A les xarxes, com a la vida, hi ha de tot. I dins el món dels creadors de contingut en català, també. D’aquests, a grans trets, en podem distingir de tres tipus: els qui ho fan en català per amor a la llengua, els qui ho fan en català perquè han vist una oportunitat de mercat i, finalment, els qui només fan contingut en català quan els paguen. Estic segura que has vist molts exemples d’aquests tres tipus d’influenciadors a les xarxes i que potser, fins i tot, en segueixes algun sense saber exactament per quin motiu.

Els romàntics, els conversos i els mercenaris

En primer lloc, els romàntics de la llengua, aquells que fan contingut en català des del minut zero perquè ho porten a la sang i perquè tenen claríssim que la militància lingüística comença a les xarxes. No els veuràs mai fent un “Q&A” en castellà ni canviant d’idioma perquè algú a TikTok els ha dit “no te entiendo”. Si els demanes que facin el contingut en castellà per arribar a més gent, et contestaran amb mala bava i potser fins i tot et blocaran. Aquests creadors no es preocupen per l’algoritme, el SEO o les estadístiques de visualitzacions. Bé, sí que ho fan, però no els importa prou per renunciar a la seva llengua. Per a ells, el català no és només un vehicle de comunicació, sinó una manera d’entendre el món. Els trobaràs a Twitch, YouTube, TikTok i Instagram, sovint lamentant-se de com és de difícil monetitzar tot això de les xarxes en català, però hi seran, sense defallir!

Per a ells, el català no és només un vehicle de comunicació, sinó una manera d’entendre el món

En segon lloc, els conversos. Sí, aquests són aquells que van començar fent contingut en castellà perquè pensaven que així arribarien a més gent. Però un dia van descobrir que fer-ho en català era una bona estratègia per destacar en un entorn menys saturat. Una espècie d’especialització positiva. Arribar primer als qui m’interessen i als qui tinc a prop. Ves a saber, potser un comentari els va fer pensar “en tot això del català”, potser van veure que hi havia una comunitat desitjosa de consumir contingut en la seva llengua, o, potser simplement van notar que, en català, era més fàcil fer-se un lloc dins del panorama digital.

Un dia van descobrir que fer-ho en català era una bona estratègia per destacar en un entorn menys saturat

Sigui com sigui i sigui pel que sigui, un dia van fer el pas. Potser, qui sap, van començar tímidament, i intercalaven el català i el castellà, i després van anar fent la transició completa. O potser encara mantenen alguns subtítols o peus de foto en castellà. I aquí ve la gran pregunta (que avui no podrem respondre): ho fan per amor a la llengua o per estratègia de mercat? La resposta probablement és una barreja de les dues coses. I ens és igual. El resultat és que hi ha més contingut en català, i això sempre és una bona notícia, oi?

Finalment, tenim els mercenaris del contingut, aquells que fan servir el català... però només quan hi ha diners pel mig. Normalment, el seu contingut és en castellà, però quan arriba una campanya institucional o un mitjà que paga bé per promocionar el català, de sobte se'ls activa el mode “som país, som cultura, som llengua”. Els veuràs fent anuncis amb una il·lusió desbordant, com si haguessin parlat en català tota la vida. Potser fins i tot deixaran anar un “ai, m’encanta fer aquesta feina en català” o un “jo sempre he estimat el català” mentre en realitat només l’usen quan el contracte ho especifica.

El seu contingut és en castellà, però quan arriba una campanya institucional o un mitjà que paga bé per promocionar el català, de sobte se'ls activa el mode “som país, som cultura, som llengua”

Aquests creadors són els més difícils de classificar, perquè en el fons, contribueixen a la presència del català a les xarxes... encara que ho facin per interès. Però ei, si el resultat és que més gent descobreix el català a internet, benvinguts siguin. I, si no, sempre ens quedarà el dret de fer-ne mems o bé simplement deixar-los de seguir, perquè recordem que tenen influència perquè nosaltres els l’atorguem. Al final, tots aquests creadors —des dels romàntics fins als pragmàtics passant pels mercenaris— ajuden a fer que el català tingui més visibilitat en el món digital. Potser no tots amb la mateixa passió ni per les mateixes raons, però si aconsegueixen que algú consumeixi contingut en català, ja és una victòria (suposo).