Feia anys que els investigadors de les universitats de Tel-Aviv i Jerusalem estudiaven un fòssil cranial trobat en el jaciment Nesher Ramla (Israel) el 2010. Ara, els científics han pogut confirmar que les restes provenen d'un nou tipus d'humà prehistòric que va viure a la zona fa uns 130.000 anys, parent proper dels neandertals. Aquest nou grup d'homínids, que porta el mateix nom que el jaciment, homo Nesher Ramla, probablement va habitar l'Orient Mitjà fa uns 400.000 anys, i els últims espècimens es remuntarien fins i tot 100.000 anys enrere. Segons els investigadors, aquest grup hauria conviscut juntament amb l'humà modern, és a dir, l'Homo sapiens.
L'evolució va ser molt més complexa
Fins ara s'havia suposat que els neandertals es van originar i van prosperar a Europa molts milers d'anys abans de l'arribada de l'Homo sapiens, però aquesta idea ha anat perdent força i, ara, les troballes confirmen que l'evolució va ser molt més complexa i que l'Orient Mitjà va ser un lloc molt divers i determinant en el procés.
El primer estudi documenta les restes fòssils (un fragment d'os parietal d'un crani i una mandíbula gairebé completa) d'uns 130.000 anys trobats en el jaciment de Nesher Ramla, una zona en la qual fins ara es creia que només havia estat habitada per sapiens i neandertals. Les anàlisis van revelar que es tracta d'un homínid arcaic amb trets neandertals, en especial la mandíbula i les dents, i característiques semblants a l'Homo erectus, una espècie asiàtica, el que suggereix que es tracta d'una població nova que podria ser anterior als neandertals i els erectus.
Els científics suggereixen que els fòssils de Nesher Ramla són els descendents d'una població que ja habitava l'Orient Mitjà, o el que els paleontòlegs denominen el corredor llevantí, fa uns 400.000 anys i que podria ser la població a partir de la que van evolucionar els neandertals i probablement altres grups humans que es van repartir per Àsia.
La "població mare" a l'Orient Mitjà
Després de comparar aquesta informació amb altres jaciments de la zona, els autors acaben que l'homo Nesher Ramla forma part d'una població que va habitar la zona des de fa 400.000 fins fa 130.000 anys i que és la "població mare" de la qual van sorgir i van emigrar grups de descendents, que en successives onades van anar ocupant Europa i van donar lloc als neandertals i possiblement a altres grups humans a l'est. L'homo Nesher Ramla, en definitiva, podria ser el nexe entre l'est i l'oest.
Però l'estudi també arriba a una altra conclusió, i suggereix que l'homo Nesher Ramla també es va creuar amb el sapiens fa uns 200.000 anys.
El segon estudi analitza les eines del jaciment, la tècnica de fabricació del qual és molt avançada, la qual cosa reforça la idea que entre l'homo Nesher Ramla, els sapiens i els neandertals, a més d'intercanvi genètic, hi va haver intercanvi cultural. El crucial aquí és que ambdós estudis revolucionen la idea clàssica que l'Àfrica és el continent en el qual s'originen les espècies i evidencien que el Pròxim Orient, i no l'Àfrica, va ser l'epicentre de l'evolució humana, especialment en el Plistocè.
Foto principal: les restes fòssils trobades en Israel / Universitat de Tel-Aviv