Potser les processons van per dins, però viure en una promoció constant i donar entrevistes cada dos per tres no li fan perdre un entusiasme contagiós. En les seves freqüents trobades amb la premsa, Javier Cámara (Albelda de Iregua, La Rioja, 1967) transmet la bonhomia i el bon humor que l'han convertit en un dels tipus més estimats de l'audiovisual espanyol. Quan encara és recent el tancament? de les peripècies de Juan Carrasco —aquest personatge a qui dona vida en les tres temporades d'una fabulosa sèrie que, malgrat canviar de títol, és la mateixa (Vota Juan, Vamos Juan i Venga Juan), aquest polític tan inepte com entranyable, tan pocavergonya i corrupte com humanament patètic, que tant accepta sobres i apareix en llibretes semblants a la de Bárcenas com que confon Carlos Baute amb Chayanne, i que canta Eloíse com si fos Tino Casal— l'actor estrena ara Rapa, el nou thriller dels germans Pepe i Jorge Coira després del seu inapel·lable triomf amb Hierro.
"És el meu primer thriller, no havia fet això en la meva vida", adverteix l'actor, que aquí llueix barba pèl-roja i crani rasurat, mentre s'immisceix en una investigació policial després de trobar ferida de mort a l'alcaldessa del poble gallec de Cedeira. Convertit en testimoni del que la boira amb prou feines li ha permès veure, el professor d'institut que interpreta es convertirà en còmplice d'una inspectora de policia (Mónica López), oferint-li la seva mirada cínica i desposseïda de prejudicis i empatia, una certa misantropia que pot beneficiar en la recerca de l'assassí. "Una de les coses en què més m'insistia Jorge (Coira, el director) era el seu interès en el que el meu personatge amagava, més que el que mostrava. És un tipus que té una malaltia que el va minant a poc a poc, que no és feliç fent classes, que està desubicat, fart: divorciat, sol... Ser testimoni d'un assassinat és un estímul per a ell, com si li hagués tocat la loteria, allà troba una motivació. A més, és un tipus fred amb dificultats per relacionar-se amb els altres, que diu barbaritats sovint i que pot ser una mica cruel, però també és capaç de veure les coses d'una forma diferent. Elimina les emocions quan ofereix el seu punt de vista a la investigació, perquè ell està intentant solucionar el puzle, i això li interessa molt a la policia que interpreta Mónica López, però també li molesta perquè pot ser un torracollons."
Galícia i el nordic noir
Ja passava a Hierro, i es repeteix a Rapa. El paisatge, llavors canari i ara gallec, es converteix en un personatge més de la trama. "Un thriller a Galícia és com un thriller danès, ja els agradaria tenir aquests penya-segats als danesos", exclama Cámara. "L'ambient, el clima, el que genera, juga molt a favor. Per als Coira, la tornada a casa també era molt especial. No soc un avesat consumidor compulsiu de thrillers o novel·la negra, però em venia de gust participar del gènere. Una de les coses que més m'agrada és la multitrama: sembla que tothom està implicat, al voltant d'aquesta alcaldessa omnívora i totpoderosa hi ha un gresol de personatges que alimenten allò del entre todos la mataron y ella sola se murió. És una sèrie ambiciosa, i gairebé un tractat sociològic, en el qual es barregen ambicions polítiques, un entramat familiar, el retrat d'un poble... També m'agrada molt el joc que proposa el guió, que dona informació a l'espectador abans que als protagonistes. Descobrir el per què de l'assassinat és el més important".
Javier Cámara: "És una sèrie ambiciosa i gairebé un tractat sociològic"
Bon amic de Candela Peña, el paper del qual a Hierro li va proporcionar premis i bones crítiques, l'actor admet que va parlar amb ella abans d'acceptar participar a Rapa: "Candela és una dona molt emocional, que es deixa portar molt per la seva intuïció, i que sempre ha cuidat molt les seves eleccions. Hierro va ser una aposta forta, i m'interessava conèixer què la va portar a escollir aquest projecte. Quan vaig veure la primera temporada ho vaig entendre: era un personatge aclaparador, amb moltes arestes, amb dolor, amb abandonament... sola i perduda a la fi del món. Probablement, la repercussió que va tenir també va ser una gran sorpresa per a Movistar, i la sèrie es va convertir en un vaixell insígnia", afirma, i continua: "Mónica López i jo som molt amics de Candela, i ambdós indaguem en els processos, els assajos, sabíem que hi havia gent molt seriosa darrere. És una mica com Carlos Alcaraz: guanya a Nadal, val; però guanya a Djokovic, i guanya a Tsitsipás, alguna cosa bona hi haurà allà, no? Flor d'un dia? Aquest paio és un geni. I amb els Coira i Hierro passa el mateix, quan fas una temporada bona, bé, però si en fas dos..."
