La icònica fotografia de l'americana Elizabeth Lee Miller, en la qual apareix nua en la banyera de la residència d'Adolf Hitler a Munic el mateix dia en què el líder nazi es va suïcidar, l'any 1945, s'exhibeix des d'aquest diumenge a la Costa Brava, que acull la Biennal Xavier Miserachs. La directora de la mostra, Maria Planas, ha escollit aquesta instantània i l'ha reproduït en grans dimensions per rebre el visitant a l'entrada de La Bòvila de Palafrugell. Aquest espai és un dels que acullen les diferents exposicions que integren la Biennal i el que reuneix tot el material de Lee Miller sota el títol El desig de llibertat, amb un apartat destacat que està dedicat al seu treball com a fotoperiodista.
🟠 La reportera de guerra que va enfangar la banyera de Hitler
"Teníem molta ganes de mostrar la seva obra, perquè ens sembla una personalitat fotogràfica molt interessant i que no deixa indiferent a ningú", assenyala Planas en declaracions a EFE. La directora de la Biennal recorda com l'americana, després de passar pel món de la moda, del retrat, de la publicitat i també pel surrealisme, es va embarcar en el fotoperiodisme i va seguir les tropes del seu país en la Segona Guerra Mundial "en l'alliberament d'Europa i arribant fins als camps de concentració nazis".
La fotografia a la banyera després d'obrir les portes de Dachau li sembla a Maria Planas "una manera molt contundent de manifestar el seu rebuig cap a un fet que la va afectar molt". "Després de recórrer un periple fins als camps de concentració i revelar el que hi havia, aquesta fotografia icònica és el que diu: he estat allà i, ara, estic aquí, a la banyera de l'artífex de tota aquesta brutalitat, aquesta bestialitat, és una presa de possessió molt evident i molt contundent", subratlla. Planas, conscient que tenir l'obra d'una figura com Lee Miller li permet atraure al gran públic, ha explicat que ha incidit en aquesta temàtica de guerra per ser un tema "tristament molt contemporani" i per ser l'autora de les instantànies una dona que era "una de les primeres fotoperiodistes que es coneixen".
D'ella indica que "va trencar convencions" i que sempre va ser lliure de decidir què volia fer amb la seva vida, també en l'àmbit professional. Aquesta reivindicació de les dones que han exercit la fotografia té a veure també amb una altra de les protagonistes de la Biennal, Isabel Steva 'Colita'. Maria Planas va contactar amb ella fa un any, va acceptar la invitació i va arribar a donar-li títol a la seva mostra, Colita. Val per a tot. Colita va morir el desembre sense tenir temps de veure-la i, ara, es converteix en la primera exposició de la seva obra que té lloc a Catalunya després de la seva mort.
Planas recorda que va ser amiga, alumna i companya de Xavier Miserachs, a qui es recorda a Palafrugell cada dos anys, i la defineix com "una tot terreny que ha contribuït a la memòria històrica". "És un honor tenir aquesta exposició, perquè és un doble homenatge i perquè mereix que la seva obra sigui coneguda i que el gran públic descobreixi les seves fotografies icòniques, com les d'Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat a Mediterráneo o Gabriel García Márquez amb Cien años de soledad al cap", puntualitza.
La Biennal Xavier Miserachs, en memòria del fotògraf barceloní traspassat el 1998, celebra la seva tretzena edició fins al pròxim 13 d'octubre amb onze exposicions, que inclouen les de Lee Miller i Colita. Altres propostes són La Chanca en color (1962-1965), de Carlos Pérez Siquier o Mi Mediterráneo, de Toni Catany, en aquest últim cas 33 anys després de la mostra original, amb la novetat de recórrer als treballs originals i establir un diàleg amb textos de Josep Pla. El programa de la Biennal també inclou activitats complementàries com una xerrada amb el filòsof Xavier Antich sobre la figura de Lee Miller o un debat a càrrec de Sandra Balsells i Emilio Morenatti sobre l'ètica en la pràctica del fotoperiodisme.