L'alzheimer d'un familiar és quelcom difícil d'explicar. Però, si a més se li ha d'afegir la variant d'explicar-li a un nen o una nena que el seu avi o àvia tenen aquesta malaltia, la cosa encara es torna més complexa. Les mil preguntes dels més petits poden costar de respondre, però poden sentir-se acompanyades amb el llibre Hilos de Colores, d'Elena Ferrándiz.

Una nena rep un regal especial de la seva àvia, un llibre enquadernat de manera manual on es pot llegir amb lletres teixides Hilos de colores, memorias para mi nieta. En aquest llibre, l'àvia explica la història de la seva vida, teixida amb una barreja de fils de colors que van canviant en funció de les etapes vitals que viu.

Fils de colors (i emocions)

El carmí, per referir-se al somriure de la seva mare o el taronja per les pigues de la seva millor amiga. La nena també observa atentament com la seva àvia va conèixer l'amor de la seva vida, "un jardiner que va crear per a ella un jardí amb un preciós roser". Aquesta etapa està protagonitzada per fils de color verd lluminós i vermell rogent. Posteriorment, és el torn dels fils blancs, però d'un blanc altament intens i net de la roba de llit de nounat, el groc cridaner dels plors del primer dia d'escola i fins i tot el rosa clar, el color dels petonets de papallona. 

Il·lustració d'Hilos de Colores / Cedida Nórdica Libros

A poc a poc, el color que treu el cap és el gris, que tenyien a poc a poc els seus cabells. També els fils de comiat. El violeta quan marxen els nens ja grans o el negre, quan va perdre el seu marit. 

Malgrat la intensitat dels colors i les emocions que omplen les pàgines d'aquest llibre no és una història trista, sinó colpidora i emotiva per endinsar-se a les profunditats d'un vestit teixit que, a poc a poc, va tenint cada vegada més forats i més buits.

Il·lustració d'Hilos de Colores / Cedida Nórdica Libros

El primer forat d'aquest vestit va ser cosit amb molta cura i afecte. Però, aviat en va aparèixer un de nou. Cada vegada, els esforços per intentar amagar aquests forats eren més importants i més laboriosos. I de seguida en reapareixien més. El fill li cosia a les nits el vestit per intentar tapar els forats, abandonant completament el jardí, per dedicar-se exclusivament en el vestit. Sol no podia, era massa feina. 

Il·lustració d'Hilos de Colores / Cedida Nórdica Libros

Un dia, però, l'àvia va tornar a preguntar de nou pel seu jardí. Un petit parèntesi entre tanta grisor. Un fet que va fer feliç al seu fill que va pensar que encara guardava records. Així que va decidir posar-hi color, netejar-lo i posar-hi flors. Que pogués contemplar-ho a la seva butaca, al costat de la seva neta, a la vegada que mostrava també els seus fils de colors, caiguts del vestit, però que encara conservava a la seva caixeta dels records. 

Una història sensible, plena d'emoció i sentiments que transporta als nens al món d'una malaltia que, de vegades, fa que no sàpiguen qui ets, però algú conegut, però no em facis dir qui, ni de què ens coneixem perquè no ho sé. 

 

 

Imatge principal: coberta d'Hilos de colores / Cedida Nórdica Libros