En l'anterior article vèiem que dir quelcom era l'única manera de foragitar el castellanisme algo. Amb tot, segur que alguna persona arrufa el nas davant d'aquesta proposta. Per exemple, algú dirà: oh, és que un arcaisme. D'entrada, deixeu-me dir que quelcom es diu de manera natural a la Catalunya Nord. Per tant, res d'arcaisme (com van pretendre fer veure alguns correctors de mitjans de comunicació als anys 80 i principi dels 90). (Per cert: la paraula hom també és dita de manera natural a la Catalunya Nord, generalment un hom: Un hom no sap què fer, en casos així! Per tant, tampoc és cap antigalla).
Però hi ha un altre fet sociolingüístic que aqueixos correctors no van saber veure: quan un mitjà de comunicació de masses comença a dir de manera generalitzada una paraula, aquella paraula s'estén molt ràpid i passa a ser dita per la gent de manera espontània. Si l'any 1983 a TV3 i Catalunya Ràdio haguessin passat a dir quelcom sense manies, no tingueu cap dubte que l'any 1985 tothom hauria dit a tothora quelcom (i ara, quaranta anys després, no estaríem fent aquest article).
Algú altre potser s'escudarà en el fet que, si diu sovint quelcom, els seus amics, coneguts i companys de feina ho veuran com una pedanteria. Això passarà la primera vegada, potser la segona i tot. Però la gent s'acostuma a tot i allò que a la primeria veu estrany al cap de no-re ja ho veu normal. Per tant, a la quarta vegada que ho sentin ja ho trobaran la cosa més natural del món. Us diré més: al cap de dues o tres setmanes veureu que els vostres col·legues de feina passen a dir quelcom ells mateixos de forma espontània, gairebé sense adonar-se'n. El resultat serà que, al cap de poc, el mot quelcom haurà començat a arraconar el mot algo.
La paraula quelcom encaixa de ple amb el sistema lingüístic
Si algú al·lega que es trenca la lògica del sistema lingüístic català, en el sentit que algo enllaça amb les paraules algú i algun, deixeu-me dir que, a les Balears, la gent no diu pas algú i algun, sinó qualcú i qualcun o qualque (Qualcú havia de dir-ho; He vist qualques persones caminant descalces). Per tant, quelcom sí que respecta la lògica del sistema lingüístic català.
Un darrer apunt (que entronca amb això de la lògica del sistema). El català també coneix, com a sinònim de quelcom, el mot algom (amb tonicitat a la darrera síl·laba). Històricament s'ha dit a Andorra, la Cerdanya, la Garrotxa... (com a mostra, aquest exemple andorrà de principi del segle XX: Los pobles no són sols materia; tenen algom d'espiritualitat que'ls don vida —revista Les Valls d'Andorra, 1917-1919, número 4, pàgina 1—). Ja veieu que el català, sense la interferència del castellà, és extremadament lògic, ja que usa les terminacions -om —'cosa'— / -ú —'persona'— / -un 'determinant indefinit' afegint-les a les arrels qual- i alg-: quelcom / qualcú / qualcun i, alhora, algom / algú / algun. En fi, ja ho sabeu: si voleu fer quelcom per a salvar la llengua, digueu sempre quelcom.