Molts catalans, quan es plantegen les seves sortides, només pensen en la platja o en la muntanya. I hi ha moltes coses a Catalunya que val la pena veure que no són ni al mar ni a la muntanya. La ruta d'avui ens portarà a una comarca que no és a la costa, i tampoc a la muntanya: l'Anoia. Començarem per passejar per la capital de la comarca, Igualada, i després visitarem tres punts molt interessants de la comarca: la Pobla de Claramunt, Capellades i els Hostalets de Pierola. Una ruta amb elements molt diversos: història medieval, patrimoni arquitectònic, història de la tècnica, gastronomia... Per fer tota la ruta en un dia necessitarem anar en cotxe, però si volem veure només un parell de punts del recorregut, podem anar-hi amb els Ferrocarrils de la Generalitat.
Museu de la Pell. Fotografia: Joan Grífols. Viquipèdia.
El Museu de la Pell
El Museu de la Pell tracta de recuperar la memòria de la indústria de la pell a Igualada. El Museu està dividit en dos seus: per una part té algunes instal·lacions a Cal Boyer, una antiga fàbrica cotonera. L'altra part del Museu és a Cal Granotes, una instal·lació a la vora del Rec on al segle XVIII es produïen cuirs per a les soles de les sabates. A Cal Boyer una secció del Museu ens presenta el paper històric de la pell, i l'altra, la relació entre l'home i l'aigua. I a cal Granotes, amb eines i màquines antigues, i amb uns quants maniquins, es reprodueix el procés tradicional d'elaboració de la pell. Al pis inferior hi ha la sala on es tractaven les pells, i al superior, l'espai on s'estenien per assecar. Ara, la instal·lació actual està ben neta i polida: res a veure amb les adoberies tradicionals, que s'havien d'allunyar de la ciutat per la mala olor que desprenien, i perquè els mosquits es multiplicaven al seu voltant.
Les adoberies del Rec. Fotografia: Recstores.
El Rec
L'indústria igualadina es va sustentar, durant molt de temps, en un rec medieval que havia estat propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès i que inicialment s'havia usat per moure un molí fariner propietat dels monjos. A finals del segle XVIII aquest rec es va començar a usar, sobretot, per moure la maquinària d'algunes adoberies. I als voltants del rec hi van créixer aquestes instal·lacions. La zona del rec es va omplir d'edificis industrials. Aquests edificis han anat desapareixent i durant les darreres dècades el Rec s'havia convertit en un barri en runes. La iniciativa de recuperació va partir del festival REC.0 que anualment convoca un gran nombre de marques de moda perquè organitzin pop up stores en aquest barri, en un festival on també hi ha gastronomia i actuacions musicals. La festa ha tingut molt d'èxit i s'ha notat una progressiva recuperació del barri. Fa poc temps es va obrir la primera botiga outlet, d'una gran marca, al barri. Un passeig pel Rec és una immersió en el patrimoni industrial de Catalunya.
El Rec durant el festival Rec Stores. Fotografia: Rec Stores.
L'asil del Sant Crist
Un dels edificis més singulars d'Igualada és la Llar del Sant Crist, al Pla de Sant Agustí. L'edifici va ser construït per un deixeble d'en Gaudí, Joan Rubió i Bellver. Tot i que va ser dissenyat el 1931, es va veure paralitzat per l'esclat de la guerra i no es va acabar fins el 1941. Té un clar estil modernista, amb tocs romànics, gòtics i àrabs, però també amb reminiscències de l'estil tradicional de les masies catalanes. Tot ell està fet en pedra, i al centre de l'edifici hi ha un petit claustre amb un pou. L'església de l'asil és espectacular, amb unes grans columnes centrals fetes d'una sola peça que reforcen la verticalitat de l'edifici. La Llar del Sant Crist és actualment una residència d'avis, i per aquest motiu tan sols podrem veure el seu exterior. Per acabar la ruta per Igualada, el lloc idoni per anar a menjar és el restaurant Somiatruites. El seu xef, David Andrés, és una de les grans promeses de la cuina catalana. Al Somiatruites hi podrem menjar alta cuina a un preu extremadament econòmic; fins i tot hi ha un menú a 12€ per dinar els dies laborables, que pot incloure exquisideses com el "Carbassó bola farcit de samfaina i anxoves", el "Bacallà amb babaganoush d'albergínia fumada i salsa de iogurt" o el "Filet rus amb macarrons a la crema d'orenga i espàrrecs". Aprofiteu mentre tinguin aquests preus.
