El Jamboree és una sala mítica de música en viu de Barcelona. Aquest dijous 24 de novembre el Jamboree celebra el concert 25.000 de la seva història, i ho fa amb una doble sessió, a les 20h i a les 22h, amb Quim Lecina & Brownie Jazz Septet. Per aquesta petita gran cava de jazz de la plaça Reial, des del 1960, hi han passat artistes de primera línia com Chet Baker, Tete Montoliu o Stéphane Grappelli. El Jamboree fins i tot va organitzar un mític concert d'Ella Fitzgerald i Duke Ellington al Palau de la Música. Durant els grisos anys del franquisme, el Jamboree va ser un reducte de modernitat i de llibertat, i va ser el planter on es van formar grans músics locals. I continua fins avui la seva tasca de promoció dels joves talents: per aquesta cava hi passen tant grans músics internacionals com promeses del jazz local. Núria Feliu, que havia actuat a aquest establiment, va qualificar aquest petit local de "casa gran del jazz i de la música".

Manel Rubiales. Reproducció del Jazz Club con luz.

Negra i Reial

Per celebrar els 25.000 concerts del Jamboree, la Fundació Sebta, que entre d'altres objectius vol recuperar la memòria de la plaça Reial, ha organitzat una exposició de petit format, Negra i Reial. Bona part de les peces s'exposen als locals de la Fundació, a la plaça Reial n. 10, en una sala amb vistes directes a la plaça Reial. L'exposició conté, per una banda, diverses obres d'art contemporani amb temàtiques que giren entorn de la plaça Reial, la música i la cultura negra. Cal destacar els collage de Pedro García Villegas, fets amb premsa antiga, que representen grans personalitats del jazz. La mostra també incorpora diverses peces de Manel Rubiales, encapçalades per una reproducció del gran muntatge que presideix la barra del Jamboree, el "Jazz Club con luz". Quico Estivill ofereix una representació de la gruta de l'Espluga del Francolí, en què equipara aquest espai amb la cova del Jamboree, i la música d'aquest local amb la llum. També hi ha obres de Jordi Isern i d'Andrea Torres (que també juga amb la imatge de la llum i de la ceguesa).

Grans fotografies

A l'exposició també s'hi poden contemplar alguns objectes i fotografies procedents de l'arxiu del propi Jamboree. Però potser el més destacat de tot són unes fotos inèdites de César Malet, un dels grans fotògrafs de la ciutat, mort fa tot just dos anys. Malet era assidu al Jamboree i en algunes de les seves fotografies va reflectir magníficament la vida nocturna en aquest local. Fins i tot es mostren unes fotografies de Gloria Stewart, nua, posant per a Malet. Però l'exposició no acaba als locals de la Fundació; diverses obres més, falses portades de disc de jazz pintades per grans artistes, s'exposen a catorze bars i locals de la plaça, com el Glaciar i el Karma. Tot coincidint amb l'exposició també s'organitzaran unes gimcanes, "El secret de la Plaça Reial", i també unes rutes guiades pel Raval, sota el títol "BCN Reial & Criminal", en què es repassarà la història negra de Barcelona i es visitarà l'exposició. En tots aquests actes s'evocarà el cas de Gloria Stewart, un dels successos que va marcar la història del Jamboree.

Pedro García Villegas. In a sentimental Mood (Dexter Gordon).

El crim dels existencialistes

Un dels personatges mítics del Jamboree va ser la cantant negra nord-americana Gloria Stewart, que va arribar a Barcelona el 1959 i ben aviat es va integrar als Jazz Brothers, el grup resident del Jamboree. Però el 1962 va veure's implicada en el cas del "crim dels existencialistes" o "crim del carrer Aragó". Un grup de nord-americans que vivien en una mena de comuna a Eivissa van organitzar un atracament a un fabricant de llums del carrer Aragó. L'encarregat del robatori va topar amb la resistència del fabricant i va matar-lo amb una maça de picar carn i amb un ganivet. La policia va interrogar Gloria Stewart perquè coneixia algun dels membres del grup, i tot i que no havia participat en els preparatius del crim, va ser expulsada del país per no tenir la residència en vigor. I el Règim va aprofitar els fets per desprestigiar el jazz. Els fets van inspirar la pel·lícula Tuya siempre de Manuel Lombardero, i el llibre de Pere Pons El cas Jamboree: eterna Gloria.

Rai Escalé. Shangai Slim.

Per als amants del jazz, i de la Barcelona més canalla

Els aficionats al jazz, i els que han passat nits de festa al Jamboree faran bé de passar-se pel local de la Fundació Setba, un entranyable pis de la plaça Reial que havia estat la darrera vivenda d'Ocaña i que posteriorment va ocupar Lluís Llach. Amb aquesta exposició reviuran les experiències viscudes en algunes de les 25.000 sessions màgiques de música al Jamboree. I per als que fa temps que no visiten la plaça Reial, aquesta és una bona excusa per retornar a una plaça on flueix la vida de Barcelona.

 

Portada: Jamboree. Juan Miguel Morales.