James Bond fa 60 anys: 60 anècdotes que (potser) no sabies sobre 007

Aquest agost, la sala Phenomena de Barcelona celebra els 60 anys de vida cinematogràfica de l’agent secret més popular de la història, amb un cicle que inclou les 25 pel·lícules oficials de la franquícia. Tota una oportunitat per veure (o reveure) un grapat de llargmetratges que van fer créixer un personatge que el proper 5 d’octubre viurà el seu Dia Mundial, celebrant l’estrena a mig món, l’any 1962, d’Agent 007 contra el Dr. No.

🔪📚 Les vacances criminals de George Simenon, el pare del mític comissari Maigret
 

Interpretat oficialment per sis actors: Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig, i sorgit de la imaginació de l’escriptor Ian Fleming, l’amoral i faldiller Bond, James Bond, ha viscut perilloses aventures a tots els racons del planeta, s’ha enllitat amb companyes de feina i amb enemigues mortals i ha salvat el seu país, i el seu planeta, en diverses ocasions.

Celebrant el 60 aniversari de l’agent amb llicència per matar, repassem la trajectòria del personatge i algunes claus de la saga en 60 curiositats.

1. James Bond va néixer amb la novel·la Casino Royale, escrita per Ian Fleming, explica la llegenda, com a entreteniment davant l’ansietat de l’escriptor, solter convençut, davant el seu casament. El llibre es va publicar l’any 1953.

2. Gran aficionat a l’ornitologia, Fleming va batejar el personatge robant el nom de l’autor d’una de les seves bíblies, el llibre Birds of the West Indies. El signava un prestigiós estudiós del món dels ocells, un tal James Bond.

3. Una altra inspiració per convertir el seu personatge en l’agent 007 es troba en John Dee, astròleg, matemàtic, confident i assessor científic a la cort d’Isabel I d’Anglaterra. En aquell segle XVI, Dee es va convertir en espia al servei de la reina, signant les seves cartes amb dos cercles,que simbolitzaven un “només per als teus ulls”, títol d’un dels relats de Bond, i el número 7.

4. I encara una altra font d’inspiració per Ian Fleming: ell mateix. L’escriptor i Bond fumaven les mateixes cigarretes, tots dos eren comandants de la Marina Britànica i preferien els martinis sacsejats i no pas remenats. I, com el seu personatge, Fleming va fer d’espia durant la Segona Guerra Mundial, reclutat per la intel·ligència naval.

5. No, Sean Connery no va ser el primer James Bond de la història. Abans, l’any 1954, l’actor Barry Nelson va protagonitzar Casino Royale, la primera adaptació audiovisual d’una novel·la sobre el personatge. Es tracta d’un episodi rodat en viu de la sèrie Climax!, per la cadena CBS. Es tracta d’una versió que encaixa en el model de televisió de l’època, el capítol en qüestió va estar perdut durant dècades. El podeu veure a Amazon Prime, com tots els títols 007.

6. Operació Tro va estar a prop de ser la primera pel·lícula Bond. Abans que els productors Harry Saltzman i Albert Cubby Broccoli es fessin amb els drets del personatge, el propi escriptor Ian Fleming va treballar en un tractament de guió amb el productor Kevin McClory i l'escriptor Jack Whittingham. El projecte no va anar enlloc, però Fleming va reciclar la història i la va convertir en la novel·la Operació Tro, publicada l’any 1961 i finalment portada al cinema l’any 1965. La feina de McClory és l’origen d’una eterna disputa legal que li permetria fer Mai diguis mai més (1983), que tenia el mateix argument que Operació Tro.

7. Poc abans que Harry Saltzman i Albert Broccoli comencessin a rodar les adaptacions de Bond, van rebre un suport inesperat que va multiplicar les vendes de les novel·les d’Ian Fleming i que va donar una empenta als tractes per trobar finançament per Dr. No: el president dels Estats Units John F. Kennedy va dir, en un article de la revista Life, que Des de Rússia amb amor era un dels seus llibres favorits.

