Jaime Rosales (Barcelona, 1970) té aquest dimarts l'estrena internacional del seu nou film, Morlaix, al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam. La cinta arribarà als cinemes el 14 de març. La vuitena producció del cineasta català narra un primer amor adolescent entre dos joves d'un petit poble de la Bretanya francesa i està rodada en 35 mil·límetres en blanc i negre i en 16 mil·límetres en color. La història de la Gwen i en Jean-Luc li serveix també al director per fugir de la política i l'actualitat per parlar de temes més transcendentals. "És a partir de la consciència de la mort que hem d'assumir la responsabilitat de veure què fem amb la vida", explica Rosales.
🎞️Les 15 pel·lícules catalanes que ho petaran el 2025
Morlaix explica la història de la Gwen, una jove que acaba de perdre la seva mare i que es troba en el seu darrer any de l'institut. Al mig del curs, hi arriba en Jean-Luc, un parisenc sofisticat, culte i magnètic del qual la protagonista s'acaba enamorant. La pel·lícula aborda aquesta trama més afectiva, però també fa un salt cap endavant i mostra els personatges de grans, que reflexionen sobre les eleccions que han anat prenent durant la vida. Pel que fa al repartiment, Aminthe Audiard (neboda de Jacques Audiard, director d'Emilia Pérez),i Samuel Kircher (fill dels actors Irène Jacob i Jérôme Kircher) encapçalen els dos papers protagonistes. Mélanie Thierry i Alex Brendemühl completen el repartiment d'una pel·lícula que arribarà a les sales de cinema el 14 de març, però de la qual el 26 febrer es farà una projecció a La Fimoteca, amb presentació a càrrec del mateix Jaime Rosales i del professor de cinema de la Universitat de Lió Philippe Roger,.
La importància d'escoltar els altres
Rosales apunta que va començar a treballar en la pel·lícula fa cinc anys i que des de llavors s'ha anat cuinant a foc lent. De fet, assenyala que el fet que es fes a Morlaix – el petit poble de la Bretanya francesa que li dona títol – és casualitat, ja que hi va arribar de forma inesperada en el marc de la promoció d'una de les seves pel·lícules anteriors. "Em va cridar molt l'atenció i vaig tenir la sensació que hi havia de fer un film", subratlla. "Un cop realitzat, ho sento com quelcom molt especial i bonic, perquè finalment ho he aconseguit". El nou projecte de Rosales aborda un gran ventall de temes relacionats amb els sentiments, la reflexió i la transcendència de les persones. El director, però, sosté que en deixa "completament fora" la política i l'actualitat. "Parlo de problemes que tenen a veure amb el sentit de la vida, la pèrdua, la mort... També amb la representació, i tot des d'una perspectiva crítica que mostri que s'ha de corregir el rumb cap a on anem", afegeix. De fet, el cineasta lamenta que actualment governa una "polarització extrema" i, en canvi, els seus personatges tenen visions diferents que aconsegueixen confrontar de forma sana. "És important viure la vida escoltant als altres i donant importància a les coses que la tenen", opina. "Sabem que, desgraciadament, el temps és limitat, i per això tenir la responsabilitat de plantejar-nos què volem fer amb la vida". Aquest argument, però, segons Rosales no és tan fàcil de posar sobre la taula perquè la gent viu en una dinàmica que no li permet fer-se aquesta pregunta. Per això, afegeix que el film busca "despertar" una mica a tothom d'aquesta mena d'anestèsia.
És important viure la vida escoltant als altres i donant importància a les coses que la tenen
Respecte a la forma, la producció del director barceloní combina blanc i negre i color, una elecció "totalment personal" que escull com a "exercici de llibertat". També hi col·loca fotografies. "En realitat el repte crec que ha estat barrejar tots aquests estils visuals i del relat per fer que allò que s'explica flueixi i sigui interessant per a l'espectador", diu. Finalment, Rosales sosté que la pel·lícula combina actors naturals i professionals en una interpretació lliure i en part guiada. Una decisió que considera que permet combinar dues tècniques ben diferents. Mentre que la primera està més tancada i porta els intèrprets a actuar amb un text de memòria, amb l'altra els obre la porta a fer servir les seves pròpies paraules. "Hi ha un fil, però també molta llibertat", detalla, "vaig posar la càmera i vaig començar a gravar, els vaig dir que parlessin del que volguessin i així ho van fer, es van expressar a la seva manera".
Tinc la sensació que les obres estan contaminades per la política i que això comporta una falta de llibertat
Nascut a Barcelona l'any 1970, Rosales ha desenvolupat durant les darreres dècades una prolífica carrera cinematogràfica. Entre els reconeixements a la seva obra destaquen el Premi de la Crítica de la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes (Las horas del día, 2003), el Goya a la Millor Pel·lícula i el Millor Director (La soledad, 2007), el Premi de la Crítica del Festival de Sant Sebastià (Tiro en la cabeza, 2008) o el Premi del Jurat Ecumènic d'Un Certain Regard del Festival de Cannes (Bella juventud, 2014). A més, el març del 2014 el Centre Georges Pompidou va realitzar una retrospectiva de tota la seva obra. Rosales és també Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres Franceses i Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2015). L'any 2018, va publicar El lápiz y la cámara, un llibre que reflexiona sobre el cinema i la creació artística, i va presentar la seva pel·lícula Petra a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes. La seva última pel·lícula, Girasoles silvestres, es va estrenar a la tardor del 2022 després del seu pas per Sant Sebastià. Preguntat per l'estat actual del món del cinema, Rosales es mostra crític, ja que creu que falten coses que provoquin "veritables commocions", no només en aquest sector, sinó també pel que fa a la literatura, la música o l'art. "És també una crítica que em faig a mi mateix perquè formo part d'aquest engranatge i crec que s'ha de fer una reflexió profunda i trencar alguns esquemes", assegura. "Tinc la sensació que les obres estan contaminades per la política i que això comporta una falta de llibertat". De fet, el director recorda que va decidir fer cinema perquè li semblava que era el camp que li podia escaure més, però reconeix que durant tots aquests anys la seva visió del món ha canviat molt. "M'han passat coses professionals i vitals que m'han permès fer un aprenentatge", relata, "però ara mateix em trobo en una crisi profunda que em porta a voler plantejar-me coses noves i portar-les als espectadors". En aquest sentit, reconeix que ja disposa d'un parell de projectes en ment, tot i que encara no sap com es desenvoluparan ni en quin moment.