Francesc Roma i Casanovas ens ofereix a Ja hem fet el cim! Episodis històrics de l'alpinisme català (Albertí Editors), un recull d'anècdotes de muntanyencs catalans en un repàs de la història de l'alpinisme català que no vol ser ni exhaustiva ni sistemàtica, sinó més aviat fresca i suggerent. I que, inevitablement, ens parla molt més que d'esportistes i de muntanyes, perquè l'alpinisme a Catalunya, ha tingut molt a veure amb l'amor a la terra, amb la reivindicació nacional, amb la repressió...
Jaume Oliveras - amb sotana - al cim de l'Aneto, l'agost de 1917 (Fons Mossèn Oliveras. Fundació Mauri de la Garriga).
Des dels inicis
Aquest llibre, en un principi, tracta d'explorar, amb cert humor, els discutits orígens de l'alpinisme català. L'autor està temptat d'atribuir-lo a Pere II, el fill de Jaume I, qui segons una llegenda va ser el primer en pujar el Canigó on hi hauria trobat un drac. Però li sembla més coherent situar-los en una escalada excepcional, el 1851, a la Roca del Moro de Montserrat, per part d'un parell de joves que ja havien practicat l'alpìnisme a d'altres països. Evidentment, Roca fa moltes referències al Centre Excursionista de Catalunya i als seus precedents immediats, però també retrata alguns personatges que van passar pel món de la muntanya: de Verdaguer (que retrataria La Maladeta al poema La Malehida) a Pompeu Fabra, tot passant per Francesc Macià.
Norbert Font i Sagué comparteix corda amb Marià Faura i Sans a l'exterior de l'Avenc d'en Roca, el 1907 (Subterránea. Revista de Espeología, nº 25, 2006. Josep Maria Co i de Tríola).
Els de debò
El text, a més a més dels simples aficionats a la muntanya fa un repàs pels autèntics genis catalans de l'alpinisme, des de Norbert Font i Sagué, abanderat de l'espeleologia, fins a Toni Sors, el muntanyenc que va fumar-se una cigarreta al cim de l'Everest, passant per mossèn Jaume Oliveras, que pujava les muntanyes amb sotana i que va ser el precursor de la cèlebre travessa Matagalls-Montserrat, i per Teresa Mestre, de qui es deia que era la musa de Ramon Casas i la inspiradora de la Ben Plantada d'Eugeni d'Ors. Però també s'explica la història d'aquells catalans que el 1960 van pujar una Moreneta al Nevado Montserrat, als Andes. I no falten referències als morts, perquè la història de l'alpinisme català també ha estat esquitxada d'accidents, com el de Toni Sors, heroi de l'Everest i mort a l'Himalaya uns anys després de la seva ascensió al sostre del món.
La muntanya, per a tots
Aquesta no és una obra enciclopèdica. De ben segur que manquen alguns episodis rellevants, i ni tan sols s'assenyalen les fonts d'informació. Defuig tots els tecnicismes i intenta ser molt entenedor fins i tot per als que no en saben un borrall d'alpinisme. De fet, d'alguns alpinistes, com el president Francesc Macià, el filòleg Joan Coromines o Teresa Mestre, l'autor es preocupa més per altres aspectes de la seva vida que per la seva dedicació a la muntanya. Però no li manca raó en aquest plantejament, perquè a Catalunya, la muntanya és molt que un munt de rocs; l'alpinisme, molt més que un esport; i el Centre Excursionista de Catalunya, molt més que un club. La cultura de la muntanya i de l'alpinisme ha impregnat la societat civil catalana. I la història de l'alpinisme també es va quedar marcada per la tragèdia de la guerra: Josep Costa, el primer en pujar el Cavall Bernat, va morir a Gandesa, a la Batalla de l'Ebre; alguns dels millors muntanyencs es van integrar a les Brigades Pirinenques de la República... I amb la derrota republicana els cims van convertir-se en reductes on s'hi podien deixar missatges i lemes catalanistes. No és estrany que l'arribada d'una senyera a l'Everest commogués als catalans. Aquest llibre, doncs, és ple de referents molt propers a tots els catalans, i no només als alpinistes. I per això aquesta obra està plena d'històries curioses i interessants, que van més enllà de l'alpinisme. Aquesta no és "la" història de l'alpinisme català, però és un llibre que ens transmet les emocions dels alpinistes catalans, d'ara i d'altres temps.
Foto de portada: grup d'escaladors al pas de Mahoma, a l'Aneto.