És una de les estrenes cinematogràfiques destacades de la setmana. Una de les pel·lícules catalanes més esperades de la temporada. Aquest dimecres arriba a les sales la recreació contemporània del mite de l’home llop Llobàs, nou llargmetratge de Pau Calpe, cineasta responsable també de l'elogiada Tros. El jove, i aquí brillant, León Martínez és protagonista. Els omnipresents Pol López i Maria Rodríguez Soto, acompanyant-lo en el repartiment. Drama rural amb tocs de thriller, el relat del film gira al voltant d'un noi i la seva família que es veuen obligats a traslladar-se de poble en poble perquè les nits de lluna plena, el protagonista, va pels carrers olorant sang.
Continuar sent salvatge o adaptar-se als altres
En una setmana en què les estrenes han tornat a avançar-se a dimecres, avui arriba als cinemes la nova pel·lícula de Pau Calpe, cineasta que dos anys enrere ja ens va sorprendre amb el seu debut rere la càmera, Tros (fins ara havia destacat en la seva faceta com a productor). Presentada amb força elogis a l'última edició del D’A Film Festival, Llobàs és una revisió contemporània del mite de l’home llop, però allunyant-se de les formes del cinema fantàstic i les pel·lícules de terror. "És una història realista i el seu objectiu és emocionar", ha insistit diverses vegades el seu director. "No és una pel·lícula de sang i fetge ni d’ensurts constants, sinó que tracta sobre relacions familiars i busca l’emoció amb un noi que és diferent. És millor suggerir que mostrar, aquí el focus i la tensió estan en les relacions del noi que és diferent amb el seu germà i la parella del seu germà”, declarava Calpe a l'ACN després de la projecció del film al festival de cinema d'autor de Barcelona.
No és una pel·lícula de sang i fetge ni d’ensurts constants, sinó que tracta sobre relacions familiars i busca l’emoció amb un noi que és diferent
Adaptació de la novel·la Lobisón de Ginés Sánchez, guardonada amb el premi Nou talent Fnac amb León Martínez, Pol López i Maria Rodríguez Soto com a protagonistes; Llobàs és el relat de l'Adrià, un noi que viu de poble en poble amb el seu germà gran i la seva parella. L'Adrià és mut, no suporta els espais tancats i li costa mantenir l'atenció quan li parlen. Allà on va tothom es riu d'ell, l'insulten, li llencen pedres... Ningú no sap que les nits de lluna plena l'Adrià no pot dormir i va pels carrers olorant sang. Per això, tots tres van amunt i avall amb la furgoneta: fugint. "És una persona diferent perquè no parla, no li agrada que el toquin i no socialitza bé i això genera conflictes constants”, assenyala el director. El seu germà gran el disculpa i el protegeix. Se l’estima. La seva parella, en canvi, està cansada de la situació. El director remarca que l’Adrià “ha de decidir si ha de canviar per poder estar amb els altres o ha de ser fidel a si mateix”. Aquest és el tema central de la pel·lícula. "L'Adrià es debat entre mantenir el seu costat salvatge i de naturalesa o adaptar-se per estar amb els altres. Finalment, en el trajecte del film, tots tres acaben a la ciutat, que és el pitjor lloc on pot estar el protagonista". Una preciosa metàfora en cel·luloide sobre la diversitat. Una meravellosa oda fílmica a ser diferent.