Isabel II va ser “l’esperança blanca” dels liberals espanyols. És la figura que explica l’origen de l’eix nacionalisme espanyol (formulat pels liberals rescatats de les tenebres del règim absolutista de Ferran VII) i la monarquia borbònica (que els impulsa al poder a canvi del seu suport a la nova reina). Però aviat va esdevenir la “reina dels escàndols” per la seva conducta promíscua i el desordre moral que imperava a la seva família.