Quinze anys després de la mort de Miquel Martí i Pol, unes jornades commemoren la mort del poeta al seu poble, a Roda de Ter, i també a Torelló, Vic, Tavèrnoles, Barcelona i Girona. Ahir es va homenatjar el poeta al cementiri de Roda de Ter, amb música i amb poemes. Més tard, al Teatre Eliseu es van concedir els premis de poesia, de teatre, de literatura infantil i d'educació que duen el nom del poeta. Tot i que el dia principal de l'homenatge va ser aquest diumenge, el programa d'actes d'aquesta commemoració inclou actes fins al dia 23, que les activitats es clouran a Girona amb la Segona Jornada Col·loqui Miquel Martí i Pol de Literatura i Educació.

Ara fa dos anys, la Diputació de Barcelona va signar un conveni de col·laboració per impulsar la difusió de l'obra i la figura del poeta Miquel Martí i Pol. A través del conveni signat la Diputació de Barcelona, que és propietària del llegat íntegre del poeta des del 2003, va cedir a la Fundació l'usdefruit per un període de vint anys de manera que els ingressos que genera per la seva explotació contribueixin gradualment a la suficiència financera de la institució.  La Fundació es planteja, com a principals finalitats, la conservació, la reunió i l'aprofitament científic de tot el llegat de Miquel Martí i Pol, així com l'estudi, la recerca i la promoció de la seva obra. Des de la seva seu a Roda de Ter, el poble on va viure i va morir MartíPol –i on se'n conserva el llegat, a la Biblioteca Bac de Roda-, la Fundació vol impulsar el vincle entre la dinamització local de la cultura i la dinamització comercial i turística. També es volen crear lligams amb la comarca d'Osona i amb Catalunya, i estendre posteriorment l'àrea d'influència a l'àmbit internacional. El seu gran projecte, ara és obrir la Casa Museu del poeta al carrer Costa del Ter número 9, on Miquel Martí Pol va establir-se quan es va casar. És la "casa groga" que retratava al Haikus a Mariàngels:

La casa groga,
mig perduda en un àmbit
de meravelles,

fa molt més dúctil
la greu malenconia
d’aquells capvespres

en què cap música
no aconsegueix de vèncer
el buit del tedi