La Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953) és directora, productora i guionista de cinema. Va presidir l’Acadèmia de Cinema Català del 2013 al 2021. Aquell mateix 2021 va assumir la presidència de l’Ateneu Barcelonès a proposta de Jordi Casassas, el president sortint i l’adversari a batre a les eleccions del 20 de març. Ara s’enfronten en candidatures separades des de l’experiència d’haver presidit l’Ateneu Barcelonès. Per valorar el seu mandat, aprofundir en les propostes de la seva candidatura: L’Ateneu batega, i albirar els reptes de futur que haurà d’entomar l’Ateneu, ens asseiem a la sala Carme Karr per poder parlar reposadament.
Agafes la presidència de la Junta l’any 2021 en un context de pandèmia i en unes circumstàncies excepcionals, sense eleccions.
Vaig agafar la presidència el 2021 perquè em va venir a buscar en Jordi Casassas. Em van venir a buscar des de la seva Junta perquè l’Ateneu estava en una crisi molt greu. “En fallida”, va ser la paraula. Jo en soc sòcia des dels setze anys i sempre he pensat que l’Ateneu té un potencial enorme, el que passa és que feia temps que no m’hi acostava. No m’atreia acostar-m’hi, vaja. I vaig pensar que si podia crear el meu propi equip per arreglar tot això que em deien que estava tan malament, un equip de gent competent, ho faria. Que la cosa estava malament es va confirmar a l’Assemblea en què es va fer el traspàs de poders. El senyor Carles Llorens, que aleshores era vicepresident econòmic, va dir que, efectivament, deixaven l’Ateneu en males condicions. Jo m’ho vaig agafar com un repte. M’agraden els reptes, sobretot si puc entomar-los envoltada de gent que crec que són capaços de transformar el que calgui. Amb l’Elisabet Cirici, que és la responsable de conservació i s’ha encarregat de les obres del segon i tercer pis; en Daniel Faura, que va ser president del Col·legi d’Auditors de Catalunya; o la Lluïsa Julià, que ha portat la política cultural amb vitalitat i visió àmplia de la cultura catalana.
M’agraden els reptes, sobretot si puc entomar-los envoltada de gent que crec que són capaços de transformar el que calgui
Si vas ser presidenta a proposta de Jordi Casassas, el president anterior. Com és que aquesta vegada us presenteu per separat?
Jo estic molt perplexa. Vaja, tots estem molt perplexes perquè algú que ja ha tingut dos mandats per fer i desfer hauria d’anar-se’n amb la tranquil·litat d’haver deixat la feina consolidada. Ens ha sobtat molt i ens ha costat molt d’entendre. Em sembla que tothom constata l’èxit de la nostra Junta al capdavant de l’Ateneu. Amb molta il·lusió, nosaltres hem aconseguit animar la tropa perquè tot això estava molt deprimit. Avui hi ha un boníssim ambient a l’Ateneu.
El vostre programa diu “hem salvat econòmicament l’Ateneu”.
Abans de la Covid, l’Ateneu ja estava en una situació molt difícil. No tot va ser la Covid. És evident que l’Ateneu ha canviat radicalment i això ho ha fet aquesta Junta. A l’inici del mandat, nosaltres vam dir que faríem un Ateneu sostenible i ho hem aconseguit. L’Ateneu ha canviat radicalment. Aquesta casa costa de mantenir, vam haver d’arreglar tot el sistema antiincendis només arribar, per exemple, perquè estava obsolet. Vam haver d’arreglar tota la planta noble. Aquesta casa es manté amb els socis, i les seves quotes suposen un 66% dels ingressos. També es manté amb els lloguers d’espais, que representen gairebé un 6% dels ingressos, amb les subvencions, que representen un 16% dels ingressos i amb els patrocinis, que representen tota la resta. Això vol dir que, si no fem socis, malament rai. Sota el nostre mandat s’han fet 650 socis nous, i mira que partíem d’una situació molt complicada perquè durant la Covid se n’havien perdut 1.200. Ja sé que és molt pesat el tema dels números i a mi no m’agrada parlar de números. Em va tocar a mi anar a buscar els diners per recuperar el dèficit i sé la dificultat que he tingut per trobar-los. Quan vam entrar hi havia un dèficit de 668.515 euros. El 2022, per causa de la guerra d’Ucraïna, la llum es va encarir d’una manera espectacular i ens va ocasionar una desviació considerable. El dèficit va ascendir a 820.000 euros. En aquest moment, al final del nostre mandat, el dèficit és de 262.000 euros. Hem eixugat gairebé 600.000 euros de dèficit. Quan va passar tot això va haver-hi un moment que no sabíem ni com pagar els treballadors. Vam haver de parlar amb La Caixa per mirar d’arreglar-ho i s’ha fet una feinada per arreglar-ho, amb la condició que nosaltres no féssim més dèficit. I el resultat dels dos darrers anys és de superàvit: això vol dir que s’ha fet una bona gestió.
Hem eixugat gairebé 600.000 euros de dèficit i el resultat dels dos darrers anys és de superàvit
El vostre mandat va començar amb una sèrie d’acomiadaments polèmics.
