Internet és un gran pou de coneixement i, al mateix temps, un vastíssim camp de desconeixement. I això, ens porta de cap a tots. Sense anar més lluny, fa un temps, vaig trobar a dos crítics musicals discutint per Twitter sobre com les noves generacions no posaven res a les seves bios de Spotify. Es posaven les mans al cap, davant de com podien promocionar-se o donar-se a conèixer, si no deien res d’ells mateixos. O, pitjor encara, només posaven un simple emoji. SERAN BENEÏTS! SÒMINES! Però, per sort, encara hi ha una mica de decència, i capteniment, entre les noves fornades del nostre país. Quan el passat 12 d’abril, Irieix va llançar el seu doble single NINGÚ FARÀ MÉS PER CATALUNYA: (2 cançons en català), vam poder respirar una mica més tranquils: per fi, la salvació de la llengua catalana i un nouvingut amb una bio com cal.
Quan el passat 12 d’abril, Irieix va llançar el seu doble single NINGÚ FARÀ MÉS PER CATALUNYA: (2 cançons en català), vam poder respirar una mica més tranquils: per fi la salvació de la llengua catalana i un nouvingut amb una bio com cal
O el que vindria a ser el mateix: dos temes de cantautor, de textura digital, amb la lleugeresa de qui pot no acabar de prendre's seriosament tot i la intensitat del desamor; i una detallada biografia sobre un cert cantautor nascut el 1425 que, a part de tocar el llaüt, diuen que va inventar la barretina. Malgrat tota la frustració que això pot ocasionar als amants de les dades empíriques; aquesta broma, tot i ser una broma, també és veritat. Irieix és el projecte Lluis Margarit Vallcoba, un jove barceloní que va publicant temes de manera intermitent -un d’ells amb la portada del llibre de la Thermomix™️- des de 2020 i que ara ha passat a ser part de la pedrera d'artistes de la discogràfica Primavera Labels.
Cantant revelació o meme
Concretament, aquesta professionalització passava pocs dies abans que quedéssim perquè em resolgués la pregunta què ell mateix va llençar, en un senzill, allà per 2022: WHO THE FUCK IS IRIEIX? -qui redimonis és Irieix pels que no parleu anglès-, la qual cosa va fer que fos una conversa sense els vicis que comporta haver estat a la indústria massa temps. Una mica perquè ho entengueu, va decidir venir tot i haver tingut un accident (el va atropellar un cotxe) pocs dies abans. Això no té res a veure amb el seu personatge, però sí amb la naturalitat i la poca pretensió amb la qual es mostra, lluint-se a les fotos que acompanyen aquest article, com un personatge sortit de Fight Club (1999). Però anem per feina. Estava davant del cantant revelació 2024 o d’un meme portat massa lluny?
M’agrada que Irieix quedi com una mena de meme d’Internet i que no s’entengui molt bé el que és. Evidentment, és com un electrocantautor, que va inventar la barretina, però també és el nom que em volia posar la meva mare i finalment no ho va fer
“M’agrada que Irieix quedi com una mena de meme d’internet i que no s’entengui molt bé el que és. Evidentment, és com un electrocantautor, que va inventar la barretina, però també és el nom que em volia posar la meva mare i finalment no ho va fer. Tota la bio d’aquest personatge va sortir quan li vaig començar a donar puntades al Chat GPT. M’agrada molt el Chat GPT. És una eina que no entén l’absurd, però si l’entrenes i li dones idees divertides comença a fer coses una mica guais. En el món de la música hi ha molta palla, molta cosa que no hauríem de fer, com notes de premsa, bios i entrevistes repetitives. És la mateixa història sempre. I crec que el més guai d’Irieix és que barreja coses que són reals amb coses que són ficció. Jo he estudiat cine, i m’agrada explorar aquestes narratives en les quals fas un guió on pots barrejar elements ficticis dins d’una narrativa real. Que tampoc és que Irieix sigui una gran cosa: beu molt de la música romàntica, però explicitant-ho de tal manera que ens riguem del que s’ha fet sempre. Autoparodia".
