El testimoni de les víctimes dels abusos sexuals denunciats a l'Aula de Teatre de Lleida (Segrià) centren El sostre groc, una pel·lícula documental que s'estrena el proper 16 de desembre i que la seva directora, Isabel Coixet, considera "la primera realment útil" de la seva carrera. "El realment important és que el cas es va a reobrir a partir del que expliquen algunes dones en el documental i això em fa sentir per primera vegada, d'una manera rotunda, que les pel·lícules serveixen per a alguna cosa", afirma la realitzadora.
El film descriu el perfil de l'agressor, més que les vexacions que van patir les víctimes, per "no entrar en sensacionalismes" i perquè les dones no volen ser revictimitzades, segons ha aclarit una de les exalumnes entrevistades per Coixet, Miriam Fuentes. La directora ha recordat que va saber del calvari que havien sofert aquestes dones quan va llegir l'article que van publicar en el diari Ara els periodistes Albert Llimós i Núria Juanico. Hi denunciaven que més de vint alumnes, algunes d'elles menors d'edat, havien sofert abusos de dos professors, un d'ells el director del centre, entre els anys 2001 i 2008.
Un procés llarg i dolorós
El 2018, nou d'aquestes dones van presentar una denúncia contra ells, però el cas ja havia prescrit i es va arxivar, cosa que les denunciants van viure com una nova humiliació, segons expliquen en la pel·lícula. L'acusat va ser acomiadat de l'Aula de Teatre, una bona notícia per a les denunciants que es va entelar quan van saber que havia rebut prop de 60.000 euros d'indemnització, amb els quals se n'havia anat al Brasil, on ha seguit treballant en l'àmbit teatral.
A poc a poc ens hem anat atrevint a parlar i ara estem satisfetes perquè la pel·lícula ha estat molt reparadora i sanadora
"El procés ha estat llarg i dolorós", ha assegurat Aida Flix, actriu que va iniciar la seva formació a l'Aula de Lleida i que va patir abusos sent menor d'edat. "En molts moments ens hem sentit soles i sense el suport de qui ens l'hauria de donar, però a poc a poc ens hem anat atrevint a parlar i ara estem satisfetes perquè la pel·lícula ha estat molt reparadora i sanadora", ha afegit.
Un patró de comportament
En el llargmetratge, les dones expliquen la seva experiència, però el relat evita entrar en els detalls escabrosos i prioritza la descripció de l'abusador i dels seus mètodes perquè, segons Coixet, existeix un patró de comportament. "A França s'està exhibint una pel·lícula de ficció que es diu Les Amandiers, que és la història de l'escola de teatre d'un director molt carismàtic, Patrice Chéreau, i les dinàmiques de poder recorden molt les dinàmiques que es poden veure en El sostre groc", ha assenyalat.
Moltes vegades confonem l'admiració i la seducció amb alguna cosa que no té res a veure amb l'admiració i la seducció, i que és pur profit d'algú que exerceix el poder
Coixet sempre ha estat interessada per aquest tema: "vint anys abans del 'metoo' ja em resultaven sorprenents les coses que passaven a certes escoles i com moltes vegades confonem l'admiració i la seducció amb alguna cosa que no té res a veure amb l'admiració i la seducció, i que és pur profit d'algú que exerceix el poder".
Molt camí per recórrer
Les dones que ofereixen el seu testimoni en la pel·lícula reconeixen que han trigat a atrevir-se a parlar i que donar la cara ha estat molt difícil "perquè Lleida és una ciutat petita i si et dediques al teatre fàcilment et trobaràs amb persones que coneixen l'agressor i que et poden fer sentir malament".
Sóc pessimista en general i veig que falta molt camí per recórrer, però també crec que les coses estan començant a canviar de debò
Però estan satisfetes d'haver-ho fet perquè "hem vist que la història ja ha començat a arribar a d'altres noies i els pot ajudar a saber quins són els límits i a identificar aquest tipus d'abusadors", segons Flix. "Sóc pessimista en general i veig que falta molt camí per recórrer -ha agregat Coixet-, però també crec que les coses estan començant a canviar de debò".