Som a Barcelona l'any 1839. De camí cap a Mallorca, el cèlebre compositor polonès Frédéric Chopin i la seva companya George Sand fan parada per segon any consecutiu a Barcelona abans d'agafar el vaixell cap a l'illa. S'allotgen a un hotel de la Rambla, un passeig molt diferent del que és ara però que ja atreia aleshores l'atenció dels visitants estrangers que arribaven a Barcelona, en aquells temps una ciutat petita i emmurallada en la qual el verb "ramblejar" encara no existia i el concepte de "ramblista" era, evidentment, inconegut.
L'escriptora i el músic, que ha arribat a la ciutat amb uns ulls envermellits i visiblement malalt, fan nit a la Fonda Cuatro Naciones, la més luxosa del passeig. L'endemà al matí, però, el gerent de l'hotel inclou a la factura el cost de cremar el llit de Chopin, malalt de tuberculosi, per tal de desinfectar la cambra. La infecció pulmonar, considerada com una pesta en aquella època, acabarà uns quants anys més tard amb la vida d'un dels hostes més reconeguts que s'han allotjat a la Rambla, la llista dels quals és extensa.
George Sand i Chopin pintats per Eugène Delacroix. (Viquipèdia)
La fonda, un invent dels italians?
Per rememorar els il·lustres viatgers que han fet nit a Barcelona és necessari, primer, abordar l'origen dels hotels a la ciutat. La història diu que les primeres notícies documentades sobre hoteleria barcelonina daten de 1571, quan es té constància de l'obertura de la primera trattoria a la ciutat, ubicada al costat de Santa Maria del Mar i amb el seu pertinent alberg. Això és el que detalla a Il contributo italiano alla albergheria catalana l'historiador Leonardo Kociemski, un llibre disponible a la biblioteca de l'Instituto Italiano de Cultura di Barcellona i que explica com en aquest primer alberg, anomenat "Santa Maria" i propietat d'un italià anomenat Zanotti, s'hi arribava baixant unes escales des del carrer, motiu pel qual els barcelonins van començar-lo a anomenar "la botiga fonda" i posteriorment "la fonda", nom genèric que s'ha acabat fent servir per a un tipus d'establiment concret. Aquesta llegenda, absolutament certa, no treu que des de feia segles els àrabs ja anomenaven 'funduq' als establiments destinats a hostatjar viatgers i servir menjar, però.
Imatge de l'hotel Cuatro Naciones a les darreries del segle XIX, quan s'anomenava Grand Hotel Cuatro Naciones. (h4n.com)
El que de ben segur és cert és que aquella trattoria del barri de La Ribera va ser el primer dels molts albergs regentats per italians que entre el sXVI i el sXIX van fundar-se a Barcelona. Si a la Fonda Santa Maria s'hi va allotjar a mitjans del s.XVIII l'il•lustre Giacomo Casanova, reputat per la seva gran fama al llit, un segle més tard la Fonda Cuatro Naciones, ubicada originalment a la Plaça del Teatre, a la vora del port i davant l'antic Teatre Principal, acolliria alguns dels personatges més famosos del món. Fundat per dos italians procedents de la província de Vercelli, l'hotel que posteriorment s'anomenaria Grand Hotel Cuatro Naciones acolliria abans que acabés el segle XIX no només a Chopin, sinó també a l'expresident americà Ulysses S. Grant, el gran escriptor Stendhal o el showman Buffalo Bill, que va arribar-hi l'any 1889 amb la seva companyia, acusada setmanes més tard de ser la causant del brot de tifus, verola i grip que va colpejar la ciutat després de l'actuació de la Buffalo Bill's Wild West.
Retall de diari on s'informa de l'arribada de la companyia de Buffallo Bill a Barcelona. (Arxiu Històric Barcelona)
La connexió piemontesa de la Rambla
L'any 1894 els primers propietaris del Cuatro Naciones van traspassar l'hotel a Ercole Durio, que a part de ser originari de Civiasco (el mateix poble piemontès de Fortis i Primatesta, fundadors del Cuatro Naciones), era fill del fundador de l'Hotel Oriente. Va ser Durio qui va decidir traslladar l'hotel de la Plaça del Teatre al número 35 de la Rambla, i seria allà on l'any 1904 hi faria nit el rei Alfons XII i on l'any 1923 un altre il·lustra viatger, Albert Einstein, s'hi allotjaria tot refusant l'oferiment d'hostatjar-se al Ritz.
L'hotel Cuatro Naciones durant la visita del rei Alfons XII a la ciutat. (h4n.com)
El Cuatro Naciones i l'Oriente no eren els únics hotels regentats per italians vinguts de Civiasco, però, ja que l'any 1870 un altre piemontès com Federico Maffioli havia comprat el Café Suizo de la Plaça Reial, però és que a més al carrer Sant Pau dos veïns més de Civiasco van fundar l'Hotel Peninsular, convertint durant un temps tota la rodalia de l'Hotel Oriente i una notable part de la Rambla en una petita perifèria barcelonina del nord d'Itàlia.
Anunci publicitari de l'Hotel Oriente a principis del segle XX. (Pinterest)
En l'actualitat la italiana no és només la primera comunitat estrangera resident a la ciutat, sinó també una de les primeres pel que fa a nombre de turistes. Per explicar la coneguda simpatia dels catalans per Itàlia, Josep M. de Sagarra, gran ramblista i millor escriptor, va dir que "nosaltres, els catalans, som fills de Roma i quan anem a Itàlia no anem pas a descobrir el món nou, sinó a precisar una mica totes aquelles coses que portem a dins i que són ben nostres". Per explicar la curiosa atracció dels italians per Barcelona, doncs, potser no cal posar-se tan poètic, sinó remetre's als fets: fa segles que van començar a donar símtpomes del seu enamorament profund per Barcelona, cosa que no han deixat de demostrar mai. O és que fundar la primera fonda d'una ciutat no és, en definitiva, un acte d'amor a ella?