Imma Monsó ha guanyat el Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la de l'any amb La mestra i la Bèstia, un llibre que posa al centre la Catalunya de la postguerra amb el personatge de la Severina com a protagonista, una jove mestra poc empoderada que haurà d'afrontar el seu passat per seguir mirant cap al futur. "Agraeixo al jurat que no hagi tingut en compte les tendències majoritàries, perquè aquest llibre té una mostra romàntica que no està de moda", ha valorat Monsó en recollir el guardó. L'escriptora també ha aprofitat el seu discurs, ja com a guanyadora, per fer una crida a defensar el català. "Defenso la llengua fent les novel·les més honestes de les que soc capaç; vull que la llengua visqui, i que visqui és embrutar-se i evolucionar, perquè la llengua és del poble; no podem permetre la manera en què s'esta arraconant a territoris com el País València o les Balears, i s'ha de denunciar".

Les altres dues finalistes que optaven al reconeixement que dona l'entitat eren A casa teníem un himne (L'Altra Editorial), de Maria Climent, i Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes), d'Elisabet Riera. En total, tres obres que, com ha definit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, es converteixen en "tres universos molt allunyats de l'imaginari més habitual, i que toquen, amb una sensibilitat finíssima, el cor de la humanitat". A més, el president també ha volgut subratllar la importància que siguin tres escriptores les finalistes, a més de tres dones de generacions diferents.

Foto: Carlos Baglietto

El moll de l'os de la novel·la de Monsó és quan la Severina, una jove mestra de vocació dubtosa, decideix marxar a una escola del Pirineu ribagorçà. En un viatge entre la seva infància i la seva vellesa, amb la solitud com a bandera des de petita i una criança que s'ha mogut entre l'aïllament del Règim i la por a la normalitat, arribarà un moment en què començarà a encaixar les peces del seu passat col·lectiu amb un sentit crític, però en un context gris i dictatorial. Una visió personal de la Catalunya de la postguerra, que ha servit a l'autora per radiografiar i comprendre el passat. "Una de les coses que em va portar a escriure la novel·la és que vinc d'un matriarcat molt potent, m'ha costat entendre el feminisme, i tenia la sensació que podia fer el que volia sense mancances; però amb l'edat m'he anat preguntant coses", ha explicat Monsó. "Al final te n'adones que tots som fills del nostre temps".

Les altres finalistes del premi Òmnium a millor novel·la de l'any

"Una de les coses que volia tractar és com es van heretant els traumes generació rere generació", ha explicat Climent sobre A casa teníem un himne, un llibre que parla de la història de tres dones, una mare i dues filles molt diferents, totes elles personatges extremats i còmics que presenten diferents dilemes en tot el relat. Maternitat, trauma i conflicte s'entremesclen en la segona obra de l'autora, més madura i treballada que la seva novel·la debut, i que busca l'empatia amb les figures femenines per damunt de tot.

Imma Monsó: "Agraeixo al jurat que no hagi tingut en compte les tendències majoritàries, perquè aquest llibre té una mostra romàntica que no està de moda"

Per la seva banda, Riera ha creat el que ella anomena "una oda a favor del romanticisme com una manera d'estar al món". L'escriptora ha signat una novel·la que no és de tall clàssic, tot i que hi ha tarannà assagístic i líric. "No es fixa en el que passa, sinó en el com passa", ha matisat. Una vegada va ser estiu la nit sencera es fixa en la forma, amb tres veus entrellaçades i musicals: amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu a l’hivern, seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert. "Funciono molt per obsessions, suposo que tots els escriptors, però en el meu cas és molt accentuat, i vaig obsessionar-me amb les trobairitz", ha explicat. Un viatge interior a tres bandes que l'autora ha reconvertit, amb ritme, en un viatge físic.

Una celebració de la literatura catalana i la lectura

"A Òmnium ens apassiona el que fem, i tenim un problema, perquè se'ns nota", ha arrancat Antich abans d'anunciar el nom de la guanyadora d'enguany. "Reconeixem la literatura catalana com una de les més exigents d'Europa; des d'Òmnium estem compromesos en la seva difusió i som molt conscients que una societat que llegeix és una societat més preparada, madura i crítica". Antich ha emplaçat tothom a deixar de tenir complexes, demostrant que la literatura del país està en un bon moment dins i fora de les nostres fronteres. "Gràcies a la seva qualitat i diversitat, ha aconseguit el repte d'arribar al gran públic, sintonitzant amb la sensibilitat i les preocupacions actuals, i aportant una riquesa en l'imaginari", ha remarcat.

Foto: Carlos Baglietto 

Segons ha recalcat Antich, els llibres en català, en un any, han crescut en un 12%; una notícia que ajuda a entendre la incidència social que la lectura i la literatura tenen al carrer, amb el 60% d'obres comprades en llibreries. "I cal recordar que això passa en un moment en què no només hi ha molta competència, si no també en un món en què el llibre ha de competir amb la potentíssima indústria audiovisual", ha subratllat el president. El Premi Òmnium a millor novel·la és el guardó més ben dotat econòmicament a obra publicada, concretament amb 25.000 euros (20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a promoció). De la preselecció de nou obres, publicades entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023, un jurat independent, format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra, n’ha triat les tres finalistes.

Aquesta ha estat la setena edició d'aquest reconeixement. La primera vegada que es va fer entrega d'aquest guardó va ser l'any 2017, amb un aplaudiment que va ser per a Raül Garrigasait i l'obra Els estranys (Edicions del 1984). Després vindrien Marta Orriols i el seu ja popular Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi); Martí Domínguez amb L'esperit del temps (Proa); Eva Baltasar amb Boulder (Club Editor) i Joan Lluís-Lluís amb la novel·la Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor). En l'última edició, va ser Sebastià Alzamora qui va aconseguir despertar el major interès del jurat amb una proposta narrativa, Ràbia, que explicava la relació entre un home de mitjana edat i la seva gossa a partir de l'enverinament improvisat d'aquesta, una situació que posa en alerta sentiments com la solitud, l'amistat, el descontrol i la bellesa. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!