Cançons dolces, on català, castellà i inclús diferents accents, es barregen. Temes on no hi ha por de divertir-se, i el dramatisme es difumina entre ritmes ballables i electrònica efervescent
Això es materialitza en cançons dolces, on català, castellà i inclús diferents accents, es barregen. Temes on no hi ha por de divertir-se, i el dramatisme es difumina entre ritmes ballables i electrònica efervescent. “Hi ha dos vessants. Per una banda, està la que sempre em surt música en català, més seriota, que neix més de dins, més profunda. I després està la part més electrolatina, que beu més del meme. Ara la meva missió és barrejar aquests dos vessants.” A això suma-li el fet de voler fugir del temut cringe, que ell mateix confessa que és la seva por més gran. “A la música, i en les arts, hi ha molta gent que es pren massa seriosament a si mateixa, i em fa por caure en això. Perquè fa una mica de vergonya prendre-s'ho així. Avui en dia fer música és molt fàcil, ho pot fer tothom, i prendre’t seriosament una cosa tan fàcil, et pot deixar en ridícul. Si més no, així ho veig jo”.
Música sentida per bellugar-nos en temps d’autoconsciències
Per sort, en Lluís compte amb la complicitat del Pol Clusella, el seu productor, qui l'ajuda a treure ferro a les coses a partir de la feina. “Tot parteix de la cançó romàntica i ho porta cap a un terreny més Internet. Amb He vist la por o No hi ha manera hi ha una producció que en lloc de portar-te al pop convencional, et porta a una producció més electrònica, més digital, sense anar a un so molt professional, sinó accentuant aquesta producció més patatera”. Cançons accessibles per a amants de la música lleugera o els sadboys catalans. “Per mi aquestes dues cançons voregen la línia del cringe, que costa molt de mesurar. Són cançons que venen molt de dins i que no tenen cap broma. Em costa molt penjar aquesta mena de cançons sense sentir una mena de por. Tinc por que les coses quedin exageradament sentimentals”.
Tinc por que les coses quedin exageradament sentimentals
Irieix té un gran anhel per fugir de la figura del cantautor tradicional, tranquil, tot sovint avorrit. Vol fer la seva i quan es tracta de pensar en la seva música, també ho fa pensant en el directe. “Quan tu estàs en un concert, et trobes que estàs en una festa. Estàs en un context de birres, de cubates. Inclús hi ha gent que es droga. És context festiu, nocturn. No vull pujar a l'escenari amb una guitarra i trobar-me pensant què estic fent. Estic avorrint a tota aquesta gent? Vull tornar a la producció i fotre-li bombos a tot. Vull que la gent s’ho pugui passar bé en els meus concerts, que no hagin d’esperar al DJ per muntar la festa. Per això les produccions són més gamberres, amb ritme, tot i que estigui parlant de coses que surten més de dins i que la gent empatitzi molt ràpidament amb les lletres”. És per això mateix que vol donar espectacle, entretenir. I tot i venir d’un univers més online, que offline; com a cantautor planteja els seus concerts amb banda. Materialitzar d’una manera tangible la música sobre l’escenari. Sense anar més lluny, el passat 17 de maig va obrir la jornada del divendres del Festival Embassa’t -després d’haver guanyat el seu concurs Fàbrica Embassa’t-, on va pujar fins i tot un acordionista a l’escenari.
Vull que la gent s’ho pugui passar bé en els meus concerts, que no hagin d’esperar al DJ per muntar la festa
Música sentida per bellugar-nos en temps d’autoconsciència. Al cap i a la fi, ja ho diuen que entre broma i broma, la veritat asoma. I mentre escolto per darrera vegada els bongos que acompanyen He vist la por bufant-me els peus, quan has sortit per aquella porta, no puc més que concloure que, certament, una mica de raó sí que té. Si més no, prenent-se massa seriosament va pronosticar tocar al Primavera Sound i aquest any pujarà a l'escenari del PrimaveraPro el pròxim 31 de maig. La resta de concerts encara estan per venir.