8. Sean Connery és el primer Bond, diguem-ne, oficial. L’elecció de l’actor adequat va fer que Albert Broccoli i Harry Saltzman es trenquessin el cap pensant en actors contrastats com Cary Grant (amic i favorit de Broccoli), Rex Harrison, James Mason, David Niven (el preferit d’Ian Fleming) o Patrick McGoohan (que llavors triomfava amb la sèrie Los Vengadores). També van muntar un casting-concurs, i van arribar a considerar un model anomenat Peter Anthony, sense cap experiència com a actor. Finalment, l’escollit fou Connery, i el seu debut a la pell de Bond, Agent 007 contra el Dr. No, va deixar clar que l’havien encertat.

9. Hi ha 25 títols oficials del personatge, i dues pel·lis Bond que no formen part del canon de la saga: per un costat, la divertidíssima Casino Royale (1967), amb David Niven fent d’un Bond jubilat, al costat de Woody Allen o Peter Sellers. Per l’altre, Mai diguis mai més.

10. El Bond amb més experiència matant amb llicència va ser Roger Moore, amb set pel·lis, de Viu i deixa morir (1973) fins a Panorama per a matar (1985). El que en va tenir menys, George Lazenby, que només va vestir una vegada l’esmoquin de 007, a 007 al servei secret de sa majestat (1969).

11. El gunbarrel, l’icònic inici de les pel·lis Bond amb un cercle en moviment en el que apareix 007 disparant a càmera, va ser creat pel dissenyador Maurice Binder. Diu la llegenda que va elaborar l’storyboard a tota velocitat, apretat pel calendari. Però compte: el gunbarrel no va comptar amb Sean Connery fins a la quarta entrega. A les tres primeres hi apareixia el doble d’acció Bob Simmons.

12. El Bond més jove va ser George Lazenby, que tenia 29 anys quan va fer 007 al servei secret de sa majestat. El més vell, Roger Moore a Panorama per a matar, quan en tenia 58. L’edat va ser el motiu de Moore, preocupat per la seva imatge embolicant-se amb noies a les que doblava l’edat, per abandonar el personatge.

13. La pel·li Bond més llarga és Sin tiempo para morir (2021), amb una durada de 163 minuts. La més curta, Quantum of Solace (2008), amb 106 minuts.

14. L’anglès John Glen té el rècord de pel·lis Bond dirigides. En va signar cinc: Només per als teus ulls (1981), Octopussy (1983), Panorama per matar (1985), Alta tensió (1987) i Llicència per matar (1989). Glen hi va arribar després de les seves experiències com a muntador de tres pel·lis més: 007 al servei secret de sa majestat, L’espia que em va estimar (1977) i Moonraker (1979).

15. Cinc cineastes més han repetit dirigint films Bond: amb quatre, Guy Hamilton (Goldfinger, Diamants per a l’eternitat, Viu i deixa morir i L’home de la pistola d’or). Amb tres, Terence Young (Dr. No, Des de Rússia amb amor i Operació Tro) i Lewis Gilbert (Només es viu dues vegades, L’espia que em va estimar i Moonraker). I amb dues, Martin Campbell (GoldenEye i Casino Royale) i Sam Mendes (Skyfall i SPECTRE).

16. El gal·lès Desmond Llewelyn va interpretar Q, el responsable d’equipar 007 amb tot tipus de gadgets útils per la seva tasca d’espia, a 17 pel·lícules. La darrera fou Amb el món no n’hi ha prou (1999), estrenada un mes abans de la mort de l’actor. En aquesta pel·li, coneixíem al seu ajudant, R,  que interpretava John Cleese, el mític Monty Python. Al següent film Bond, Mor un altre dia (2002), R ja s’havia convertit en Q. En els següents films, el personatge s’ha rejovenit amb l’actor Ben Whishaw.

17. La canadenca Lois Maxwell va ser la secretària Moneypenny en 14 títols, de Dr. No fins Panorama per a matar. Caroline Bliss li donava vida a les dues pel·lis amb Timothy Dalton, i Samantha Bond, a les quatre de Pierce Brosnan. Naomie Harris se l’ha quedat a les tres darreres.

