El Museu de les Cultures del Món presenta l'exposició "Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial", en què explica les relacions desiguals establertes entre Barcelona i la Guinea Espanyola durant el període colonial, a partir de l'anàlisi d'Ikunde, el centre que el Zoo de Barcelona tenia a Bata per comprar animals. És a dir, la instal·lació on es va comprar el Floquet de Neu i on va passar unes setmanes abans de ser enviat a Barcelona. Aquesta exposició romandrà oberta fins el 5 de febrer.

La desaparició d'Ikunde

El 1991 vaig trepitjar per primera vegada Ikunde. En aquell moment Ikunde era encara un tranquil poblat de l'ètnia ndowè, ubicat als afores de Bata. Vaig preguntar pel Centre d'Adaptació i Experimentació Animal del Zoo de Barcelona. La majoria de la gent no en tenia ni idea de que allà hi havia hagut un centre relacionat amb aquest zoo. Només un vell, finalment, va acompanyar-me fins a les restes d'una tanca i em va assegurar que allà hi havia aquella instal·lació. Me'l vaig creure, però aquells pilars de ciment haurien pogut ser qualsevol cosa.

No vagis mai a Ikunde!

El 2000 vaig instal·lar-me a Bata. No va faltar l'amic ben intencionat que m'advertís que no havia d'anar mai a Ikunde. Sota cap concepte. Raó no li faltava. Ikunde havia crescut molt. La ciutat s'havia expandit i Ikunde s'havia convertit en un barri perifèric, de mala fama. Malgrat les advertències, vaig anar-hi, i el lloc era difícil de reconèixer: les restes de la tanca del recinte del zoo de Barcelona, o havien desaparegut, o no les vaig saber trobar. A Ikunde s'hi havien multiplicat els bars i els escàndols. A les nits, obrien fins molt tard, i no hi faltaven les borratxeres, els adulteris, la música ensordidora, les baralles... No era del tot estrany trobar dues noies arrancant-se la roba i les trenes, tirades per terra en una frenètica disputa per algun amant. I no solia faltar el borratxo pallissa que assaltava als clients del bar, a l'espera que li paguessin l'enèsima copa.

I malgrat tot...

Durant alguns anys Ikunde va ser el major centre d'animació de Bata. En uns temps en que les apagades de llum de la ciutat eren mítiques, i a vegades duraven setmanes, d'una forma misteriosa a Ikunde s'hi solien trobar cerveses fresques. I mai no mancava un radiocassete amb piles amb el que la gent ballava, a la llum del sol, o al de la làmpara de petroli, segons l'hora. I a molts bars oferien als clients una olla amb cargols o amb paillotes de peix de riu, o inclús instal·laven, amb l'ajuda d'un bidó buit, una petita barbacoa amb uns sorells congelats. Un bar mític, el Cotton Bar, regnava a la festa de la ciutat, de matí, tarda, migdia i nit. Estava previst que tingués dos pisos, però com que les obres no avançaven, hi havia cadires col·locades directament sobre el sostre del primer pis, que no tenia ni baranes, ni res; les cambreres del Cotton tenia fama a tota la ciutat per la seva bellesa i per la seva accessibilitat. A Ikunde hi havia baralles i robatoris, però també ball, cerveses, converses, amors d'una nit o de moltes, diversió... 

L'Ikunde del carrer Montcada

L'exposició del Museu de les Cultures del Món vol prendre un element emblemàtic de la ciutat de Barcelona, com és en Floquet de Neu, per analitzar el colonialisme espanyol a la Guinea a partir dels elements que van fer possible el seu trasllat a Barcelona. Segons Carles Sala, de l'ICUB, aquesta exposició "no vol ser còmoda ni complaent". Alberto López Bargados, comissari de l'exposició junt amb Eloy Martín, Andrés Antebi i Pablo González Morandi, ha volgut destacar que els catalans no van ser espectadors passius de la colonització espanyola, sinó que en el cas de Guinea van protagonitzar-la. Andrés Antebi ha celebrat que es comencin a discutir aquests aspectes i que s'hagi obert a Barcelona un debat sobre la figura d'Antonio López i la seva Compañía Transatlántica, que també va tenir un cert protagonisme en la conquesta de la Guinea.

Una relació desigual

L'exposició parteix del cas Copito per posar de manifest que la relació entre Barcelona i la Guinea Espanyola va ser desigual. Per una banda explica l'ús del territori guineà per part dels caçadors catalans en busca de trofeus. Es vol posar de manifest com, per part dels colonitzadors, es procedeix a una apropiació de la natura guineana. I, a partir d'aquesta apropiació de la natura, es aborda també en l'apropiació simbòlica dels individus i les societats. Els colonitzadors col·leccionen obres d'art dels "altres", els obliguen a posar en fotografies amb intenció "científica"... Amb tot això es vol posar de manifest que la ciència no és neutral, i que també participa del fenomen colonial. I, evidentment, es posa de manifest l'explotació econòmica a què els catalans van sotmetre el territori.

