Avui (i en el pròxim article) us explicaré per què és important dir quelcom. Ja sabeu que, en català, molta gent fa servir la paraula algo, presa del castellà (La corrupción política es algo inadmisible). Les persones que entenen que s'ha d'evitar embastardir el català (perquè hi ha risc que esdevingui una barrija-barreja amb el castellà), miren d'apartar el mot algo. L'alternativa és quelcom, que significa el mateix que el castellà algo com a pronom: La corrupció política és quelcom inadmissible. (En castellà, algo també es fa servir com a quantitatiu per a indicar un grau petit (Estoy algo cansado), però aquí en català directament solem dir una mica (Estic una mica cansat), per tant en aquest context no hi ha problema.)

Quan es va posar en marxa TV3 i Catalunya Ràdio (l'any 1983), els lingüistes que hi treballaven van haver de decidir què fer amb el mot algo. Podien haver indicat, ras i curt, que calia dir quelcom. Però ho van vetar. Per què? La raó és que, als anys 60-70, els correctors de català imposaven als escriptors paraules cultes que havien anat perdent-se, com àdhuc (en comptes de fins i tot) o hom (en comptes d'un); i també quelcom. Això va generar, entre escriptors i periodistes, un refús a aquestes formes mig imposades. Certament, els correctors no poden imposar una forma i au; han de raonar la seva proposta i, un cop fan això, la gent entén el raonament i l'accepta. Quan algú vol imposar una cosa sense raonar-ho, es genera rebuig (a tall de mostra, el prosapoeta Jordi Llavina, al seu llibre Proses de l'entreclaror (2023, pàgina 96), deixava anar aquest judici: "Plantifiques un quelcom en una poesia, per exemple, i ja la fas néixer morta"; no és que el mot quelcom no sigui vàlid, sinó que en Llavina hi entreveia l'actitud impositiva del passat). En resum: els tècnics lingüístics dels mitjans audiovisuals públics van pensar que, si feien servir quelcom, la gent desconnectaria del missatge. Per això van impulsar la locució alguna cosa.

Quin és el problema? Que alguna cosa són dos mots mentre que algo és un sol mot. I, mentre passi això, l'expressió alguna cosa mai, mai, mai no podrà fer fora el mot algo. El llenguatge humà funciona així. I no preveure això l'hora de prendre aquesta decisió va ser un error estratègic de primera magnitud: la prova la tenim que, quaranta anys després, la gent continua dient algo.

La paraula 'quelcom' és l'opció encertada

Tinguem-ho clar: l'única manera de fer fora el mot algo és canviar-lo per un sol mot. I aquest mot existeix: quelcom. Una darrera precisió. En preguntes i en frases hipotètiques en general (per exemple, si van introduïdes per la partícula si), històricament en català no s'ha dit quelcom, sinó re (o res). Per exemple, Vols re més? o Si tens res a dir, digue-ho ara. Pot dir-se quelcom en aquest context? Sí, però ja es veu que Vols quelcom més? sona rígid a comparació de Vols re més?, que llisca millor. Per tant, en preguntes digueu re (o res), que és la manera natural de parlar. En el pròxim article us donaré algun argument més des del punt de vista sociolingüístic.