18. Bernard Lee va ser M, el cap de Bond, als primers onze films de la saga, fins a Moonraker. Robert Brown va heretar el personatge des d’Octopussy fins a Llicència per matar. Judi Dench va assumir el rol en set films, de GoldenEye (1995) a Skyfall (2012). I Ralph Fiennes l’ha interpretat als tres darrers films de la saga.

19. Desmond Llewelyn (Q), Lois Maxwell (Moneypenny) i Bernard Lee (M), però també d’altres intèrprets icònics de la saga, com Adolfo Celi (el dolent d’Operació Tro) o Daniela Bianchi (la noia Bond de Des de Rússia amb amor), van participar en una de les paròdies Bond més conegudes: Todos los hermanos eran agentes (1967). Una comèdia que tenia com a protagonista Neil Connery, germà de Sean.

20. Dolents repetidors: si parlem de personatges, l'arxienemic de James Bond és Ernst Stavro Blofeld, líder de l’organització SPECTRE, que ha aparegut a tres novel·les i vuit pel·lícules. Ha estat interpretat per actors com Donald Pleasance, Telly Savalas, Charles Gray, Max von Sydow i, més recentment, Christoph Waltz. I és la inspiració directíssima del fabulós Doctor Maligne de les paròdiques Austin Powers. El primer Blofeld cinematogràfic fou Anthony Dawson (que ja apareixia en un altre rol a Dr. No), tot i que no apareixia acreditat i no se li veia la cara, ni a Des de Rússia amb amor (1963) ni a Operació Tro (1965).

21. Si parlem de dolents repetidors fixant-nos en els actors que els interpretaven, Christoph Waltz fou Blofeld a SPECTRE (2015) i a Sin tiempo para morir. Charles Gray, el Blofeld de Diamants per a l’eternitat (1971), havia aparegut fent un altre personatge a Només es viu dues vegades (1967). I el gran Richard Kiel fou un dolent adorable que, per aclamació popular, a Moonraker va repetir el seu rol de Tauró, el sicari de les dents metàl·liques, de L’espia que em va estimar.

22. A la llarguíssima llista de noies Bond (que inclou noms tan cridaners com Ursula Andress, Honor Blackman, Diana Rigg, Jane Seymour, Grace Jones, Sophie Marceau, Denise Richards, Halle Berry, Monica Bellucci, Eva Green o Ana de Armas), en van repetir poques: Maud Adams feia tres personatges diferents a L’home de la pistola d’or, Octopussy i, en un cameo sense acreditar, a Panorama per matar. Per la seva banda, la francesa Léa Seydoux va repetir a SPECTRE i a Sin tiempo para morir. Molt abans, a Des de Rússia amb amor, Eunice Gayson va recuperar el seu rol de Dr. No.

23. D’entre les noies Bond de la saga n’hi va haver una de transexual, l’anglesa Caroline Cossey, que apareixia a Només per als teus ulls. Quan va arribar a la pel·li, ja portava una exitosa carrera com a model, amb el renom de Tula. Cossey fou un exemple de lluita en favor dels drets de les persones trans al Regne Unit, portant el govern fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Va explicar la seva experiència a dos llibres, I Am a Woman i My Story. 

24. La televisió va impedir que Roger Moore i Pierce Brosnan fossin James Bond molt abans d’arribar a ser-ho finalment: Moore va optar al personatge quan Connery se’n va cansar, després de Només es viu dues vegades, però el seu contracte amb la sèrie El Santo li ho va impedir. Brosnan, per la seva banda, era l’escollit després de Panorama per matar (1985), però els productors de la sèrie Remington Steele van renovar-li el contracte i això va provocar l’aterratge a la saga de Timothy Dalton.

