Joan Brossa és un artista que va deixar la seva petjada a la ciutat de Barcelona. Els seus poemes corporis s'han integrat perfectament al paisatge de la capital catalana. El gegantí Poema visual transitable en tres temps, al costat del Velòdrom, és tot un emblema de la seva obra barcelonina. Però n'hi ha moltes altres: les lletres metàl·liques que composen el mot "Barcino" a tocar de l'antiga muralla, a la plaça Nova; el monument al Llibre, al passeig de Gràcia cantonada Gran Via; el rellotge invertit del Poliorama... Ara, en ple Any Brossa, l'Ajuntament de Barcelona ha publicat, amb la col·laboració de la Fundació Joan BrossaItineraris brossians, una reedició ampliada del llibre que es va publicar el 2006, amb motiu del centenari del naixement del poeta. Itineraris brossians, amb textos de Glòria Bordons, Judith Barnés i Daniel Giralt-Miracle, convida a descobrir noves visions de Barcelona a través de set itineraris que recorren la vida i l'obra de Brossa.

Monument al Llibre (1994). Joan Brossa. Gran Via de les Corts Catalanes (Antonio Lajusticia Ajuntament de Barcelona)

Monument al llibre. Foto: Antonio Lajusticia. Ajuntament de Barcelona.

El més públic i el més discret

Hi ha obres de Brossa que són molt vistoses, per les seves dimensions i per estar situades a l'espai públic: no hi ha cap dubte que en aquest camp el més espectacular és el Poema transitable en tres temps del Velòdrom d'Horta. Però n'hi ha de més difícils de veure. El 1984 Brossa va instal·lar un peculiar Rellotge il·lusori al Teatre Poliorama, quan el van reformar. Es tracta d'un poema corpori que té una part de màquina i una d'obra d'art. En un lloc encara més amagat, a la seu central de l'editorial Penguin Random House, hi ha una espectacular instal·lació basada, com no, en l'alfabet: Lletres fugitives. Tot i que és al bell mig del carrer, a encara és poc conegut l'antifaç que va crear per al Premi FAD i que és ubicat a la Rambla, a l'alçada del carrer del Carme.

Poema visual transitable en tres temps 1984 (Martí Gasull)

Poema visual transitable en tres temps. Foto: Martí Gasull.

Els altres Brosses

El llibre també recopila obres de Brossa que són poc conegudes i que poca gent reconeix com part de l'obra brossiana, com les "A" que hi ha a l'entrada de la botiga El ingenio, del carrer Rauric, les anomenades Lletres gimnastes, o les lletres ubicades als jardins Joan Brossa, del Parc de Montjuïc, en una zona molt més visitada pels turistes que pels barcelonins. O fins i tot una paret mitgera decorada amb motius de Brossa que és situada al carrer de València (i que és usada com a portada del llibre).

Poema visual 2007. (Alessandro Panagiotis Nerantzis)

Barcelona, amb Brossa

A part de les obres de Brossa, Itineraris brossians recopila les obres en homenatge a Brossa que hi ha a Barcelona, com la butaca que li està dedicada a la Filmoteca, un indret que visitava amb freqüència. L'homenatge més espectacular (i malgrat tot poc conegut) és el mural A Brossa, de Perejaume, situat a la plaça de la Prosperitat de Nou Barris. Però pocs saben que el Miraestels de Robert Llimós, al Port Vell, també està inspirat en l'obra de Brossa. I, òbviament, a un llibre com aquest no hi podia faltar l'escenari Joan Brossa de la Fundació Joan Brossa, al carrer de la Seca.

Record d'un malson 1989 (Jordi Tost)

Record d'un malson. Jordi Tost.

Més enllà de Barcelona

El llibre, tot i que prioritza les rutes brossianes per la ciutat, no oblida altres obres de Brossa disperses pel món. Algunes d'elles ubicades prop de la ciutat, a l'àrea metropolitana, però d'altres ben llunyanes, com la decoració del Casal Català de l'Havana. També hi apareix Incomunicació, l'obra que actualment presideix el vestíbul del Consell General d'Andorra... També hi ha moltes obres de diferents indrets de Catalunya, com l'A de Barca, instal·lada al Parc de Catalunya, a Sabadell o el projecte urbà de la plaça Francesc Macià de l'Hospitalet. Fins i tot es reprodueix l'espectacular Cap de bou situat a la Vinya dels Artistes a La Pobla de Cérvoles, a les Garrigues, tot i que aquest monument no va ser fet per Brossa, sinó que és una reproducció instal·lada després de la seva mort. Fins i tot el llibre inclou l'obra més censurada de Brossa: el Record d'un malson, dedicat a l'alcalde franquista de Barcelona Josep M. de Porcioles. Per la seva duresa no va ser instal·lat al Camp de la Bota, on estava previst; va passar un temps al vestíbul de la Biblioteca de Sant Adrià, i actualment és al Museu de la Immigració d'aquesta ciutat.

Tots

Les rutes proposades al llibre

Una obra pràctica

Itineraris brossians no és un gran assaig teòric sobre Brossa. No és un llibre de crítica d'art, tot i que aporta algunes reflexions sobre l'obra de Brossa i inclou algun text del mateix poeta sobre la seva obra. És, bàsicament, una obra pensada per orientar als barcelonins interessats en l'obra del poeta que vulguin aprofundir al seu coneixement d'una forma distreta i lúdica. Aquest llibre permet descobrir que tenim Joan Brossa molt més a prop del que imaginàvem i que és molt més viu que el que molts es pensen. I el que no en tingui prou, que vagi a veure l'exposició Joan Brossa, poeta de la revolta, al Born, que en uns quants panells mostra la faceta més política d'un poeta que mai va rebutjar el compromís.

Foto de portada: Escultura Barcino. Foto: Pepe Navarro, Ajuntament de Barcelona.