Un castell destruït el 1714
Sortint d'Igualada ens dirigirem a la Pobla de Claramunt, a tan sols 8 km de la capital de l'Anoia. Allà hi trobarem un magnífic castell del segle X, que ocupa una gran extensió sobre el turó. Gràcies a les restauracions dels darrers anys, s'ha aconseguit que algunes parts d'aquest edifici recuperin el seu aspecte medieval. I no era fàcil, perquè estava en molt mal estat. El castell va estar en servei durant segles, i per això va patir contínues reformes. Però va patir greus destruccions el 1643 durant la Guerra civil catalana i, més tard, en la Guerra de Successió. Va caure en desús, i va acabar en runes, però des del 1974 és propietat pública i s'ha anat restaurant. Es pot visitar de dimecres a diumenge, però cal trucar abans per reservar. Per arribar-hi cal caminar mitja horeta des del poble per un bon camí. Un cop al castell podrem visitar les instal·lacions i sentir-nos com autèntics creuats. I, des dels merlets, tindrem unes fantàstiques vistes de l'Anoia i de la serralada de Montserrat.
Museu Molí Paperer de Capellades. Fotografia: Mr. Granger. Wikipedia.
Un clàssic que no falla
Del castell de Claramunt ens dirigirem a la localitat de Capellades, un dels principals centres productors de paper de Catalunya als segles XVIII i XIX (de Capellades ve, per exemple, la marca Guarro, encara avui de les més prestigioses del sector). La gran atracció de la localitat és el Museu Molí Paperer. Es tracta d'una vella instal·lació paperera del segle XVIII, que funciona amb l'energia mecànica que li proporciona la bassa adjunta. I funciona de debò: aquest museu no només ensenya les tècniques de producció de paper del passat, sinó que continua produint paper amb les tècniques d'altres temps. I el ven: el 50 % dels ingressos del museu procedeixen, justament, de la venda dels materials elaborats. El museu organitza visites guiades, però a més a més, s'ha convertit en tot un referent per al món del paper, i s'hi organitzen sovint debats i seminaris. A més a més del Museu Molí Paperer, Capellades té altres elements relacionats amb la indústria paperera que es poden visitar. A Capellades va arribar a haver-hi 16 molins paperers, que es movien amb els 12 milions de litres d'aigua que sortien cada dia de la bassa. Hi ha un itinerari a peu que ens duu per curioses restes arqueològiques d'aquestes indústries.
Hostalets de Pierola. Fotografia: Anoia Turisme.
Hostalets de Pierola: un poble d'estiueig de fa cent anys
Del Museu de Capellades ens dirigirem per la B-224 fins a Piera, i d'aquí ens desviarem cap a Hostalets de Pieroles, darrera etapa de la nostra ruta. Hostalets va ser, durant segles, un poble dedicat exclusivament a la vinya i al vi, però quan hi va arribar el tren, el 1893, tot va canviar. Ben aviat hi van començar a arribar els estiuejants burgesos. Venien atrets per l'aire sec, per les vistes de Montserrat i per les fonts de la zona, a les quals atribuïen qualitats medicinals. A més a més, els residents a Hostalets tenien fama d'organitzar grans festes, durant l'estiu, que atreien més visitants. Ben aviat al centre del poble hi van proliferar les cases d'estil modernista, com la Torre Solanas, Cal Finet, la Torre del Sr. Enric o Cal Pàtria. Altres propietaris es van decantar pel noucentisme, com els de Cal Xic Carboner. També és de pur estil noucentista el Casal Català. Val la pena passejar-se pel poble, on s'ha fet un esforç per documentar cadascun dels edificis. A Hostalets de Pierola s'hi han trobat nombroses restes fòssils, entre elles un curiós exemplar d'hominoïdeu, que es va anomenar "Laia". Un dels edificis més notables de la vila, la casa dels Roviralta, ha estat reconvertit, justament, en Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica. Allà podem contemplar una exposició sobre els fòssils del Miocè, però també podem apuntar-nos a rutes guiades pels jaciments de fòssils de la zona.
Fotografia de portada: Asil del Sant Crist. Jordiferrer. Viquipèdia.