Les estrelles de la música es passen al cinema: 10 títols imprescindibles del festival In-Edit

A mitjans dels 60, les germanes filipinoamericanes Jean i June Millington es van ajuntar amb un altre parell d’adolescents de Sacramento, Califòrnia, per tocar rock, l’única manera de “ser vistes i respectades”. Aquell grup de garatge acabaria fitxant per Warner, editant cinc àlbums de rock dur i glam, vivint en comuna a LA, girant amb Slade i Chicago, i amassant una legió de fans entre els quals figurava David Bowie. Però la seva petja musical i el seu estatus de pioneres semblen haver estat esborrats de la història… fins que decideixen reunir-se mig segle després. Aquest documental explica, amb descaradura i sense pèls a la llengua, la seva aventurera trajectòria i els obstacles que van haver d’esquivar un dia rere l’altre: el racisme i el sexisme al carrer i a la indústria (“el meu fill no sortirà amb una filipina”, “per què no us vestiu més sexis?, “com?, que ets lesbiana?”, “què se sent quan ets una noia i toques un instrument en un grup de rock?”). Tot plegat entre reverències de Cherie Currie (The Runaways), Bonnie Raitt, Kate Pierson (The B52’s), Kathy Valentine (The Go Go’s) o Gail Ann Dorsey (baixista de Bowie).

Julien Temple dedica un espatarrant collage a l’univers bell, esperpèntic, ebri i tragicòmic del poeta i compositor irlandès Shane MacGowan, primer cantant dels llegendaris The Pogues. Un homenatge polièdric, amb mil i una ressonàncies socials i fílmiques, que fins i tot inclou la genial animació de Ralph Steadman.

A la seva entrevista més confessional, el “cantautor galàctic” de la Nova Cançó diserta amb una franquesa commovedora sobre la por, aferrar-se als records (“una droga deliciosa”) i l’inevitable “fracàs” de qui “volia ser Bob Dylan” en contrast a la resplendor del formidable arxiu televisiu de temps més somiadors.

En ocasió de la gira de comiat de la llegendària banda punk La Polla Records, el cantant Evaristo Páramos reviu, entre material d’arxiu i molta animació, 40 anys d’història que van arrencar en un bar del poblet d’Agurain. Tot això mentre passeja per les muntanyes d’Àlaba i explica a sa mare per què es caga tant en Déu.

Sevilla i el flamenc, el flamenc i Sevilla. Totes dues coses es mouen i respiren alhora en un documental que combina radicalitat i arrelament. Nou persones defineixen amb les seves vides els límits espaitemporals de la ciutat i també de l’art i el ball flamencs: la bailaora xilena Javiera de la Fuente, el poeta David Pielfort, l’advocada gitana i feminista Pastora Filigrana, el palmero i bailaor flamenc Bobote, el cantant rom i ballarí hongarès Janek, l’actriu gitana Rocío Montero, la bailaora africana i anglesa Yinka Esi Graves, la torera gitana Vanesa Montoya i el mateix director, Gonzalo García Pelayo. “El flamenc és negre i és gitano i és andalús i és indi i és paquistanès i és musulmà i és cristià i és ateu”, sentim a dir en un film coral que aplega també actuacions de Rocío Márquez, Inés Bacán, Silvia Pérez Cruz, Alfredo Lagos, Raúl Cantizano, Leonor Leal o Tomás de Perrate. I es carrega d’un sobirà cop d’escombra tot aquell debat sobre apropiacionisme cultural arran de Rosalía.

Complet repàs a les vicissituds del trio d’Oslo que als 80 va arrasar amb el “hit” synth-pop 'Take on Me'. Amb una fredor clínica, ells mateixos disseccionen la fama, les guerres d’egos i la seva lluita per no ser vistos com un grup per a adolescents en un film que els postula com a referents absoluts del pop d’estadis. Que l’hi preguntin al Chris Martin.

Tot i la seva imatge salvatge i passada de voltes, a les seves cançons els noise-rockers Idles no només no han amagat sinó que han espremut les seves vulnerabilitats i inseguretats. A banda de repassar la fulgurant història del grup, en aquest documental tant intens com directe i mancat de pretensions el cantant Joe Talbot i el baixista Adam 'Dev' comparteixen les seves pròpies experiències entre entrevistes, vídeos casolans i escenes de gira: famílies assotades per l'alcoholisme, la mort de les mares de dos membres durant l'enregistrament del seu primer àlbum, la mort d'una filla al part… I també donen veu a la seva comunitat de fans, constituïda en xarxes socials gairebé com un grup de teràpia. Més enllà de les peripècies i de la personalitat aclaparadora del grup, hi ha les seves cavil·lacions sobre l'amistat, la masculinitat, la violència i l'exclusió social com a germen de creativitat, cercar autoafirmació i positivitat sota les pedres, la compassió com a antídot contra l'odi i el cinisme. I la diversió com a acte de resistència.

Charlotte Gainsbourg filma a la seva mare, Jane Birkin, per tal de “mirar-la de debò” i preguntar allò que normalment no gosaria. Una finestra a la seva relació, els seus viatges i el seu dia a dia per la qual assistim a converses sobre Serge Gainsbourg, pànic escènic, addiccions, relacions humanes i la vellesa per a una icona de bellesa.

Tres anys rere les passes del DJ i productor francès per cabines de mig món conformen el retrat d’un dels padrins de la música techno-house alhora que traça la història de la darrera gran revolució musical des dels 80 fins ara. Als plats també, titans techno com ara Jeff Mills, Carl Cox o Derrick May.

Enlluernador homenatge a les pioneres electròniques, des de les que concebien els sons del futur als laboratoris radiofònics de la BBC (Delia Derbyshire, Daphne Oram) fins a les que van brillar els anys 70 (Laurie Spiegel, Suzanne Ciani), narrat per Laurie Anderson.