25. Sean Connery sempre es va sentir contractualment menystingut per Broccoli i Saltzman, considerant que, amb els èxits de les primeres pel·lis, s’omplien les butxaques mentre ell, ja convertit en superestrella, seguia amb les condicions acordades per fer Dr. No. Després de Només es viu dues vegades, va decidir abandonar el personatge. El fracàs del seu substitut, George Lazenby, va fer que els productors tornessin a picar a la seva porta, i Connery va tornar a Diamants per a l’eternitat, després d’exigir un salari milionari i un percentatge dels guanys, afegint-hi una clàusula: ni Broccoli ni Saltzman podrien comunicar-se amb ell. La venjança es servia freda, i s’arrodonia quan anys després va acceptar fer Mai diguis mai més, lluny de la companyia propietària dels drets del personatge.

26. La litúrgia de la saga Bond obliga, a partir de la segona pel·li de la saga, a un inici amb una primera escena desvinculada de la resta de la trama, seguida d’uns títols de crèdit, amb colors i imatges projectades sobre siluetes de 007 i de models seminues. Autor del segell visual de la franquícia, Maurice Binder se’n va ocupar en 14 pel·lícules. El va substituir l’artista Daniel Kleinman, excepte als crèdits de Quantum of Solace, obra de l’estudi MK12.

27. Steven Seagal li va trencar el canell a Sean Connery preparant una pel·li Bond. Va passar quan l’actor escocès va tornar al personatge a la no oficial Mai diguis mai més, i, preparant una escena, va contactar amb un expert en aikido. Aquest era un Seagal que encara no havia fet el salt al cinema. I entrenant, i amb un mal cop, Seagal va lesionar Connery.

28. És quasi impossible comptar quanta gent ha eliminat el nostre home, directament o com a baixes col·laterals. Tampoc especificar les víctimes a determinades pel·lícules. Però sí es pot dir que el Bond menys sanguinari va ser el de L’home de la pistola d’or (1974), on Roger Moore només matava una vegada. Curiosament i paradoxal, l’actor tenia hoplofobia, la por desmesurada a les armes de foc, per culpa d’un accident que va patir de jove, quan el seu germà li va disparar a la cama amb un rifle d’aire comprimit.

29. L’imaginari popular ens ha deixat la imatge de Bond al volant un Aston Martin DB5 trucat amb tot tipus de gadgets d’allò més útils per un agent secret. El cotxe va aparèixer per primera vegada a Goldfinger (1964) i Bond el conduia a Operació Tro, GoldenEye, El demà no mor mai (1997), Casino Royale (2006), Skyfall, SPECTRE o Sin tiempo para morir.

30. Escocesa. Aquesta és la nacionalitat de James Bond. I Sean Connery en té molta culpa: Ian Fleming no ho havia especificat a cap de les seves novel·les fins després de l’èxit de Dr. No al cinema. El carisma d’un escocès orgullós com Connery va fer que l’escriptor afegís aquesta dada a la novel·la Només es viu dues vegades. Més tard, a la pel·li Skyfall, veiem com 007 visita l’antiga llar de la família a Escòcia.

31. El doble cero indica la llicència per matar dels agents. A banda de Bond aka 007, a les seves pel·lis hem vist morir els agents 002, 003, 004 i 009. I el suposadament mort 006 es convertia en el dolent de GoldenEye. L’interpretava Sean Bean, el Ned Stark de Joc de Trons.

32. Bond va ser pare en una de les novel·les de Fleming, Només es viu dues vegades. El seu fill, James Suzuki, apareixeria a un conte sobre el personatge signat per Raymond Benson i publicat a la revista Playboy. La paternitat de 007 tornaria a la darrera pel·li de la saga, Sin tiempo para morir.

33. GoldenEye és el títol del primer Bond de Pierce Brosnan i d’una de les novel·les de Ian Fleming. Però també el nom de la casa que l’escriptor tenia a Jamaica, prop de les platges d’Ocho Ríos. Allà va escriure els seus llibres, i allà tenia una petita embarcació, batejada Octopussy. Després de la mort de Fleming, la casa en qüestió acabaria sent propietat d’un jamaicà il·lustre, Bob Marley, i ara és un resort de luxe.

34. Era habitual veure el Bond de Roger Moore fumant-se uns magnífics cigars cubans. Una de les clàusules del contracte de l’actor durant la seva època Bond especificava que podia accedir a un nombre il·limitat de Montecristos durant els rodatges de les pel·lis.

