El 5 de juny de 1909 un taxi arriba a Horta de Sant Joan i de dins el vehicle en baixa el portador del primer bitllet de 1.000 pessetes que s’ha vist mai al poble. El bitllet és tan desconegut i d’un valor tan elevat, però, que la gent i els comerciants no accepten enlloc aquells diners d’un jove la cara del qual els resulta familiar: és Pablo Ruiz Picasso, l’extravagant dona que l’acompanya és Fernande Olivier i la parella acaba d’arribar de París amb un bitllet de mil a la butxaca, una càmera de fotos tampoc mai no vista al poble penjada del coll i, sobretot, el desig del pintor de retrobar-se amb els oficis, la llengua, la gent i uns paisatges que Picasso vol elevar a la categoria d’art.
Durant la segona estada de Picasso a la Terra Alta, l'autor, que ja començava a assolir fama mundial i que havia pintat dos anys abans Les senyoretes del carrer Avinyó, produeix diverses obres cubistes inspirades pel paisatge d'Horta de Sant Joan. (slovidka.com)
La universitat de la vida
Hi va haver un temps, quan Facebook va néixer, en el qual la gent sense estudis universitaris posava que havia estudiat a la "Universitat del carrer" en la pestanya sobre la informació acadèmica del seu perfil a les xarxes socials. No sabem si Picasso, en cas d'haver tingut Facebook, hauria escrit que va estudiar a la "Universitat d'Horta", però el que sí que podem arriscar-nos a afirmar és que si Horta de Sant Joan es trobés a Itàlia o França, les riuades de turistes passejant pels seus pintorescos carrerons serien una tònica constant. Un poble medieval, ple d’edificis renaixentistes de primer ordre, amb un dels museus Picasso més familiars del món, a tocar d’un parc natural i on, a més, s’hi menja de meravella i s’hi elaboren vins, olis i olives d’alta qualitat? Pocs racons del nostre país compleixen tants atractius per deixar-s’hi caure com Horta, però és que a més, el poble pot treure pit d’haver canviat per sempre més la vida a un dels grans genis de la pintura universal.
Plaça portificada de l'església d'Horta de Sant Joan, un dels indrets més atractius i especials d'aquest poble d'escassos 1.200 habitants i el Nucli Antic del qual va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1997. (Viquipèdia)
En efecte, ni Horta s’ha convertit en un San Gimignano (Toscana) o un Gòrda (Provença) de torn ni Picasso va arribar-hi per primera vegada en motiu del turisme, sinó per curar-se de l’escarlatina. Era l’estiu de 1898 i el joveníssim pintor malagueny ja havia viscut a Màlaga, La Corunya, Madrid i Barcelona, on estudiant a l’Acadèmia de Belles Arts va fer-se amic de Manuel Pallarès, un jove d’Horta que en veure’l malalt va convidar-lo a passar una temporada a casa seva, Can Tafetans. Amb el temps, aquell esdevindria el mas en el qual aquell aprenent de pintor va descobrir el món rural, les tradicions ancestrals i les muntanyes dels Ports de Beseit que tant acabarien influint en la seva posterior concepció del cubisme. L’impacte d’aquella primera i crucial estada a Horta, d’una productivitat artística inaudita, no només va provocar que aquell jove Pablo Ruiz decidís per sempre més adoptar el cognom Picasso com a firma artística, sinó que anys més tard, en una carta a Apollinaire, confessés que “tot el que sé ho vaig aprendre a Horta”.
El poble dels mil noms
L’encant d’Horta de Sant Joan no ha canviat gens ni mica des d'aquella època, però igual que Picasso després de la seva estada, el que sí que ha patit canvis ha estat el nom del poble: quan Picasso va arribar-hi a finals del segle XIX, per exemple, va conèixer Horta (a seques), el meravellós i imponent poble de la Terra Alta que ell anomenava Horta d’Ebre per no confondre’l amb Horta, el barri barceloní. La necessitat de crear un afegitó per tal de no confondre’l amb altres municipis o llocs anomenats Horta va ser precisament el motiu, l’any 1916, per afegir “de Sant Joan” al nom oficial de la població. Però abans d'això, Horta encara havia patit un canvi en la seva nomenclatura.
Logotip del Centre Picasso d'Orta, escrit sense la lletra H inicial.
