L'any vinent farà 100 anys que tenim ràdio a Catalunya. La primera emissió de ràdio de tot l'estat es va fer el 1924 des de Barcelona. L'any vinent, doncs, serà l'any del centenari de la ràdio. La història d'aquells inicis, però, s'ha explicat amb un relat en què la història oficial no s'ajusta a la real. I ara es comença a reescriure. En parlem amb el president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit.
El 14 de novembre farà 99 anys de la primera emissió de ràdio que es va fer a Catalunya i a tot l'Estat. Per tant, això vol dir que el 14 de novembre del 2024 farà cent anys. Això va ser ben bé així?
No, no, no! S'ha donat una data, com a oficiosa o oficial. Però la data real del començament de les emissions d’EAJ-1 Ràdio Barcelona és el 7 de novembre de 1924.
Però el relat del què ens han explicat sempre és que la primera emissió de la ràdio a Catalunya havia sigut el 14 de novembre! Per què ha imperat aquest relat?
El relat oficial té moltes fuites. Tots aquests anys s’havia parlat del 14 de novembre del 1924 com primera data d'emissió. I és el 7 de novembre de 1924, amb unes antenes des de l'Hotel Colón, amb una localització concreta, al carrer Casp 6 de Barcelona. I en realitat, el febrer d’aquell mateix any 24, l'Associació Nacional de Radiodifusió (amb el nom castellanitzat per la dictadura de Primo de Rivera) posa en marxa aquesta primera emissora, oficialment coneguda com a EAJ-1 i la primera de tot l'Estat.
La ràdio neix a Barcelona no per casualitat ni per generació espontània
I per què passa això a Barcelona?
Un grup de persones, d’empresaris catalans, que havien voltat per Europa havien vist que a Londres hi havia una emissora, que a París hi havia una altra emissora. I van dir que aquí, a la ciutat que bullia amb iniciatives, la ciutat dels prodigis, n’hi havia d’haver una perquè és una eina transcendental de comunicació. Per tant la ràdio neix a Barcelona no per casualitat ni per generació espontània.
I d’això ja fa cent anys.
I sobretot, hi ha un personatge com és l'Eduard Rifà, que té visió de futur i visió de país. Ell s’ajunta amb gent que portava el cuc tècnic de la radiofonia i la telefonia, i amb d’altres que tenen un punt de vista comercial.
Per tant, com tantes i tantes coses en aquest país, és un grup de persones de l'àmbit privat, sense cap suport institucional, que decideixen invertir part del seu temps, diners i esforços a fer la ràdio a Catalunya per a Catalunya.
Inverteixen capital, molt capital. Tant, que al cap de 15 anys aquesta gent s'arruïna. I s’arruïnen també per les pressions polítiques que reben.
Què passa?
Abans que res, cal recordar que és 1924: hi ha la dictadura de Primo de Rivera. En dos anys (del 1924 al 1926) Ràdio Barcelona es fa gran i amb aquells primers dos anys arriba a tenir un pes importantíssim a Catalunya. Paral·lelament, arreu de l’estat van naixent altres emissores. La ràdio esdevé com un factor de comunicació que, per a alguns, és de manipulació. I hi ha algú que, amb la idea del centralisme espanyol, es planteja unificar totes aquestes emissores.
I aquell 1926 les unifiquen.
Coincideixen en el temps el projecte centralista de la dictadura de Primo de Rivera amb un projecte d'expansió de comunicació que és Unión Radio Madrid, que pretén capitalitzar aquest creixement de la ràdio.
Als tres representants de l'Associació Nacional de Radiodifusió els citen a Madrid i un ministre amb pistola al cinto els obliga a signar que Ràdio Barcelona passi a Unión Radio
I com va anar?
Convoquen a Madrid a tres dels representants de l'Associació Nacional de Radiodifusió, la que havia fundat Ràdio Barcelona. Són Pau Llorens, Eduard Rifà i Royston Saint Noble. Els rep el ministre de Governació, Severiano Martínez Anido vestit de general i, amb la pistola al cinto, els obliga als tres a signar un acord amb Unión Radio Madrid. Els dona 48 hores per signar: “d'aquí no sortireu si no signeu”. I això fa que Ràdio Barcelona passi a la xarxa d'Unión Radio a Madrid. Ens fan un Di Stéfano.
