Los hijos de Sam és el nou true crime en el catàleg de Netflix. Una docusèrie que és una reconstrucció dels crims de David Berkowitz però també un homenatge al periodista que mai va donar el cas per tancat.
L'estiu del Sam
L’assassí en sèrie David Berkowitz, més conegut com a Son of Sam, va ser l’instigador d’una de les successions de crims més esfereïdores de la segona meitat del segle XX i ha estat la font d’inspiració de nombrosos psicòpates de ficció posteriors. Però també s’hi ha fet referència directa en pantalla: les més conegudes són Summer of Sam, una de les millors pel·lícules de Spike Lee, en què la seva figura és el punt de partida per a un punyent retrat social; o la sèrie Mindhunter, on es converteix en una de les parades del viatge a la laberíntica ment de l’assassí dels seus protagonistes.
David Berkowitz va ser un dels assassins en sèrie més sanginaris de tots els temps
Ja hi havia hagut també unes quantes aproximacions documentals a Berkowitz, però segurament cap d’elles ha tingut el poder de suggestió i els aires pertorbadors de Los hijos de Sam: Un descenso a los infiernos, minisèrie de Netflix que és tant una reconstrucció dels crims del Son of Sam com un retrat del periodista Maury Terry, que va voler provar la seva vinculació a un culte satànic.
La convulsa Nova York
Aquest true Crime de quatre episodis té d’entrada el do de saber-se explicar. Molts títols del gènere, en l’afany de crear clímaxs i escenes d’impacte, acaben descuidant la importància de la claredat. La minisèrie, en canvi, aposta per una estructura tan coherent com nítida on l’espectador té molt fàcil establir les causes i efectes dels esdeveniments. Així, la història comença amb el context, la convulsa Nova York dels 70; segueix amb el pretext narratiu, els assassinats; i situa el protagonista, Berkowitz.
En menys d’una hora, amb un muntatge esplèndid i una hàbil construcció de relat, el primer episodi et fa entendre on, el què i qui, i també et posa la por al cos amb la seva reflexió sobre fins a quin punt les atrocitats poden passar al costat de casa teva. No t’explica res que potser no sabessis, però ho fa expressament perquè és part del seu discurs.
Convivint amb el mal
A partir del segon episodi, quan t’adones que el veritable demiürg de la trama és el periodista i la seva investigació, Los hijos de Sam: Un descenso a los infiernos es torna un viatge des del que coneixem fins al que potser mai no sabrem. Com més aprofundeix en el culte satànic i les seves ramificacions, més estètica de malson adopta. No perd mai de vista la necessitat que noms, dades i fets quedin clars, com tampoc s’oblida de crear una atmosfera tan inquietant com addictiva.
Maury Terry va ser el periodista que va investigar els assassinats del Son of Sam
La investigació de Terry, amb els seius interrogants sense respondre i les renúncies personals que comporta, és una metàfora de la incapacitat col·lectiva per acabar de conèixer els nostres monstres i, per tant, a nosaltres mateixos. Com s’apunta a la sèrie, convivim amb el mal, però sempre preferim reduir-lo a bogeries transitòries o a anomalies psicològiques perquè ens agrada pensar que els Berkowitz d’aquest món són l’excepció i no la regla. Ens costa acceptar que potser no són només personatges solitaris i socialment inadaptats, sinó que al darrere hi ha un submón organitzat d’éssers tenebrosos disposats a qualsevol cosa per imposar el seu fanatisme. Terry va voler posar-ho al descobert, però va topar amb l’evidència que hi ha veritats que es fan dolorosament inaccessibles. En gran mesura, perquè no les volem saber.