Entre el primer terç del segle XX i mitjans del segle XIX el poble va anomenar-se de tres maneres diferents, ja que uns cinquanta anys abans de Picasso ja algú havia decidit fer un subtil però cridaner canvi en el nom del municipi, escrit sempre fins aquell moment com a Orta: a mitjan del sXIX, creient que etimològicament el nom del poble deriva de l’horta, es decideix afegir una h inicial, convertint-lo en Horta. En l’actualitat, més de 150 anys després del primer canvi en el nom de la població, l’entitat Recuperem Orta lluita amb arguments filològics per recuperar el nom original, argumentant que Orta deriva etimològicament d’orto, és a dir, la sortida d’un astre: des del Matarranya estant, indubtablement el sol surt per Horta de Sant Joan. Té algun sentit que una població de secà s’anomeni Horta, ben mirat? La pregunta és tan retòrica com el fet d’interrogar-nos sobre si Horta –escrita de la manera que vulgueu- va jugar un paper clau en la vida i obra de Picasso, el museu del qual al municipi s’autoanomena Centre Picasso d’Orta, sense hac.
Fernande sobre fons de muntanyes, retrat que Picasso va pintar de la seva amant durant la segona estada a Horta de Sant Joan. (slobidka.com)
Unes vacances de postal
Diuen que en la mirada dels pintors, així com també en la dels fotògrafs, hi ha la capacitat de saber apreciar més ràpidament on radica la bellesa de la vida. A Horta s'hi ajunta el turista cool que sembla acabat d'aterrar de Montmartre, el turista de pitet expert en guisats i crema catalana de postres i el turista equipat de cap a peus amb roba del Decathlon que sembla que vingui de córrer la Cavalls del vent: aquí cultivar la ment, la panxa i el cos és possible a parts iguals. Si del que es tracta és d’enamorar la vista i fer treure fum a la càmera del mòbil, doncs, els paisatges del Port de Beseit, la piscina natural del Toll Blau o la sempre imponent vista d’Horta de Sant Joan des de la carretera d’Arnes, amb la sensació que les cases formen un castell de cartes, són una delícia estètica pels ulls, igual que ho van ser per a Picasso.
Vista general del municipi des de la carretera d'Arnes. (Viquipèdia)
Per si fos poc, però, el poble es troba al cor de la Terra Alta, per on passa la Via Verda i enmig d'una terra d’oliveres mil·lenàries –com "Lo Parot", olivera documentada dins la llista d’Arbres monumentals de Catalunya- o de bon vi, sobretot de la varietat Garnatxa blanca, de la qual la D.O. Terra Alta n’és una referència mundial. Tastar qualsevol vi de Vinyes del Convent, el celler més reconegut del municipi, és tant recomanable com apropar-se a dinar a Cal Miralles, el mític restaurant que des de fa dècades ha aconseguit fer de la cuina casolana de tota la vida un motiu més pel qual tenir papil·les gustatives sigui un motiu d’agraïment a qui haguem d’agrair la sort d’haver nascut.
Parlant del més enllà: el Convent de Sant Salvador, d’origen templer i ubicat als peus del puig del mateix nom, és juntament amb l’església de Sant Joan Baptista, l’Ajuntament renaixentista i el Raval dels Àngels, un dels racons més màgics d’Horta, especialment idoni si el que es vol és gaudir d’una posta de sol de postal. L'edifici va enamorar tant al pintor que, de fet, no només va endur-se sempre allà on anava a viure un quadre de la muntanya fet pel seu amic Pallarès, sinó que en un dels dibuixos que va fer de Fernande Olivier en la segona visita a Horta, Fernande sobre fons de muntanyes, el coll de la musa de Picasso és la muntanya de que s'aixeca sobre el convent.
L'antic convent templer, també conegut com de Santa Maria dels Àngels, conté elements romànics, gòtics i barrocs. (Viquipèdia)
En resum, al món hi ha tres tipus de turisme: el de veure, el de beure i el de viure, per això la gràcia d’Horta de Sant Joan –o Orta- és la capacitat que té per conjugar totes tres formes de comprendre el gaudi vacacional i enamorar al seu visitant fins al punt de canviar-li la vida. No ho dic jo, només. Ho diu Picasso.