Vaja, que roben Ràdio Barcelona a punta de pistola.
Sí, ho podríem definir d'aquesta manera.
Ara hi tornem, eh, però en aquells dos anys de creixement, del 1924 al 1926, quina programació fa Ràdio Barcelona?
És una ràdio de difusió cultural. És una ràdio en la qual hi han enteses amb el Teatre del Liceu per retransmetre òperes. És un moment en què tot estava a les beceroles a nivell tecnològic i estic parlant de línies microfòniques al Liceu, l’any 1924.
Es posaven trompetes als receptors, a les Rambles, per exemple. I la gent escoltava les transmissions al carrer. Era una eina molt potent de divulgació. No podem comptabilitzar l'audiència d’aquells moments, però que era immensa. La gent que no havia pogut mai anar al Liceu ara ho escoltava per ràdio.
La programació de Ràdio Barcelona passa a ser dirigida des de Madrid, i en lloc de la missa del gall des de Montserrat, l'emeten des de l'Almudena
Què li passa a Ràdio Barcelona a partir d’aquell 1926 en què la obliguen a formar part d’Unión Radio?
Ràdio Barcelona passa a anomenar-se Unión Radio Barcelona. La programació passa a ser dirigida des de Madrid. I per exemple, de la transmissió de la Missa del Gall des de Montserrat es va passar a emetre la Missa del Gall de l'Almudena. I al cap de tres anys, el 1929, cinc anys després de la primera emissió, l'Associació Nacional de Radiodifusió -que encara s’hi mantenien com a socis- se'n va definitivament. Les directrius que arriben d'Unión Radio Madrid no tenen res a veure amb el que s'havia proposat l'Associació Nacional de Radiodifusió el 1924.
I on se’n van?
Funden una nova ràdio, que aquella ja sí, porta el nom de Ràdio Associació de Catalunya, el què ara és RAC. Però la funden amb tots els problemes que comporta estar en una dictadura. Per exemple, fan que no puguin emetre en els horaris més comercials perquè hi pugui emetre la Ràdio Barcelona en mans d’Unión Radio. Fins que arriba la República.
I llavors?
Francesc Macià fa un edicte signat com a president de la República Catalana en què autoritza la lliure emissió de Ràdio Associació de Catalunya. I ho fa perquè -a nivell europeu fins i tot- era l’emissora més avançada tecnològicament, professionalment i la més rigorosa. I aquí hi ha l’eclosió de Ràdio Associació de Catalunya. Posen en marxa Ràdio Girona, Ràdio Lleida i s'entén amb l'Associació de la Premsa de Tarragona per posar en marxa una ràdio a Tarragona. I també posen en marxa una emissora d'ona curta amb unes primeres emissions per a l’exterior “Catalans absents de la pàtria”.
L'any 1940 Catalunya podia haver tingut la primera televisió de l'estat i en català
I de tota aquella història ara n’està fent 100 anys.
L'any 1923 es fan les primeres provatures i es crea el Club de Ràdio Barcelona. Però no és fins al 1924, que es constitueix l’Associació Nacional de Ràdio, concretament el 19 de febrer de 1924. Per això nosaltres situem el centenari aquell dia. Aquest és el moment zero de la ràdio catalana. El 19 de febrer del 1924. Però això no és tot. L'avançament tecnològic a Catalunya era tan gran que hi hagués hagut televisió en català abans de l'any 40. Un enginyer de Sabadell va fer la primera prova als laboratoris de Radio Associació.
I què va passar?
Francesc Macià va quedar totalment impressionat i va demanar a Ràdio Associació que avancés tant com fos possible. I van anar a comprar el millor aparell transmissor a Alemanya, a la casa Telefunken. Però quan l’estaven portant cap aquí, l’exèrcit de Hitler el va requisar i li va donar a l’exèrcit franquista. I aquella primera emissora de televisió pagada pels catalans va acabar sent el primer aparell emissor de Ràdio Televisió Espanyola.
És a dir, la història es repeteix.
Una i una altra vegada. Torna a passar el mateix amb l'esforç que havia fet aquesta mateixa gent de Ràdio Associació, ara per desenvolupar una televisió, i en aquest cas amb l'ajut del règim nazi. Allò passa el maig del 1940 i Televisión Española no emet fins el 1956-57.
I la ràdio en sí, Ràdio Associació de Catalunya, com acaba?