35. Una altra dels avantatges de Roger Moore: l’actor no corria en cap de les seves pel·lis com a Bond, perquè no li agradava com es veia en pantalla. En el seu lloc, ho feia el seu doble d’acció.

36. Els fans de 007 saben que la seva arma més utilitzada és una pistola Walther PPK. Aquesta elecció té el seu origen en un suggeriment de Geoffrey Boothroyd, un expert en armes de foc que va posar-se en contacte amb Ian Fleming per explicar-li que la Beretta calibre 0,25 que Bond feia servir a les primeres novel·les era una arma massa lleugera i molt poc masculina, proposant-li la PPK com a model molt més adequat. A 007 contra el Dr. No hi ha una escena-homenatge, en la que un armer del MI6 amb el cognom Boothroyd (interpretat per Peter Burton) canviava la Beretta de Bond per la PPK.

37. Dues curiositats sobre Gert Fröbe, l’actor que interpretava al malvat Auric Goldfinger. Una, no parlava ni gota d’anglès, i va ser doblat (per un tal Michael Collins). La segona: el seu passat com a membre del partit nazi (abans de la II Guerra Mundial) va provocar que Israel prohibís la projecció de Goldfinger. Es va aixecar el veto quan una família jueva va agrair públicament l’actor per haver-los protegit durant el conflicte.

38. Christopher Lee, el Dràcula més famós de la història del cine, va ser Scaramanga a L’home de la pistola d’or. L’actor era cosí d’Ian Fleming, qui ja el va voler per interpretar el Doctor No de la primera entrega de la saga, però Lee va refusar la feina.

39. L’única seqüela directa d’una pel·li Bond és Quantum of Solace. La seva trama començava una hora més tard del final de l’anterior Casino Royale.

40. Steven Spielberg va confessar haver-se ofert, en dues ocasions, al productor Albert Broccoli per dirigir una pel·li de James Bond. La primera, després de Tauró, i la segona, després d’Encontres a la Tercera Fase. El van refusar. En tot cas, a Moonraker es poden sentir, a mode de cameo sonor, les cinc notes musicals (re-mi-do-do-sol) que John Williams va composar, i amb les que s’establia la comunicació entre humans i alienígenes, a Encontres a la Tercera Fase.

41. Una de les clàusules més curioses que un Bond ha signat és la del contracte de Pierce Brosnan que especificava que, mentre fos 007, no podria vestir esmoquin a cap altra pel·lícula. L’actor se la va saltar a L’amor té dues cares (1996).

42. L’escriptor gal·lès Roald Dahl, autor de llibres tan coneguts com Charlie i la fàbrica de xocolata o Matilda, va ser el guionista d’una pel·li Bond: Només es viu dues vegades.

43. Un dels moments més recordats de tota la saga és l’assassinat de Jill Masterson a Goldfinger. La noia Bond d’aquell film és víctima d’una asfíxia via pell quan la cobreixen amb pintura daurada, que suposadament obstrueix tots els poros del seu cos provocant-li la mort. El més surrealista és que, durant anys, va circular la falsa notícia convertida en llegenda urbana que l’actriu que interpretava aquest moment, Shirley Eaton, havia patit el mateix destí, i per la mateixa causa, que el seu personatge. Mentida: Eaton segueix viva.

44. Cap dubte que un dels millors dolents de les pel·lis Bond és el Javier Bardem de Skyfall. Però no és l’únic actor de l’estat espanyol que ha aparegut a la saga. També ho varen fer el balear Simón Andreu (a Mor un altre dia), Fernando Guillén Cuervo (a Quantum of Solace) o el menys conegut Benito Sagredo (a SPECTRE). 

45. Les localitzacions, les voltes al món de 007, han estat una altra marca de fàbrica de la saga. Però, curiosament, Bond no ha trepitjat Catalunya en cap de les seves 25 aventures cinematogràfiques. Sí es passejava per l’estat espanyol en algunes ocasions: Madrid a Només per als seus ulls o Bilbao a Amb el món no n’hi ha prou, i també es feien servir localitzacions com Cadis per simular d’altres indrets del planeta.

