Sang, suor i màrqueting. Sota aquesta premissa s'ha llaurat una prometedora carrera a les arts marcials mixtes (MMA, en les sigles en anglès) Ilia Topuria, primer lluitador espanyol, hispà-georgià, a arribar a guanyar un cinturó de la UFC, la promotora més gran del món de la disciplina de combat. Sang, suor i màrqueting també són les tres paraules que defineixen Topuria: Matador, un documental centrat en l'afalac al campió, que arribarà a les sales de cinema aquest pròxim 19 de setembre.
El clàssic documental de la factoria Movistar
El rodatge del film va començar l'abril del 2023. En aquell moment, el lluitador era tan sols aspirant oficiós al títol. “Era tan convincent…”, es relata a la seu de Filmax a Barcelona. La distribuïdora i Movistar+ es van llançar de cap a rodar-ho tot fins a la baralla pel títol contra l'imbatible –al final no ho va ser, Iria el va destronar– Alexander Volkanosvski. La pel·lícula, hora i trenta-sis minuts de Topuria i la seva quadrilla lloant la tasca del lluitador, eixampla –una micona– el reportatge que ja contenia la plataforma de Telefónica, Ilia Topuria, El Matador (Informe Plus+, 2023).
Al final és el clàssic documental de la factoria Movistar: correcte, ben filmat. I simplement més llarg de metratge per estrenar a sales de cinema
Al final és el clàssic documental de la factoria Movistar: correcte, ben filmat. I simplement més llarg de metratge per estrenar a sales de cinema. La narració és farragosa, per típica. La pel·lícula, signada per Giampalo Manfreda, és, per moments, com Topuria, matadora. El compte enrere per a un combat i la seva història de vida intercalada... No sorprèn gairebé res: la baixada de pes, paradigma. Sabent una mica d'esports de combat, això del patiment i els riscos en un moment de deshidratació per arribar als quilos pactats amb l'oponent com a leitmotiv, és pobre, molt pobre.
El documental fa ús estricte del terme: mostra, mostra i mostra. Però no construeix línies paral·leles
El documental fa ús estricte del terme: mostra, mostra i mostra. Però no construeix línies paral·leles. Per exemple, la relació amb el personatge del cantant –i íntim de Topuria– Omar Montes. Això què. Paradoxalment, en aquest al·legat a les MMA, no hi ha conflicte, ni es busca. Com n'hi hauria d'haver? Topuria, Matador, és el productor del llarg. El documental vol arrambar amb tot en l'àmbit comercial. Fins i tot compten amb Jordi Wild com a expert, com si el Wild Tournament el fes L’ANALISTA.
Un anunci de gairebé dues hores
S'assembla a Esta ambición desmedida (2023), la pel·lícula de C. Tangana-El Madrileño, és aquest tipus de docu que realment funciona com un anunci de gairebé dues hores. No es punxa el personatge. Alguna música dramàtica quan està amb el seu germà recordant a Alacant la seva arribada des de Geòrgia i les lluites des de nens. Poc més. Hi ha algun enuig amb la crew quan no cruspeix i no beu per la baixada de pes. Esperable. Es revela poc: l'Ilia “nen de la Guerra”, com les seves germanes el van cuidar quan els seus pares van marxar a Espanya. Sí que és interessant veure com parlen ell i el seu equip de l'estratègia, minuciosa, molt tècnica, contra Volkanovski; els scouters de la sang. Hi ha més molla que punys en un esdeveniment així. Hi ha algun moment únic, com quan amb quinze anys el veu guanyar en un campionat amateur el mateix Arnold Schwarzenegger. “El Terminator em va donar les seves benediccions, m'estava deixant el llegat”, diu, convençudíssim, Topuria.
Ilia Topuria és més complex que el seu documental. Al contrari del que molts han fet creure, és més que un Llados
La veritat, el paio és captivador. És un gust veure'l parlar amb aquesta seguretat. “El somni no és el que veus quan dorms sinó el que no et deixa dormir”. També hi ha el Topuria més conservador: quan parla de la seva dona és esgarrifós. A Georgina Uzcátegui la va conèixer a Miami, buscava, li va dir a una amiga, a algú amb “bons valors”. “Qui és aquesta noia tan maca!”, va cridar en un bar. El Matador més objectualitzador. Ilia Topuria és més complex que el seu documental. Al contrari del que molts han fet creure, és més que un Llados: l’espiritualitat (la paraula Déu apareix ja al minut cinc del metratge) juga un paper bàsic. Té tot, el tema mental, el marcial, la filosofia de bàsics, per ser l'adalil de la cultura fitness a Internet, aquesta en què està tan ficada la generació millennial i zeta.
Un dels seus entrenadors destaca cap al final de la cinta que l'alacantí és “el Bruce Lee d'aquesta era”. Sens dubte. Màquina de combat i de màrqueting. El xinès-nord-americà no li duraria ni mig assalt
Un dels seus entrenadors destaca cap al final de la cinta que l'alacantí és “el Bruce Lee d'aquesta era”. Sens dubte. Màquina de combat i de màrqueting. El xinès-nord-americà no li duraria ni mig assalt.