Irene Solà publica dimecres Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), un relat familiar farcit d'elements del folklore i la mitologia, escrit amb l'estil personal de l'autora del gran èxit Canto jo i la muntanya balla (2019). La nova novel·la està protagonitzada sobretot per dones de diverses generacions d'una família establerta en un mas de les Guilleries. "Són dones que en general no són protagonistes ni de moltes històries en minúscula ni de la història en majúscules", sosté l'escriptora. Solà diu també que tenia interès a reflectir la subjectivitat "sovint diversa i contradictòria" de la memòria familiar. La dualitat entre allò mitològic i el caràcter "corpori" és un altre tret distintiu de la narració.
La novel·la de Solà transcorre al llarg d'un dia al mas Clavell, una casa amagada "entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, maquis, fantasmes i dimonis"
La novel·la de Solà transcorre al llarg d'un dia al mas Clavell, una casa amagada "entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, maquis, fantasmes i dimonis". El relat, o relats, es mouen entre l'esdevenir del dia en present i els segles de records de les mares, filles i netes que habiten el mas. I tot plegat, combinat amb la intervenció d'éssers fantasmals o mítics, i del mateix diable, amb un paper cabdal a la novel·la. I és que si bé a Canto jo i la muntanya balla la narració ja incloïa elements de fantasia (com la personalització dels animals) i del folklore català, aquesta novel·la va un pas més enllà amb "picades d'ullet" constants a la màgia, a la saviesa popular més ancestral i a la mitologia.
L'autora diu que després d'aquell llibre tenia ganes d'explorar literàriament aquestes "premisses màgiques" i introduir-les dins de la història. Com aleshores, però amb més intensitat, el llibre de Solà recorre les costures del pacte ficcional (com ella mateixa explica) sense por de barrejar la fantasia i la fabulació amb la realitat tangible d'un mas perdut al mig del bosc.
Parla constantment dels cossos de les dones, dels animals; parla del paisatge, del menjar, de com es tortura un cos i de com es dona plaer a algú, està ple de parts, amb una presència constant de les olors, de les pudors, dels gustos
Tanmateix, Irene Solà destaca el caràcter "dual" de la seva darrera novel·la, en el sentit que si bé hi apareixen més elements fantasiosos, de caràcter mitològic i de tradició folklòrica en general, també és una obra "totalment corpòria". "Parla constantment dels cossos de les dones, dels animals; parla del paisatge, del menjar, de com es tortura un cos i de com es dona plaer a algú, està ple de parts, amb una presència constant de les olors, de les pudors, dels gustos", llista en una de les seves habituals enumeracions.
La història familiar, un relat de relats
"Un dels temes dels quals parla aquest llibre és de la subjectivitat", exposa Irene Solà. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres és una història familiar explicada des de molts punts de vista, tants com personatges hi ha a la novel·la. "Són subjectivitats molt diverses i sovint contradictòries, perquè la majoria d'històries familiars són així, fragmentàries". Diu l'autora que aquesta memòria familiar dispersa i el propi desenvolupament de la trama li van anar sortint a mesura que escrivia (i no a l'inrevés). El factor sorpresa també espera al lector, i per això l'escriptora no ha inclòs al llibre un arbre genealògic que el situï d'avançada.
L'estil i el llenguatge són de nou un element clau i molt definitori de l'obra d'Irene Solà. Al respecte, l'autora diu que novament li interessava escriure des d'un espai de "molta llibertat i exploració", com ja havia fet a Canto jo i la muntanya balla. "El llenguatge és molt important", diu abans de relatar el procés de documentació i "investigació" documental i física sobre l'entorn on s'ambienta la novel·la i sobre l'imaginari cultural i literari que apareix a l'obra.
L'autora té la sensació que ella mateixa "ha mirat les tenebres", en sentit literal i metafòric
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, una frase que apareix a la novel·la com el retret de la Margarida a la seva filla, remet també a la manera com Solà ha escrit el llibre. L'autora té la sensació que ella mateixa "ha mirat les tenebres", en sentit literal i metafòric. En el primer, per haver "corporitzat i explicitat amb llenguatge una cosa que no es pot ni veure" (el mal, les tenebres). En segon lloc, per haver escrit el llibre que li "interessava escriure", des de la llibertat i seguint l'instint i el desig personal.