Angelika Schrobsdorff, des que era molt joveneta, va tenir clar que el món era dominat pels homes. I va decidir que més que intentar invertir la situació, el que li resultaria més profitós seria seduir als homes i dominar-los per treure'n el màxim profit. Ara La Campana publica una novel·la, que inequívocament té un regust d'autobiografia. Es titula, simplement, Els homes. I no apareix en una traducció qualsevol; aquesta edició d'Albert Vitó i Anna Puente és una reproducció íntegra del text de l'autora, sense les múltiples censures que va patir al llarg del temps i que van acabar amb la mutilació de dos capítols sencers...
Angelika Schrobsdorff. Foto: Getty Images.
La filla de la mare...
Angelika Schrobsdorff (1927-2016) es va donar a conèixer a Catalunya amb el seu èxit Tu no ets una mare com les altres, un relat novel·lat de la vida de la seva mare, una jueva que va acabar per patir les conseqüències de la persecució nazi a desgrat d'haver intentat sempre viure amb la major frivolitat possible. També a la seva Alemanya natal, Tu no ets una mare com les altres, una obra del 1992, va ser el llibre que va donar a conèixer Schrobsdorff, però en realitat aquesta escriptora havia començat a escriure molt abans. El seu primer llibre, publicat el 1961, va ser, Els homes, i també explorava els límits entre l'autobiografia i la novel·la. La protagonista, en teoria, és un personatge de ficció, però sembla evident que no és altra que la pròpia autora. Les semblances entre les seves biografies, per exemple, semblen anar molt més enllà de la simple coincidència. Ara bé, en aquest cas, Angelika anava més enllà que a Tu no ets una mare com les altres, i de forma provocativa, explicava la seva relació amb el sexe masculí, sense estalviar-se detalls.
Deixar-se endur per la corrent
Angelika Schrobsdorff no va ser una dona amb una estratègia sentimental a llarg termini. Es limitava a deixar-se portar pels beneficis del moment. Si durant la Segona Guerra Mundial flirteja amb un oficial alemany, quan acaba la guerra decideix apropar-se a un anglès de les forces d'ocupació; i quan se n'adona que els americans estan més ben assortits que els britànics, començarà a apropar-se a ells, i anirà pujant amb l'escalafó: passarà d'un sergent al coronel. I, més tard, no dubtarà amb flirtejar amb un empresari, tot i que sent una absoluta repugnància física cap a ell... El repertori d'admiradors i amants de la protagonista ens porta per tot tipus d'homes: des d'aventurers sense principis fins a homes d'una gran rigidesa... Hi ha joves i vells, guapos i lletjos, intel·lectuals i militars... En el fons a Els homes se'ns presenta, també, tot un catàleg de personatges masculins i de diferents de visions de la masculinitat.
Les vies de la dependència
No se sap exactament què donava l'Angelika Schrobsdorff als seus admiradors, però el cert és que aconseguia manipular als homes com ella volia. Li oferien el que demanava, feien el que ella els deia, es deixaven enganyar de forma pueril... La dependència que generava la protagonista en els seus coneguts era absoluta. Però el més paradoxal és que a la fi, és Angelika la que acaba depenent, no d'un home, perquè els canvia contínuament, sinó dels homes en general. Les coses tampoc li van anar gaire bé, a desgrat dels seus encants: en algun cas va ser violada, va viure amb un home que era un absolut incompetent, d'altres individus van maltractar-la... I a desgrat de tot, Angelika no es plantejava en cap moment la possibilitat de fer res per sí mateixa, sinó que senzillament el màxim que feia, quan la seva situació empitjorava, era canviar d'home. Tan sols cap a la fi del llibre comença a reflexionar en les possibilitats de lliurar-se d'aquesta dependència. I ho reflexiona impulsada, paradoxalment, per un home, potser el que menys depèn d'ella.
Sense pudor
Angelika Schrobsdorff, mentre viu amb un soldat nord-americà a l'Alemanya de la postguerra l'enreda anant-se'n al llit amb un altre; i no té problema en acabar al bar xerrant amb els dos o en escapar-se de l'habitació d'hotel per trobar-se amb el seu amant al bany del seu pis. Reconeix que somnia en un dels seus amants "després d'un dia especialment melancòlic en què no se m'havia acudit res per escriure i no m'havia trucat cap dels homes que m'anaven al darrera". Però per altra banda, tampoc té cap complex en explicar que la majoria d'homes amb qui ha estat no l'han satisfet sexualment, o que ha enredat a un home, prometent-li amor, tot i que estava decidida a no anar-se'n al llit amb ell. La protagonista no té pèls a la llengua, i explica, per exemple: "L'Stephen va demostrar que era un bon amant. Poc imaginatiu, potser, però com que jo era jove i tenia poca experiència, valorava més la quantitat que la qualitat, de manera que sempre quedava satisfeta".
La censura
Les diferents edicions d'Els homes van ser severament mutilades. Ho va ser l'edició original alemanya, però també algunes de les principals traduccions. L'obra va veure's inundada de retalls, des d'alguns d'unes poques línies, fins a la mutilació dels dos darrers capítols, sencers. No es tractava d'un retall innocent destinat a escurçar l'obra. Els talls són clarament intencionals, i van orientats a amagar els plantejaments més atrevits de la protagonista. Es retalla per exemple, un fragment en què ella explica la seva sexualitat: "Després de dinar, ens vam afanyar a canviar la taula pel llit. Jo havia descobert l'amor de seguida i considerava que era un passatemps excel·lent, una de les millors coses que es poden fer a la vida". La decisió de La Campana de fer una traducció sencera de l'obra, a diferència del que ha passat amb d'altres edicions, entre elles la castellana, és un complet encert, ja que el contingut retallat afecta al conjunt de l'obra; en censurar-la queda considerablement edulcorada.
Directa
Els homes és una obra d'una gran contundència, que no deixarà ningú indiferent. És una història admirable, sobretot, per la immensa sinceritat de l'autora, per la voluntat de no deixar d'explicar res. Però, alhora, és una història que ens ajuda a entendre una determinada forma de viure la feminitat, entre l'assumpció de la dominació masculina, i l'intent de sobreviure a través de la seducció i, si cal, de l'engany. Schrobsdorff té una veu potent i punyent, i la seva escriptura és àgil i hipnòtica. El qui va disfrutar del No és una mare com les altres, no quedarà decebut d'Els homes. I els que encara no han llegit l'Angelika Schrobsdorff, tenen una ocasió d'or de trobar una autora tan interessant en la seva literatura com en les seves vivències.