L'escultor Jaume Plensa ha estat investit avui com a doctor honoris causa de la UAB després de dedicar la seva carrera a "introduir la bellesa dins del món quotidià de la gent", segons ha afirmat a la seva lliçó magistral. L'acte, que ha estat presidit per la rectora de la UAB, Margarita Arboix, s'ha desenvolupat a la Facultat de Filosofia i Lletres i ha obert el cicle de cinc doctorats honoris causa excepcionals que la UAB atorgarà al llarg d'aquest curs amb motiu de la celebració del seu cinquantè aniversari.
Carmela de Jaume Plensa. Foto: Amadalvarez.
L'home que porta l'art al carrer
Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un artista conegut, sobretot, per la instal·lació de grans escultures en espais públics (com la que és front al Palau de la Música Catalana). Plensa ha treballat a molts llocs, però darrerament viu entre Barcelona i París i té el taller a Sant Feliu de Llobregat, però ha portat les seves escultures gegantines per tot el món. A partir de 1986 va començar a treballar amb ferro colat, però també a usat molts altres materials com l'alabastre, el vidre o la resina (o fins i tot l'aigua, com a la Crown Fountain de Chicago).
Jaume Plensa. Foto: Gremi d'Editors de Catalunya.
La llum del dia a dia
Plensa ha lligat en el seu discurs els conceptes d'art i de bellesa i ha afirmat que "l'art no serveix per res, però que és per això que és tan important! La seva manca d’utilitat i de funció pràctica el fa imprescindible en la vida de l’ésser humà". A més, ha definit la bellesa com "el gran vincle que ens uneix a tot i a tots, el gran 'lloc' on la memòria de tota la gent es troba". Per això, la seva feina ha volgut "introduir la bellesa dins del món quotidià de la gent. Des dels carrers a les places, des dels teatres als museus, he procurat portar a les comunitats espurnes de llum per il·luminar el seu dia a dia, el nostre dia a dia en comú". Segons l'escultor, "el soroll del món és tan intens que cal fabricar físicament el silenci perquè existeixi. Un silenci poderós que ens permeti des de nosaltres escoltar i entendre als altres, que ens permeti rescatar la imatge de tots aquells que han quedat atrapats pel soroll en els plecs de la indiferència".
Dell arte, de Jaume Plensa. A la Fundacio Vila i Casas. Foto: amadalvarez.
Un terratrèmol de creativitat
Parlant del seu treball, Plensa ha explicat: "Cada matí, quan obro la porta de l’estudi, un terratrèmol sacseja el meu cor. Un terratrèmol que, trencant parets i finestres, ho deixa tot obert; escampa els anhels i els somnis per tot arreu aixecant núvols de vent que barregen la meva pols amb la pols dels altres, la meva vida amb la vida dels altres". I ha reflexionat sobre l'evolució de la seva obra: "Poc a poc, amb la lentitud d'una vida, he anat escampant la meva obra arreu del món tot procurant, tal com deia un vell professor, que l'alumne no se'n adoni de que esta aprenent i que quan se’n adoni, que ja sigui massa tard perquè ja sabrà!".
L'obra Set continents de Jaume Plensa exposada a Niça. Foto: Alba CiC.
Un perfum artístic
A la presentació del nou doctor honoris causa de la UAB, la padrina de Plensa, Jèssica Jaques, professora de l'Àrea d'Estètica i de Teoria de les Arts de la UAB, ha descrit les "cinc audàcies que planteja el procés creatiu de Jaume Plensa perquè puguem aprendre amb ell: creativitat, recerca, originalitat-innovació, revolució i transferència". I, en particular, ha explicat que "les obres de Plensa tenen un altíssim grau de recerca per a les arts, atès que plantegen uns reptes d’enginyeria i d’investigació en materials la resolució dels quals ha innovat exponencialment el panorama de l’escultura pública contemporània". Segons Jaques, "l'escultor pensa que la força de l’art rau en el fet que no serveix per a res i que la seva bellesa, diferent de les altres, pot expandir-se com un perfum, això és: sense permís ni direcció".
Awilda de Jaume Plensa a la platja de Botafogo, a Rio de Janeiro. Foto: Leandro Neumann Ciuffo.
Escultures amb ànima
Per la seva banda, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, ha descrit Plensa com "un gran humanista", ha lloat la seva obra afirmant que "subverteix el concepte identitari del jo per convertir-lo en un nosaltres" i ha afirmat que les seves escultures "tenen ànima, et parlen, inspiren emocions i transmeten l'impuls de comunicar-te". Arboix ha convidat el públic a "conèixer la seva obra i enamorar-se d'ella". La rectora ha fet un paral·lelisme, a més, que les audàcies de l'obra del nou doctor honoris causa i el tarannà de la UAB, que "forma ciutadans que revolucionaran la cultura i la societat". Per això, comparteix l'esperit "revolucionari" de l'obra de Plensa tot innovant amb "estudis trencadors que volen donar resposta als reptes del futur".
Jaume Plensa, Configuracions urbanes, al passeig del Born de Barcelona. Foto: Kippelboy.
A l'espera, Puyal
Arboix ha recordat els altres quatre doctorats honoris causa que seran lliurats aquest curs i que responen als eixos temàtics de la llibertat d'expressió (Caddy Adzuba), la solidaritat (Marie-Paule Kieny), el compromís amb la llengua catalana i la societat (Joaquim Maria Puyal) i el coneixement (Lisa Randall). La cerimònia ha comptat també amb l'actuació musical del professor Francesc Cortés, que ha interpretat al clavicèmbal dos temes de Charles Stanley (Voluntary) i J.S. Bach (l'ària inicial de les Variacions Goldberg), i del cor de la UAB, que ha interpretat el tema Universitas, composat expressament per al cinquantenari de la UAB, i el tradicional cant universitari Gaudeamus igitur.
Foto de portada: Jaume Plensa amb la rectora de la UAB, Margarita Arboix. Foto: UAB.