra de les figures cabdals de l’empresa colombina. Ballester (Tarragona, 1459) era fill de Joan de Ballester, membre d’una nissaga d’alts funcionaris reials originaris de Manacor (Mallorca) i de Francina de Taranau, hereva d’una poderosa família d’armadors judeoconversos de Tarragona, que s’havien convertit al cristianisme i havien adoptat un cognom cristià poc després dels pogroms de 1391. Ballester, armador, seria l’urbanista i el primer alcalde de Santo Domingo (1498), la primera capital europea al Nou Continent. Ballester va dissenyar i governar una ciutat de plànol reticular (de carrers paral·lels i perpendiculars) destinada a concentrar el nou poder de la colònia, Va ser cessat quan Ferran va ordenar detenir, engrillonar, deportar i empresonar els Colom (1500).
L’ocult origen jueu de Ferran el Catòlic
També, en aquest cas, la tradició historiogràfica espanyola ha difós la falòrnia que Ferran el Catòlic era un furibund antisemita. Però la investigació moderna ha revelat que Ferran era besnet, per banda materna, de Fadrique Alfonso, fill d’una apassionada relació extramatrimonial entre el rei Ferran I de Castella i de Lleó i la bellíssima Yonnati Bat Geddaliah (1335-1429), una noia de l’elit jueva castellanolleonesa. Ferran sempre va ser conscient que tenia una arrel que el connectava amb el món jueu i més concretament amb el prestigiós grup dels exilàrques. Però era un rei d’ideologia preabsolutista que no concebia una societat plural. Ferran, figura cabdal de l’empresa colombina, va legislar contra la minoria jueva, però, en canvi, va promoure i va protegir —en tots els àmbits— els jueus conversos que van participar en aquell projecte.
Colom i els misteriosos símbols jueus dels quaderns de bitàcola
La investigació historiogràfica actual ha desmentit la tradicional versió que situava el naixement de Colom a Gènova. Els mateixos investigadors adverteixen que l’origen de Colom pot acabar convertint en un misteri que mai s’arribi a resoldre. Com també és un misteri la simbologia jueva que apareix en els quaderns de bitàcola de l’almirall. Per què Colom va utilitzar simbologia jueva per a il·lustrar les seves notes de viatge? Aquella misteriosa simbologia indica que Colom era jueu? La resposta a aquestes qüestions, de moment, és a l’aire. Perquè si bé és cert la simbologia jueva és molt present en els prestigiosos tallers cartogràfics jueus del segle XIV, també ho és que, a finals del segle XV, en un paisatge de prohibició i de persecució, l’ús d’aquella simbologia podia obeir a la transcripció secreta d’un codi d’identitat.
Per què hi havia tants jueus en l’empresa colombina?
Santàngel, Torres, Ballester, Ferran o, possiblement, el mateix Colom, només són la punta de l’iceberg de la presència jueva en l’empresa colombina. Alguns historiadors afirmen que els jueus de nació catalana tenien una sòlida tradició com a armadors i cartògrafs, i que el projecte d’obrir l’estret de Gibraltar (tancat pels musulmans des del segle VIII) i solcar les costes atlàntiques africanes (a la recerca de les fonts de proveïment d’espècies, d’or i d’esclaus), havia sorgit als calls de Barcelona, de València i de Palma molt abans dels pogroms de 1391. I altres historiadors apunten la remota possibilitat que aquesta potent comunitat jueva, colpejada pels pogroms de 1391 i abandonada pels seus tradicionals protectors (l’estament reial), hauria cobejat la idea de crear un Estat d’Israel a l'Extrem Orient (el destí que perseguia Colom). Sigui el que sigui, la qüestió encara no ha estat contestada.