L’escriptora Imma Tubella (la Bisbal de l’Empordà, 1953) ha estat guardonada amb el XXV Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica per Els insubmisos del mar. La novel·la té com a protagonista el menorquí Antoni Ferragut i Guitard, pare de l'heroi de la Independència nord-americana Jordi Farragut i del primer almirall de la Marina americana David Farragut, i el tomb que es produirà a la seva vida en topar-se amb l'escriptor anglès Daniel Defoe, pare de Robinson Crusoe, en una visita a l'illa.
L'anglès li parlarà de Libertàlia, una una colònia de pirates al nord de Madagascar, on impera la democràcia més absoluta. En aquella particular comunitat, fundada pel Capità Misson i el pare Caraccioli, hi conviuen europeus, indígenes i esclaus alliberats que practiquen el que l'autora defineix com "la veritable pirateria, tergiversada per la història".
Una illa de pirates molt especials
Convertit en ajudant de cambra de Defoe, el jove desitjós de conèixer món s'embarca amb ell amb destinació a Madagascar, on junts descobriran aquell estrany paradís format per "homes i dones afamats d'esperança que gaudeixen dels mateixos drets i llibertats i que tenen l'objectiu d'alliberar territoris i persones de qualsevol jou". En aquest sentit, els habitants de Libertàlia organitzen expedicions pirates per saquejar els vaixells de les potències europees, que ells creuen que s'enriqueixen explotant pobles sotmeses, i alliberar esclaus i jutjar els capitans de les naus esclavistes segons el seu propi codi.
En aquella particular comuna llibertària, on cadascú té un vot a l'Assemblea i on no hi ha lluites pel poder perquè tots el tenen, Ferragut té l'oportunitat de viure la utopia, però també aventures i amors, descobrin els grans valors com són la llibertat, la igualtat o el dret a la felicitat.
El mite de Libertàlia
Libertàlia és referida a la Història general dels robatoris i assassinats dels més famosos pirates, la "bíblia" de la pirateria escrita per un tal Charles Johson, a qui molts consideren en realitat un pseudònim de Defoe. Segons la llegenda, el capità Misson i el frare Caraccioli, influïts per l'obra Utopia de Thomas More, van prendre el control del Victoire després de la mort del seu capità en un combat naval a les Antilles, convencent als seus homes de col·lectivitzar el vaixell, sotmetre les decisions a votació i dedicar-se a alliberar esclaus. Establerts a Madagascar, van ser ben rebuts pels seus habitants, abolint totes les diferències de nacionalitat, sexe i raça i usant una llengua que era barreja de totes les preexistents.
De fet, Libertàlia hauria estat una més de les repúbliques pirates nascudes al segle XVIII fora de les grans potències europees que dominaven el mar i que avui són considerades un precedent de societat anarquista. També s'ha especulat que en realitat, Defoe hauria fet al·legoria política dels seus ideals liberals.
Doctora en Ciències Socials i catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser rectora entre el 2006 i el 2013, Tubella és autora d'Un secret de l’Empordà (2016) i A cavall del vent (2019), totes dues publicades a Columna, que també s'encarregarà de publicar Els insubmisos del mar.