El Grup Zeta ha tancat les revistes Interviú i Tiempo, inclosa la seva versió digital. És la decisió que els responsables del grup han comunicat a les redaccions. El motiu és "la impossibilitat" de sostenir durant més temps "les importants pèrdues generades per ambdues publicacions en els últims anys", segons un comunicat de Zeta, que atribueix aquesta situació "al descens intens i creixent de la difusió i dels ingressos de publicitat".

"Les pèrdues contínues d'Edicions Zeta [empresa que agrupa a ambdues revistes], ascendeixen en els últims cinc anys a set milions d'euros i la caiguda en la difusió ordinària se situa entorn del 65% en aquell mateix període i d'un 80% al llarg de l'última dècada, descensos similars que estan patint moltes capçaleres", prossegueixen.

Aquest dilluns 15 de gener, el grup començarà a negociar l'acomiadament col·lectiu dels 50 empleats d'ambdues capçaleres per extinció de l'empresa. Feia més de 42 anys que Interviú apareixia als quioscos. Tiempo, més de 35.

En un altre comunicat, els treballadors s'han queixat de la "falta de respecte" del Grup Zeta, que ha informat del tancament "en una reunió de tot just deu minuts i sense més presència que la del representant dels treballadors".

A més, afegeix aquest comunicat, "passa per alt que durant tots aquests anys han estat els treballadors els únics que han assumit els costos d'intentar salvar les publicacions, amb acomiadaments, expedients de regulació d'ocupació, expedients de regulació temporal d'ocupació i baixades de sou".

La plantilla de les dues revistes havia patit acomiadaments i baixes incentivades des de 2008. També els salaris dels que es quedaven es van reduir. L'última retallada, al maig de 2017, suposava nou acomiadaments i una rebaixa salarial del 16%, un bon resultat si es compara amb l'oferta de l'empresa, que era una rebaixa del 40%.

Ajustaments a tot arreu

Els tancaments són part dels severs ajustaments que duu a terme el Grup Zeta des de la primavera del 2017 per liquidar un deute amb els bancs d'uns 100 milions d'euros i rellaçar la companyia. El desembre del 2017 va acomiadar el 42% de la plantilla al diari esportiu Sport. També s'ha venut Edicions B. Els següents ajustaments afectaran El Periódico de Catalunya, el carro gros del grup, i la resta de diaris regionals.

Aquests ajustaments són condició prèvia dels plans de transformació digital del grup, que requeriran noves inversions.

El web d'Interviú quedarà obert per a tots els que desitgin consultar el seu notable fons documental i periodístic des que va aparèixer el seu primer exemplar, el 22 de maig de 1976.

Revista històrica

La revista era un èmul de Playboy ("la compro pels articles" o "les entrevistes són molt bones") adaptat a la Celtibèria tot just sortida dels 40 anys de la dictadura franquista, amb una societat necessitada d'informació sobre els profunds canvis polítics i excitada per les pel·lícules de l'època del destape.

Desapareguda la censura, la revista prometia investigació i escàndol. Va subministrar una i altre embolicats en els nus de famoses espanyoles i estrangeres que picaven a l'ull des de la portada del quiosc, i un nou llenguatge, més directe i agressiu, gairebé de carrer, que transitava entre l'encarcarat periodisme oficial i l'academicisme progre de les revistes polítiques del tardofranquisme.

El fundador de la revista, Antonio Asensio, va explicar la fórmula el 1986: "Als espanyols els hi mancava sexe, els hi vam donar sexe. Els hi mancava claredat, els vam donar la lliure expressió dels columnistes. Era un vestit a la mesura. Era un còctel. Però no molotov".

A l'Espanya tot just sortida de la dictadura franquista, Interviu va encertar i va entrar al mercat com un ganivet en la mantega. Les seves vendes van fregar el milió d'exemplars en alguna ocasió, com els exemplars amb els nus de Marisol, de setembre del 1976, o de Marta Sánchez, el juny del 1991. A partir del 2000, la revista entra en declivi i també el seu model editorial, progressivament més inclinat a l'escàndol que a la investigació; al sexe més que al columnisme.

Tiempo era la secció de política d'Interviú. El 1982, de cua de la crisi de les revistes polítiques del tardofranquisme, va aparèixer com a capçalera pròpia als quioscos i es va convertir en la referència de les publicacions de la seva classe.

Grup Zeta edita sis diaris d'informació general, dos esportius i 44 gratuïts d'àmbit local i regional; 15 revistes de diversos segments, i altres publicacions 50 d'empresa. Pertanyen també al grup Zeta Gestión de Medios, de publicitat, i Servicios Zeta, d'impressió i distribució.