Quan nosaltres vam entrar hi havia un 10% de baixes laborals. Ara n’hi ha pràcticament zero. Aquí es treballa bé. De fet, no sé si ho veus, però tota aquesta sala de treball on ens trobem és nova. Vam voler donar uns bons despatxos als treballadors, vam procurar canviar el sistema d’operar i treballem en equip. De tot el que s’ha decidit se n’ha informat els treballadors de la casa, que són importants perquè són els qui tracten amb els socis, i els socis són molt importants. Jo m’imagino que quan per aquí hi voltaven Dalí, o Sagarra, o Pla, hi havia una alegria de la vida, i nosaltres hem volgut recuperar aquest bon ambient. En el moment més difícil econòmicament, evidentment vam haver de fer una reestructuració, que és el que fa tothom que és responsable en una situació de crisi. De vegades hi ha gent que dona per descomptat que farà tota la vida la mateixa feina, però els qui hem estat a l’empresa privada sabem que la gent canvia. El normal és que a les entitats hi hagi mobilitat. També pels canvis tecnològics que afecten l’Ateneu, necessitàvem gent especialitzada en determinades coses. I ara en general jo diria que els treballadors estan contents, també pel que fa a la comunicació amb gerència i amb presidència. Cap acomiadament va ser arbitrari, això sí que ho vull dir.
Hi ha qui diu que l’Ateneu és menys dels socis avui que fa quatre anys.
L’Ateneu no s’ha privatitzat, l’Ateneu s’ha fet sostenible, que és una cosa molt diferent. I s’ha fet sostenible com es fan sostenibles els ateneus: a través del lloguer d’espais, per exemple. Això no és incompatible amb haver obert més espais per als socis, per exemple, que és una cosa que també hem fet. Aviat guanyarem tot el pis de dalt per als socis. Amb la mentalitat de fa quatre anys no es pot entendre l’Ateneu d’avui. S’ha d’estar molt atent –i aquesta Junta ho ha estat– a com tot va canviant i evolucionant.
L’Ateneu no s’ha privatitzat, l’Ateneu s’ha fet sostenible, que és una cosa molt diferent
Heu detectat malestar entre els socis pels canvis que s’han fet?
Hi ha una síndica dels socis que ha rebut totes les demandes que s’han fet i les hem contestades una per una. Si hi hagués hagut malestar dels socis, a les tres assemblees que hem fet no hi hauria hagut un 99% de votacions a favor de la gestió de la Junta. És veritat que el restaurant ha tingut èxit i això ha afavorit l’obertura, però també hem estat molt vigilants. I no només això, sinó que també hem garantit que el jardí estigués distribuït entre el restaurant i els socis perquè els socis conservessin el seu espai. A mi no m’arriba aquest malestar que dius, ans al contrari: quan em passejo per baix rebo moltes felicitacions. Ara a l’Ateneu hi ve gent que abans no hi venia mai.
Al programa de la candidatura de Jordi Casassas es parla de “recuperar l’Ateneu com a referent nacional” i de “participar activament en la preservació de la identitat catalana”. L’Ateneu ha deixat de ser un referent nacional i nacionalista?
Jo crec que l’Ateneu ha de ser absolutament conscient de les necessitats que té el país. Nosaltres no parlem de catalanisme, nosaltres fem catalanisme. Avui un dels problemes més importants que té el país en termes culturals és la llengua catalana, que només l’està parlant un terç de la població de manera habitual. En aquest context, nosaltres volem iniciar un club de català perquè esdevingui el centre de la cultura catalana per als nouvinguts. Només d’obrir-lo posant a disposició classes de català ja s’hi han inscrit 150 persones. Pensem que l’Ateneu ha de ser un punt de trobada per a la cultura catalana i volem aconseguir-ho creant vincles per incorporar la immigració en la catalanitat. I l’Ateneu, aquí, hi ha de tenir un paper clau. El nostre projecte més ambiciós és el de baixar l’Ateneu a la plaça: els nostres espais donen per molt i els hem de posar a disposició d’aquestes iniciatives. El club de català ha arrencat molt de pressa, però si guanyem les eleccions, el tirarem endavant. I no parlarem tant de país, farem país, perquè l’Ateneu no ha de ser un lloc de picabaralles, ha de ser un lloc apartat d'allò que fan els polítics.
L’Ateneu futur hauria de ser un ateneu amb molta més diversitat racial des de la catalanitat. Hauríem d’haver pogut fer aquest esforç d’incorporar els migrants a la nostra cultura
I quin paper hi juguen els joves, aquí?
Ara mateix tenim tres tertúlies de joves que agrupen al voltant de noranta persones. Jo diria que els joves estan més motivats pel que fa a venir a l’Ateneu. I no només a venir-hi, sinó a implicar-s’hi. Quan es van fer les eleccions, van sortir escollits gairebé la majoria de joves que s’hi van presentar. De vegades mirem els números, però també hem de mirar la implicació, i és evident que avui els joves s’impliquen més en les coses de la casa, i que, per tant, el nostre Ateneu és més intergeneracional que el de fa quatre anys. En aquests moments hi ha 400 joves que tenen menys de vint-i-vuit anys.
Com t’imagines l’Ateneu d’aquí a quatre anys?
L’Ateneu futur hauria de ser un ateneu amb molta més diversitat racial des de la catalanitat. Hauríem d’haver pogut fer aquest esforç d’incorporar els migrants a la nostra cultura. L’Ateneu futur ha de ser un ateneu molt sanejat i sostenible econòmicament, i que tingui una projecció ciutadana encara més important de la que ja ha tingut. Jo me l’imagino sobretot amb gent feliç. Avui mateix, de fet, si surts a fora veuràs la gent contenta. Amb una biblioteca, que és la joia de la corona, ben conservada. I m’imagino un ateneu incorporat plenament a la modernitat, en aquest món que ja tenim a sobre, el món virtual i de la intel·ligència artificial. Un Ateneu posat al dia. Aquesta idea que l’Ateneu és una cosa anacrònica ha de passar a la història d’una vegada.