Durant la guerra, Ràdio Associació de Catalunya emet fins i tot operacions de guerra. I en un ambient de guerra, els mitjans no són tant de comunicació com de propaganda. I tecnològicament, Ràdio Associació fins i tot té unitats mòbils, carros tirats per cavalls que, punxant línies telefòniques, van arribar al front de Terol.
I quan es trunca tot?
Doncs el mateix dia de l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona, que arriben a entrar als estudis de Ràdio Associació de Catalunya, a la Rambla. El 26 de gener del 1939, una de les grans locutores que ha tingut aquest país, la Rosalia Rovira estava en antena posant sardanes, i li fan canviar per marxes militars. Evidentment no hi havia cap enregistrament de marxes militars a Ràdio Associació de Catalunya.
A la Rosalia Rovira, que era l'estrella de la ràdio a Catalunya, el 1939 l'envien a fregar terres
I a la Rosalia Rovira què li passa?
Era el gran referent de la comunicació en aquell moment, la locutora més ben pagada a tot l’estat. I també rep repressió: la treuen d'antena i li fan anar a fregar terres. Tot, pel simple fet d'haver treballat com a locutora estrella de Ràdio Associació de Catalunya. En català, catalanitzant.
L’Associació Nacional de Ràdio funda Ràdio Barcelona el 1924, el 1926 la uneixen a punta de pistola a Unión Radio i el 1929 es separen. De l’escissió en neix Ràdio Associació de Catalunya que tanca el 1939. Però, i Unión Ràdio? com segueix?
Doncs no sé si el nom comercial continua existint en algun departament de PRISA, però és l’actual Cadena SER. Curiosament, tant Ràdio Barcelona com Ràdio Girona o Ràdio Lleida avui són de la Cadena Ser. Són emissores de la Cadena SER amb emissions en català, cosa que a nosaltres ens entusiasma.
Ja...
Qui havia de dir a Royston Saint Noble o a Eduard Rifà, que tant van patir fins i tot a nivell personal, que avui el català triomfaria a la ràdio. Tant RAC1, en aquest moment líder, seguida de Catalunya Ràdio, amb programació íntegra en català o Ràdio Barcelona, que d'alguna manera integra també programació en català. Com a mínim els hem pogut oferir aquest homenatge. La història l’han escrita sempre els guanyadors. Ja és hora també que aquells que el 1939 ho van perdre tot ho puguin explicar.
Els perdedors d’aquella batalla de la ràdio avui són líders.
Clar, perquè la ràdio és un dels elements d'estímul de la llengua catalana. Pensa que el 1939, la ràdio en català s’acaba del tot. És a dir, l'edat d'or de la ràdio -els anys 40, 50, 60, 70- el català s'ho perd.
Suposo que d'això en parlarà l'any de celebració que fareu el 2024 des de Ràdio Associació.
El dia 26 de febrer farem la Gala del Centenari, que a més servirà per fer els premis Ràdio Associació de Catalunya, el referent de la radiodifusió en català. El dia mundial de la ràdio, el 13 de febrer, publicarem un podcast de 10 capítols fet per la Dolors Martínez que es podrà escoltar per emissores del país, i també n’editarem un llibre. TV3 farà un documental amb el nom “La ràdio silenciada”, dirigit per Mònica Terribas. I paral·lelament estem també preparant altres activitats a Girona, Lleida, Tarragona o Terres de l’Ebre, seguint aquell concepte territorial que tenien els fundadors de l’Associació Nacional de Ràdio.
No puc garantir que la ràdio continuï sortint per una FM. Però si informa i acompanya, la ràdio no morirà mai
Ja no et demano on serà la ràdio d’aquí 100 anys. Però cap a on va la ràdio? Quin és el seu futur?
No et puc assegurar que la ràdio en els propers 10 anys se segueixi escoltant de la manera que ho estem fent ara. Jo no et puc garantir que la ràdio continuï sortint per una FM. No sé per on sortirà, però sí que puc garantir que si la ràdio continua sent rigorosa, professionalment seriosa, tecnològicament avançada, com ho va ser Ràdio Associació de Catalunya, la ràdio continuarà existint. I si continua complint les seves funcions vitals que són la informació i la companyia, la ràdio triomfarà i no morirà mai.
Recupera aquí l'entrevista sencera a Jordi Margarit: