Benvolgudi tu de fa vint anys,
Ara encara ets massa jove i potser no deus ni saber què vol dir la paraula 'benvolgudi', però per sort, d'aquí a un temps serà normal acceptar que hi ha persones lliures que no se senten ni homes, ni dones. Potser et sorprèn, és lògic, però en dues dècades creu-me que tot canviarà molt. El Nokia 3310 que ara tens a la mà serà un objecte de museu, per exemple. Existiran mòbils molt millors i et passaràs el dia xafardejant aplicacions amb noms com Instagram i Twitter, ja que els sorollosos mòdems de 56k deixaran d'existir i tothom tindrà internet a tot arreu. Pagant, és clar. Per cert, ara que tens l'eMule obert, deixa'm dir-te una cosa: d'aquí a molt de temps, aquest grup que avui acabes de conèixer i que es diu Inadaptats serà molt important, tant per a tu com per al país. Aleshores ja gairebé ningú anirà al carrer Tallers a comprar discos i la música la trobaràs a Spotify, una plataforma on podràs escoltar mil vegades el Motí avalot...!, aquest disc que t'acabes de descarregar i que et canviarà per sempre la vida. O més ben dit, que te la salvarà.
No m'invento res, per això d'aquí a vint anys no només encara escoltaràs aquest disc, sinó que aniràs al concert especial de retorn d'Inadaptats un vespre de primavera a Barcelona. Hi aniràs, cantaràs les seves cançons com si fossis adolescent i ballaràs al pogo com feia dècades que no ho feies perquè, senzillament, les lletres d'Inadaptats t'hauran ajudat a entendre el món d'una manera diferent de la que t'han venut a l'escola, a casa o a la televisió. Ara ets jove i innocent, però creu-me, de mica en mica aniràs avançant per la selva que és la vida i t'adonaràs que Inadaptats ja t'havien avisat de totes les trampes, però també de tots els bons camins. Has d'estar alerta, perquè tot canviarà molt. Ni t'ho imagines. Mira, sense anar més lluny, el millor jugador de la història del Barça serà argentí, però no serà Saviola ni Riquelme, que és en qui estàs pensant, sinó algú que encara no coneixes i que poc o molt deu tenir la teva edat. I més coses. Hi haurà un dia que Jordi Pujol ja no serà president i viurà amb l'ombra de la corrupció, Josep Lluís Núñez trepitjarà la presó i el rei Joan Carles I abdicarà i farà les maletes, imagina't. Però no cantis victòria tan ràpid, que tot això no voldrà dir que ja haguem guanyat, ja que a les presons i a l'exili també hi haurà gent perseguida per dir, precisament, que el rei és un lladre.
Aniràs al concert de retorn, a Razzmatazz, et deia, i t'adonaràs que entre el públic gairebé tothom és de la teva quinta. Que tots vau néixer, si fa o no fa, abans de la caiguda del Mur de Berlín. Que malgrat tenir trenta-cinc o quaranta anys llargs, que malgrat rapar-se ja no sigui sinònim de ser red skin sinó de ser calb i que malgrat que bona part dels assistents portin canalla, als ulls del món continuareu sent joves perquè us toca viure en plena edat adulta amb les precarietats pròpies d'algú de vint anys que comparteix pis i amb un sou escarit ja tira. Malgrat d'aquí a vint anys el president de la Generalitat sigui de la teva edat, continuaràs formant part d'una generació que no ha viscut cap guerra, però que ha perdut totes les batalles. Però que resisteix. Fes cas als Inadaptats, creu-me, i no t'empassis cap promesa de futur que escoltis per part del sistema, ja que et ben asseguro que són mentida: potser amb estudiar no en tindràs prou per tenir feina, potser amb tenir feina no en tindràs prou per tenir una casa i potser amb tenir una casa no en tindràs prou per poder pagar la calefacció. Potser amb fer tot allò que et diran que facis per tenir el que vulguis, doncs, no n'hi haurà prou per viure com esperes poder viure.
Tingues clar, sí, que el 7 de maig de l'any 2022 seràs molt diferent de com ets ara. Potser ja no portaràs la caçadora Harrington que tens a l'armari, ni et pentinaràs amb una cresta, ni lluiràs a la solapa una xapa de Kortatu i una altra d'Antifeixista Sempre. Sigui com sigui, però, que hagis canviat per fora no ha de significar que ho hagis fet per dins, malgrat que cantis Prou propietat i tinguis una hipoteca de trenta anys amb una entitat bancària o hagis pagat un impost de successions per heretar el pis de la teva àvia i aquell hort on plantes tomàquets. Malgrat que cantis Gen comunista i sàpigues que el gen comunista, ni que sigui parcialment, potser sí que ha mort una mica. Malgrat que cantis O.T.A.N. i evidentment consideris que és l'acrònim d'una organització terrorista de l'Amèrica del nord o que la propaganda a favor d'Ucraïna fa molta olor de socarrim, però tanmateix creguis que Vladimir Putin no és per res del món un sant. Falten vint anys per tot això que et dic, però quan t'hi trobis, tingues clar que les contradiccions són part de la vida, i que fer-se adult és saber-les entomar de la millor manera. El que importa és no oblidar mai l'essència de tot, i en aquest sentit també Inadaptats t'haurà ensenyat reiteradament el camí, concert rere concert fins al dia que van plegar: serà l'any 2005, un 28 de maig a Vilafranca davant de 10.000 persones. Serà abans de la crisi, abans que apugin els preus i abaixin els salaris, abans que els índexs d'atur es disparin, abans que la gent com tu que parla cinc llengües, té dues carreres i un màster no arribi a un salari de 1.200€ al mes i abans, sobretot, que de nou es posi de manifest que l'única gran crisi existent és la pròpia existència del sistema capitalista com a tal.
Vas néixer a la Catalunya cruyffista-pujolista dels Jocs Olímpics, el Club Super3 i la immersió lingüística, però creixeràs somiant un país menys acomodat en una relativa placidesa regional i més còmode en una radical normalitat nacional, per això al llarg de la vida hi haurà molts grups de música que et marcaran, però cap d'ells ho farà tant com Inadaptats. Passaran els anys i cançons com Catalunya, Eskamots, 11.09.01 o Orgull de classe encara seran una part indissociable i profundíssima de tu, com una capa a la consciència o un filtre amb el qual observar el món, potser perquè aquestes lletres t'hauran ensenyat a ser qui ets, però sobretot a ser què ets. Un dia, ben aviat, t'adonaràs que a la vida cal prendre partit, i del mateix se n'adonaran els del teu costat, i primer t'afiliaràs a un sindicat estudiantil, o potser a l'assemblea de joves del teu barri, o potser seràs soci del casal popular del teu poble. I si no ho fas, segur que tindràs algun amic o familiar que ho faci. I de mica en mica sereu cada vegada més, i cada 11 de setembre sereu més a Urquinaona, i a cada concert d'Inadaptats, d'Obrint Pas, de Revolta 21, d'Opció K-95 o d'At Versaris també sereu més, i un dia l'Esquerra Independentista deixarà de ser marginal per passar a ser parlamentària, i després passarà a ser necessària, i també viurà mil contradiccions, com tot a la vida, però un dia tota aquesta gent com tu teixirà aliances inimaginables i contribuirà a desafiar l'estat espanyol com fins mai abans s'havia fet. I anys més tard de tot això, no ho dubtis, aquesta mateixa gent també hi serà el 7 de maig del 2022 a la Razzmatazz.
Perquè saps què és el més fort de tot? Que no t'ho creuràs, però arribarà un dia que ser independentista no serà una cosa estranya. Saps la tieta de Convergència que et diu radical? Estarà agafada de la teva mà a les 17.14h en una manifestació amb milions de persones vestides iguals. I el mecànic amb pares murcians de la cantonada que et diu que "eres de mente cerrada" quan parleu de política i li portes la moto a arreglar? Sortirà retratat al teu costat en una gigafoto. Ja ho veuràs. Tindràs també el típic amic que et dirà que és comunista però federalista, és a dir, algú que mai t'haurà afirmat ser independentista, i de sobte un dia entendrà que aquest és un país de lladres i burgesos amb caseta a la Cerdanya, sí, però també és el maleït país on a partir del segle dinou l'obrerisme combatiu va vessar suor i sang lluitant pels drets laborals de milions de treballadors. Aquest mateix amic entendrà que sols el poble salva el poble, com cantaven els KOP, i estarà al teu costat la matinada d'un 1 d'octubre, quan et quedis a dormir dins una escola per protegir unes urnes i poder votar en un referèndum d'autodeterminació organitzat, al capdavall, per gent com tu. Per gent normal. Per gent empoderada i sense por. Per gent disposada a tot. Serà aquell dia, aleshores, que recordaràs quan eres jove i t'adonaràs que els que aleshores érem uns inadaptats, ara som "normals", i els que eren normals ara semblen uns "inadaptats". Per això, avui que t'he pogut escriure després del concert d'ahir, volia dir-te que Inadaptats és el grup que Catalunya necessita no oblidar mai, perquè van ser uns visionaris del futur que tenien raó en allò que cantaven: creu-me, serem nosaltres els qui canviarem la història.