La importància de ser Frank, la mítica obra d'Oscar Wilde sobre la hipocresia de la societat, arriba a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) on es representarà fins el 10 de juny (amb totes les entrades ja gairebé venudes).
L'obra està dirigida per David Selvas, qui també ha firmat l'adaptació al català, amb la traductora Cristina Genebat. El repartiment compta amb Miki Esparbé, David Verdaguer, Norbert Martínez, Laura Conejero, Paula Malia, Mia Esteve i una joveníssima Paula Jornet (que també signa la composició musical). El TNC tracta de demostrar que aquesta obra de 1895 manté tota la seva vigència.
Foto: Felipe Mena.
Dotar de música a Wilde
David Selvas afirma que n'ha volgut fer una "adaptació fidel i alhora lliure". Amb la traductora, Cristina Genebat, van decidir que era molt difícil de canviar l'obra d'entorn sense desvirtuar-la; van rebutjar reflectir estrictament un ambient contemporani i van optar per no ubicar-la en cap època ni entorn concret. Però alhora van decidir convertir un personatge que escriu diaris (Cecily Cardew) en una dona que escriu cançons (en la línia el que havia proposat ja fa temps Alfonso Sastre). Això va ser possible gràcies a la Paula Jornet, que ha composat set temes per a l'espectacle (algunes basades en frases de Wilde i altres no). Tot això, "amb un to de faula". Selvas ha afirmat que aquesta és, sobretot, "una comèdia sobre la llibertat". La defineix com un cant a l'amor, a la festa, a la vida...
Foto: David Ruano.
La música, complement del text
"No són cançons de musical de Brodway", afirma Jornet, referint-se als temes que ha composat ex professo per a l'obra; argumenta que més aviat entren dins el gènere del "pop rock" (Selvas las define incluso como "indie"). Les cançons són interpretades per alguns dels actors que són músics. A l'escenari hi apareixeran una guitarra, un saxo, un piano... Però Salves usa la música com a recurs, no com a centre únic de l'espectacle. Per això, s'han mantingut algunes de les genials frases de Wilde, però el director ha decidit no sobrecarregar l'obra amb tots els seus diàlegs, per facilitar que el públic entri en el context.
Foto: David Ruano.
L'obra cabdal de la impostura
The Importance of Being Earnest (un títol que és traduïble al català i intraduïble a moltes altres llengües) és una obra sobre la impostura. En certa mesura adopta el model de la típica "comèdia d'embolics", però va molt més enllà d'aquesta, situant-se a les portes del surrealisme. Els personatges centrals aparenten coses que no són i acabaran dirigint-se cap al conflicte. Dos amics troneres, dos dandis que acostumen a anar de festa junts comencen a tenir problemes quan un pretén casar-se amb la cosina de l'altre. Els secrets dels dos entraran en conflicte i posaran de manifest la hipocresia de les seves vides, però també del conjunt de la societat. La moral burgesa és disecada amb gran ironia i amb uns diàlegs sagnants. Amb aquesta obra, Wilde seria considerat el gran promotor de la comèdia moderna, però la societat victoriana no el perdonaria, i poc després va ser condemnat a dos anys de presó, que va acomplir, per "indecència" (és a dir, sodomia).
Foto: Felipe Mena.
Reivindicació de Wilde
Xavier Albertí, director artístic del TNC, afirma que representar una obra tan coneguda com La importància de ser Frank, era una necessitat, perquè Oscar Wilde continua essent una figura emblemàtica, que avui en dia manté la seva vigència. Ha recordat que el cas contra Wilde per sodomia va tenir molt d'impacte, no només a Anglaterra, sinó també a l'Estat espanyol (on va causar tant d'escàndol, com que Guimerà, a la mateixa època, fes el discurs d'inauguració de temporada de l'Ateneu Barcelonès en català). La persecució de Wilde, per a Albertí, va inaugurar una nova etapa, més fosca, de manca de tolerància. Per això feia temps que el TNC volia fer La importància de ser Frank, tot i que confessa que no sabien com. El problema era respectar l'excel·lència de Wilde i, alhora, adequar el seu text a la realitat actual. Albertí assegura que David Selvas ha aconseguir superar el repte amb nota.
Foto de portada: Felipe Mena.