Barcelona ha commemorat aquest dijous el centenari de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit (la data exacta del centenari serà el pròxim 7 d'agost) amb un acte al Palau Requesens encapçalat per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i protagonitzat per un concert recital del poeta Enric Casasses i el músic Pascal Comelade.

La cerimònia, acte central de l'Any Salvat-Papasseit, que ja acumula 130 activitats amb l'objectiu de restituir el poeta com a referent i que preveu arribar a les 200, també ha comptat amb la participació de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe i el comissari de l'Any, Ferran Aisa.

Salvat-Papasseit representa la potència entusiasta de la creació i el vers i la potència de la cultura com a eina de transformació social

Valent, heroic i sincer

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha qualificat Salvat-Papasseit com "una primera figura de la nostra literatura, i un poeta estimat i cantat com pocs", ha destacat que l'autor és un "doble tresor" perquè representa "la potència entusiasta de la creació i el vers" i "la potència de la cultura com a eina de transformació social". Segons Garriga, que l'acte s'hagi celebrat al Palau Requesens "no podria ser millor auguri per a la futura Casa de les Lletres", que obrirà les portes al palau barceloní el 2027. "En aquest país tenim la sort de tenir un exèrcit de gent amb ganes de celebrar i llegir la nostra literatura. I Salvat-Papasseit és un poeta que s'hi presta, que enamora", ha assegurat Arretxe agraint "la suma del treball institucional i cívic, de la gent, biblioteques, associacions, entitats, llibreries i editorials" que han fet que la commemoració "funcioni".

Poeta en majúscula, home entusiasta, àcrata, avantguardista, però sobretot poeta altiu, valent, heroic i sincer

Aisa ha centrat la seva intervenció en la figura de l'autor, a qui ha descrit com a "poeta en majúscula, home entusiasta, àcrata, avantguardista, però sobretot poeta altiu, valent, heroic i sincer. Un home lliure que va voler combatre els gegants com el Quixot”. "Davant el món actual, la uniformitat que pateix l'individu, la globalització, la destrucció del planeta i tot l'autoritarisme que mai acaba de marxar, podríem fer com Salvat i exclamar: 'Escopiu la closca pelada dels cretins'", ha proposat el comissari, que considera que les paraules i pensaments del poeta segueixen vigents "avui més que mai".

Poesia, art i música

L'acte ha inclòs un recital de poemes de Salvat-Papasseit a càrrec de les poetes Maria Callís, Maria Isern, Anna Pantinat i Raquel Santanera, que ha precedit la conversa Salvat-Papasseit, l'art i la música, amb la crítica d'art i curadora d'exposicions Pilar Parcerisas i la periodista musical Helena Morén. El diàleg ha versat al voltant de la relació de l'escriptor amb artistes del seu temps, com els pintors Joaquim Torres-García i Rafael Barradas, que el van introduir a les avantguardes, i amb altres artistes vinculats al Noucentisme. Morén ha repassat com els músics del moviment de la Nova Cançó, que promovia la divulgació del català en el context de la dictadura franquista, va recuperar i va reivindicar la poesia de Salvat-Papasseit, que a partir de llavors va ser molt coneguda.

En el marc de l'any commemoratiu, s'han publicat dues noves edicions de la poesia de Salvat-Papasseit completa

Enric Casasses i Pascal Comelade han tancat l'acte amb una actuació que ha posat en relleu la presència de l'obra del poeta al panorama musical actual. En el marc de l'any commemoratiu, s'han publicat dues noves edicions de la poesia de Salvat-Papasseit completa, una per Edicions 62, amb pròleg d'Enric Casasses i edició de Jordi Cornudella, i una altra de Lo Diable Gros, amb edició de Jordi Martí Font. La Biblioteca de Catalunya s'ha unit a la commemoració digitalitzant i posant en accés obert la documentació que es conserva al fons Salvat-Papasseit, i la majoria de festivals literaris catalans inclouen espectacles i recitals dedicats a l'autor.