46. Si hi ha un músic per excel·lència a la saga Bond, aquest és John Barry. Tot i que no va composar el tema més clàssic, obra de Monty Norman, Barry fou el creador del so 007, autor d’una quinzena de bandes sonores i cançons. A més, Barry va fer un cameo a Alta tensió, dirigint una orquestra on toca la protagonista, Maryam D’Abo.

47. Parlant de cameos, el showman Wayne Newton, estrella icònica dels casinos de Las Vegas, en feia un a Llicència per matar. I el mític Sammy Davis Jr. apareixia en un altre a Diamants per a l’eternitat, però la seva escena va ser tallada en el muntatge definitiu del film. I no els vèiem, però sí els escoltàvem: a Quantum of Solace. Els cineastes mexicans Guillermo del Toro i Alfonso Cuarón, bons amics del director Marc Forster, posaven veu a alguns extres.

48. Més que cameo, perquè hi feia un personatge, Octopussy va comptar amb un actor insòlit: el tennista indi Vijay Amritraj era un dels col·laboradors de Bond, i patia les ires del dolent de la pel·li.

49. Però si hi ha un cameo cridaner, és el de Madonna a Mor un altre dia, com a instructora d’esgrima. La cantant nord-americana apareixia a la mateixa pel·li on hi cantava el tema principal dels crèdits.

50. Les cançons dels títols de crèdit de les pel·lis Bond són un reclam més de la saga i hi ha un munt de dades curioses relacionades. Som-hi. Només dues han guanyat un Oscar: 'Skyfall', intepretada per Adele, i 'Writing's On The Wall', de Sam Smith per SPECTRE.

51. L’única cantant que ha repetit és la gran Shirley Bassey, que va interpretar fins a tres temes de la franquícia: Goldfinger, Diamants per a l’eternitat i Moonraker. En el moment de fer la primera, era la  parella del músic John Barry.

52. Bono va escriure amb el seu company The Edge 'GoldenEye', la cançó que interpretava Tina Turner. Es diu que el líder d’U2 va buscar inspiració per escriure tema al resort jamaicà GoldenEye.

53. Johnny Cash va composar una cançó per Operació Tro, però finalment es va desestimar en favor del tema de Tom Jones que sona al film.

54. Fan de les novel·les de James Bond, el músic Alice Cooper va proposar un tema per L’home de la pistola d’or, però els productors el van refusar. La cançó, però, acabaria formant part del disc Muscle of Love.

55. L’àlbum The Hunter, de Blondie, conté un tema que la banda de Debbie Harry va presentar per sonar a la banda sonora de Només per als seus ulls. Acabaríem escoltant Sheena Easton.

56. Un dels motius que fa dur a Duran Duran a encarregar-se de la música de Panorama per matar fou que la productora Barbara Broccoli tenia un affaire amb John Taylor, un dels membres de la banda.

57. John Barry va abandonar la seva feina a la saga Bond fart de les ingerències de la productora Barbara Broccoli. El va substituir David Arnold a partir d’El demà no mor mai. En aquella banda sonora, miss Broccoli va marejar mitja indústria musical per escollir la cançó principal: Pulp va fer la primera versió, refusada. K.D. Lang va cantar la segona, refusada. La finalment escollida fou Sheryl Crow. 

58. Després de John Barry i David Arnold, dos compositors tan contrastats com Thomas Newman i Hans Zimmer s’han encarregat de la música als darrers films.

59. Radiohead també va veure com una cançó seva per SPECTRE era desestimada. Vam acabar sentint Sam Smith.

60. Si voleu conèixer de primera mà les reflexions d’Ian Fleming en plena creació del personatge i les novel·les, res millor que la lectura de The Man with the Golden Typewriter, una recopilació de cartes escrites i rebudes per l’escriptor (amb lectors anònims però també tan reconeguts com Raymond Chandler), editades pel seu nebot Fergus Fleming.