"Ellroy amunt, Ishiguro avall", deia el mateix James Ellroy en iniciar la seva roda de premsa, aquest dijous a Barcelona. Ellroy, un dels més cèlebres autors de novel·les policíaques viu, no ha decebut els que esperaven una intervenció provocadora. De fet, ell mateix s'ha lloat descrivint-se com "el gos rabiós" (un nom que li han donat alguns crítics). L'autor de novel·la negra ha visitat Barcelona amb motiu del festival BCNegra. Ellroy ha estat convidat a la capital catalana per rebre el premi Pepe Carvalho, el gran guardó de novel·la negra que atorga el festival BCNegra (un premi que han guanyat tant autors estrangers com Donna Leon, Henning Mankell o Andrea Camilleri, com autors locals com Andreu Martín o Alicia Giménez Barlett).. L'autor d'L.A. Confidential i de La dàlia negra ha aprofitat la seva estada a Barcelona per presentar una reedició de les seves sucoses memòries: Mis rincones oscuros (publicades per Penguin Random House). El lliurament del premi es realitzarà aquest dijous, a les  18h de la tarda, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

Bon dia, prostitutes, pederastes i drogadictes, i tota la resta de la fauna que viu a aquesta ciutat

Vida de novel·la

Quan Ellroy tenia tan sols 10 anys, la seva mare va ser assassinada: van trobar el seu cadàver a una cuneta i mai no es va saber qui l'havia matat. Ellroy va passar una infància difícil, i ben aviat va caure en la delinqüència, l'alcohol i les drogues. Després de passar dos anys a la presó, va començar a escriure novel·les policíaques i va aconseguir grans èxits editorials. A desgrat de tot, Ellroy sempre ha mostrat una gran simpatia pel món de la delinqüència, i no ha dubtat en burlar-se del món editorial.

El present m'importa una merda. I ho dic amb totes les lletres

La provocació personificada

"Bon dia, prostitutes, pederastes i drogadictes, i tota la resta de la fauna que viu a aquesta ciutat", ha saludat Ellroy als periodistes. Sense cap modèstia, s'ha vantat de ser el rei de la ficció negra, i d'haver publicat 19 obres "genials". De seguida ha advertit que no faria cap reflexió "políticament correcta" sobre política nord-americana o mundial, com s'espera de molts escriptors: "Si esperàveu un discurs farcit de sensibilitat i llagrimetes, heu donat el premi a la persona equivocada". De fet, té molt clar perquè no vol fer declaracions sobre l'actualitat, i ho diu sense embuts: "El present m'importa una merda, i ho dic amb totes les lletres". Afirma que ell sempre ha viscut profundament del passat, i que "no té cap mena d'interés ni sent cap mena de mandat moral per fer una interpretació del present". De fet, s'ha compadit d'aquells que llegeixen novel·les amb transfons històric per aprendre alguna cosa del present. "S'equivoquen", ha afirmat taxatiu, i ha afegit: "que no comptin amb mi".

Jo he estat un gos ferotge que ha passat dos anys lligat a una estaca a una habitació fosca i estreta

Ego admirable

Ellroy ha presumit de ser políticament incorrecte i de la seva agressivitat: "Jo he estat un gos ferotge que he estat 2 anys lligat a una estaca a una habitació fosca i estreta, i ara estic disposat a mossegar tothom i empaitar tots els gats que se'm presentin". I s'ha vantat de que per això no li donen el premi Nobel (ha dedicat a l'Acadèmia sueca un ferotge rugit). Fins i tot ha afegit, irònicament que "m'estimo molt més rebre el premi Carvalho que no tenir el premi Nobel, tot i que aquest et dóna dos milions de dòlars lliures d'impostos". No ha explicat molts detalls de les seves obres als periodistes, sinó que els ha emplaçat a comprar els seus llibres, "amb tapa dura". Ellroy fins i tot ha fet una magnífica exhibició de manca de pudor tot presumint que mai no ha tocat un ordinador: "Sóc un analfabet informàtic", ha assegurat, explicant que escriu a mà.

Els autors que s'anomenen literaris i que escriuen novel·la negra en el seu temps lliure: no valen una merda, ni com a autors literaris, ni com a autors de novel·la negra

La novel·la negra en primer lloc

Ellroy ha volgut deixar clar que tot i que alguns escriptors pensen que la novel·la negra és de segon nivell, "per a mi la novel·la negra és la que és de primera classe. La resta és una merda". I s'ha mostrat especialment crític amb "els autors que s'anomenen literaris i que escriuen novel·la negra en el seu temps lliure: no valen una merda, ni com a autors literaris, ni com a autors de novel·la negra". De fet, quan se li pregunta sobre la seva vida quotidiana i les seves aficions, cita la música clàssica, el jazz, els gossos i la boxa, però no la literatura. Això sí, no oblida les dones: "m'agraden els felins depredadors, com els jaguars i els lleons i m'agraden les dones, també". Ellroy ha afegit que "Les dones són les que belluguen les trames que jo explico". De fet, resumeix l'argument de les seves novel·les com "homes dolents enamorats de dones fortes".

L'Ellroy més esperat

James Ellroy és ben conegut per les seves sortides de to, però justament és això el que sovint s'espera d'ell. I no decep: pot ser ofensiu amb els altres escriptors, despectiu amb els periodistes, prepotent amb els fotògrafs, altiu amb els fans, egòlatra fins al límit... Però alguna cosa al fons dels seus ulls apunta que rera el llenguatge d'un pinxo de barri magre s'hi amaga un cor d'or. O no.