Tolosa de Llenguadoc (Occitània-França), 10 de març de 1762. Fa 259 anys. Jan Calas, de professió botiguer i de confessió protestant, moria cremat a la foguera. Se l’havia acusat de matar el seu fill Marc-Antoine. L’execució de Jan Calas va ser la culminació d’un procés judicial totalment irregular, fabricat amb confessions arrencades amb tortures, i amb falsos testimonis aportats pels propis veïns i clients de l’acusat. En definitiva, una brutal condemna dictada amb l’únic propòsit de satisfer el clima de fanatisme religiós i d’excitació social que, enmig d’un escenari de profunda crisi econòmica, envaïa la societat francesa del moment.
Qui era Jan Calas?
Jan Calas era un botiguer tèxtil nascut el 19/03/1698 a La Cabareda, un petit poble de la zona interior i muntanyosa del Llenguadoc situat a 100 quilòmetres a l’est de Tolosa; la gran capital del territori. Calas procedia d’un entorn familiar i social de parla i cultura occitana, i de religió calvinista. Per tant, no s’ajustava al perfil francòfon i catòlic que el poder pretenia imposar a França des del regnat de Lluís XIV (1643-1715). No obstant això, Calas no es va arronsar mai, i el 1722, amb vint-i-quatre anys d’edat, creava una petita botiga de venda de teixits a Tolosa, al carrer dels Filadors, 50. Uns anys després, el 1731, es casaria amb Anne-Rose Cabibel, de Tolosa, i de confessió calvinista.
Mapa de França (segle XVIII). Font: Bibliothèque Nationale de France
Qui eren els calvinistes?
Els calvinistes, a França pejorativament anomenats “hugonots”, eren una minoria religiosa relativament tolerada però, al mateix temps, estretament vigilada. El calvinisme era una doctrina cristiana formulada per Jean Calvin (d’aquí ve el nom) coincidint amb l’etapa d’aparició de les esglésies reformistes (principis del segle XVI). I que, per a explicar-ho d’una manera molt resumida, predicava que l’home està predestinat a la salvació o a la perdició des del mateix moment en que neix. Aquesta predestinació és la que marcarà el camí en la vida de cada persona. Des del segle XVI, el calvinisme s’havia estès amb molta força, reveladorament, sobre l’antic territori dels càtars.
Vista de Tolosa (segle XVIII). Font: Arxius Municipals de Tolosa
Què va passar a casa dels Calas?
La parella formada per Jan i Anne-Rose van tenir sis fills: quatre nois (Marc-Antoine, Pierre, Louis i Donat); i dues noies (Anne i Anne-Rose); que es van criar a la casa del negoci familiar. Durant aquells primers anys no hi ha cap dada destacable. Però, en canvi, a partir de cert moment els Calas apareixen al punt de mira del règim. El 18/05/1759, Marc-Antoine -el primogènit- es gradua en lleis, però les autoritats locals li prohibeixen l’exercici de la seva activitat a causa de la seva confessió religiosa. I el 24/01/1761, de nou les autoritats locals, obren una investigació, acusant Jan d’impedir que els seus fills es converteixin “voluntàriament” al catolicisme.
La mort del primogènit
El 13/10/1761, Marc-Antoine es suïcidava penjant-se en una biga del sostre de la botiga. I en aquest punt es on es precipita la tragèdia dels Calas. En aquella època, el règim prohibia l’enterrament dels suïcides als cementiris; i Jan, el cap de família, per a evitar que el cos del seu fill acabés soterrat en qualsevol lloc, decideix disfressar aquella mort com un crim. Amb el que no comptava es que, des del primer moment, la policia l’assenyalaria com l’únic sospitós. Durant les setmanes posteriors a la mort de Marc-Antoine, els aparells policial, judicial, governatiu i eclesiàstic van fabricar una acusació que tenia un clar objectiu: convertir Jan en un escarment públic.
El testimoni de veïns i de clients
Per a fabricar aquella causa, les autoritats es van valer dels testimonis dels veïns i, principalment, dels clients de Jan Calas. La instrucció es va farcir de falsos testimonis de persones que, embriagats de fanatisme i odi, juraven i perjuraven que els Calas tenien sotmesos els fills a un règim de terror religiós. Entre aquestes declaracions n’hi havia, per exemple, algunes que afirmaven que havien reclòs Louis al celler -a pa i aigua- perquè qüestionava els preceptes de “l’heretgia familiar”. I abundaven les que declaraven haver sentit Jan jurar que mataria el seu fill Marc-Antoine si aquest es convertia al catolicisme.
Representació de l'interrogatori a la família Calas (1762). Font: Bibliothèque Nationale de France
Què va passar amb els Calas?
El 18/11/1761, trenta cinc dies després del suïcidi de Marc-Antoine, la policia detenia i empresonava Jan. Allà hi va ser fins que els torturadors van obtenir la confessió que volien. Finalment el 9 de març de 1762, quasi quatre mesos després, les autoritats ordenaven l’execució. L’endemà Jan va ser traslladat a la plaça de Sant Jordi i estripat públicament damunt de la “roda de donar turment”. Tot seguit, encara viu, seria cremat sobre una foguera. La resta de la família va ser absolta. Però els va confiscar tots els béns. Els fills van ser desterrats; i la mare, les filles, i la minyona van ser recloses en un convent.
Representació de l'execució de Jan Calas (1762). Font: Wkimedia Commons
Voltaire i el cas Calas
L’execució de Calas va ser convertida en un gran espectacle que va congregar un nombrós públic. Els veïns i els clients dels Calas, també. No obstant això, aquell cas no es va acabar aquí. La determinació de Pierre, el segon fill dels Calas, ho va impedir. Pierre va viatjar fins a Ginebra i es va entrevistar amb Voltaire que, després de conèixer el cas amb profunditat, va iniciar una campanya de denúncia i ho va convertir en un escàndol monumental. El règim va recular. Ningú podria retornar a la vida Jan i Marc-Antoine; i ningú podria fer oblidar el patiment a la família Calas. Però no van processar ningú. Es van limitar a rehabilitar la figura de Jan i a compensar econòmicament els Calas.