El caçador Luis de Lassaletta i Delclós. Museu Etnològic de Barcelona

Una exposició ben resolta

Aquesta no és una gran exposició: l'espai disponible era bastant reduït. Però s'ha aconseguit aprofitar-lo molt, amb peces ben vistoses i representatives. S'ha dividit en dues parts: una oberta, lluminosa, la part "blanca", reservada per a l'història amable i ben coneguda del Floquet de Neu. I la part "fosca", on es presenten els aspectes menys agradables i menys coneguts de la colonització. En els dos espais s'han aconseguit peces emblemàtiques: el goril·la dissecat que era a l'aparador d'un taxidermista de la plaça Reial, els documentals realitzats per la productora Hermic Films, fotografies magnífiques, les peces etnogràfiques del governador Núñez de Prado... I s'ha aconseguit uns efectes visuals magnífics, com el que donen els esquelets d'uns petits goril·les, col·locats sobre un fons negre. Tot això al servei d'un discurs clar i senzill.

Una nova etapa al Museu de les Cultures del Món

El director del museu ha apuntat que aquesta exposició, la primera que es programa amb el nou govern municipal, vol obrir una nova etapa de la institució. Assegura que el museu es vol convertir en un "espai crític per a reflexions incertes", "un lloc per trobar respostes científiques diferents". En aquest sentit, ha considerat que aquesta exposició era idònia per inaugurar la nova etapa, perquè Guinea "forma part de la memòria de la ciutat". I ha anunciat que la seva intenció és fusionar el Museu Etnològic amb el Museu de Cultures del Món.

Des del Nord

El principal problema d'aquesta exposició és que analitza la colonització només des de Barcelona. Es presenta com "una exposició sobre Barcelona i no sobre Guinea", en tant que es centra en repensar la memòria colonial. Intenta trencar amb la mirada colonial, però sempre des del Nord. Aquesta exposició s'ha fet sense trepitjar Ikunde i sense contrastar les visions guineanes d'Ikunde, del Floquet de Neu, de Barcelona... Vol combatre estereotips, i ho fa, però no deixa de mirar-se el melic. No contribueix a una visió del colonialisme que integri els colonitzadors i els colonitzats.

Invisibilització

Els guineans acaben jugant el paper de simples víctimes de la colonització. Es fa referència al col·leccionisme d'objectes rituals per part dels colonitzadors, però s'ignora que ja als anys 1920 hi havia guineans especialitzats en fabricar "souvenirs" per als col·leccionistes europeus. Es vol analitzar Barcelona com a metròpoli colonial, però no es fa cap referència a les grans famílies guineanes, com els Vivour, els Collins, els Jones, els Dougan, que tenien cases senyorials al barri de Tres Torres. Ni tan sols es menciona a Benito Mañé, el caçador que va vendre el Floquet de Neu a Ikunde, i en no mencionar-lo, s'oculta que els guineans caçaven (i cacen) goril·les, no tan sols per vendre'ls als blancs, sinó també per alimentar-se o per protegir els seus conreus. Si no hagués existit Ikunde, el Floquet de Neu no s'hagués salvat, sinó que hagués acabat a l'olla.

No hi ha Ikunde que duri mil anys

Cal recordar que Ikunde va desaparèixer perquè els guineans, després de la independència, van forçar la retirada de tots els espanyols. Si no van ser protagonistes de la creació d'Ikunde, sí que ho van ser, en canvi, de la seva clausura, de la que no es parla en l'exposició. Es simptomàtic de la invisibilització dels guineans que la part fosca de l'exposició s'obri amb un poema sobre Guinea de León Felipe, i no amb cap text d'autor guineà...

Vés a Ikunde!

Anar al barri Ikunde, l'any 2000, no era una experiència còmoda. A Bata era molt més senzill quedar-se al cèntric Bar Central, on podies gaudir d'aire condicionat, cerveses sempre fredes, la integritat física garantida i un nivell d'escàndols relativament reduït. I, malgrat tot, si volies conèixer la Guinea de debò, calia visitar Ikunde. De la mateixa forma, si vols conèixer la realitat de la colonització espanyola, cal que vagis a l'Ikunde del carrer Montcada. No és una experiència còmoda, però ensenya molt de la nostra història.

 

Fotografia de portada: Recepció de Copito de Nieve per l'alcalde Porcioles. Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.