Connexió Cesc Gay
Javier Cámara comparteix l'entusiasme del periodista quan destaca el rol protagonista de Mónica López, ja present a Hierro, i de la qual els Coira semblen ser ferms reivindicadors d'un talent que a Catalunya coneixem bé. Entre altres coses, ambdós comparteixen la connexió amb Cesc Gay, amb el qual Cámara ha treballat en cinc llargmetratges. "Adoro a Mónica, la recordava molt a En la ciudad, que és una pel·lícula que em va partir el cap. I el seu personatge ens explicava a tots, és la primera pel·li en la qual la protagonista femenina explicava la meva història, la història de tots. Que bonic que ella generés tantes empaties en aquesta generació. Sempre havia volgut treballar amb ella, i crec que hauria de ser-hi més present. Rapa ha de col·locar Mónica en un lloc molt bonic, perquè se'l mereix, perquè té un talent descomunal, tant de bo la sèrie li obri més portes".
Javier Cámara: "Sempre havia volgut treballar amb Mónica, i crec que hauria de ser més present a Raga"
En aquest sentit, veurem l'actor en un petit paper al nou film de Gay, aquestes Històries per no explicar que s'estrenaran a l'octubre. "Surto en una escena, que vaig fer perquè Pepón Nieto va agafar el covid, i a mi em va agafar a Barcelona perquè anava als Premis Gaudí. Em fa molt feliç, perquè jo amb Cesc Gay vaig a la fi del món! A mi, Cesc m'ha donat la vida, des de Ficció m'ha regalat grans personatges, i fer aquest viatge amb ell, com amb alguns altres directors i directores, és una passada".
El viatge de Carrasco
Si parlem de passades, de viatges professionals i de sèries, pocs personatges hauran donat tantes satisfaccions a l'actor com Juan Carrasco, ja historia viva de la televisió, com ho és també el mític Paco Gimeno de 7 vidas. Explica Cámara: "Soc molt feliç amb ells, sí. És veritat que Paco em queda lluny, ja han passat molts anys, i, probablement, avui dia alguns capítols de 7 vidas aguantarien molt fràgilment, perquè l'humor ha evolucionat molt. El que sí que ha estat molt bonic és el viatge de Juan Carrasco. Molt, molt, bonic, tio! Han estat tres temporades en els que el personatge ha viscut un arc narratiu enorme i ens n'hem anat a un lloc cada vegada més trist, hem pogut desenvolupar un grup de personatges molt patètics, molt pocavergonyes, però també molt humans i tendres, amb moltes arestes, molt polièdrics. I crec que la comèdia es mereix això, fugir de personatges i trames lineals. I la mà de Diego San José, que escriu que és una meravella. Crec que les tres temporades són collonudes, molt diferents, hi ha coses precioses en aquesta sèrie. I provant coses, arriscant, deixant d'estar pendents del gag, crec que hem estat capaços de portar la comèdia a llocs poc transitats", apunta.
Des d'aquest humor amarg i insòlit, la trilogia Vota/Vamos/Venga Juan ha ficat mà a la corrupció política que obre, un dia sí l'altre també, els informatius. "És que abans aquest tema no es tocava! Recordo escoltar en alguna reunió de feina fa anys que hi havia dos temes tabús en la ficció: el sexe i la corrupció, i deien que això no posava ningú davant la pantalla. Jo no ho entenia massa, perquè el sexe sempre ha interessat. Però és veritat que amb la política i la corrupció no s'atrevien. I a Vota Juan hem estat capaços de fer un acostament des d'un altre punt de vista, molt curiós. Estic molt orgullós d'aquesta sèrie, sí."
Acabem la xerrada preguntant-li a Javier Cámara per la vida professional en aquesta elit que comparteix amb actors com Javier Bardem, Luis Tosar, Eduard Fernández, Antonio de la Torre o Javier Gutiérrez. "És veritat que no paro de treballar. Som uns privilegiats, i clar que hi ha talent, però també m'agradaria dir que n'hi ha molts més que haurien de ser allà", afirma, reivindicant el talent menys mediàtic: "El starsystem es fabrica també apareixent en entrevistes, sortint a la premsa. I ara, amb Rapa, per exemple, tinc la sensació que estic fent promoció només perquè soc la cara més coneguda, i crec que cal repensar això. M'agradaria anar a tot arreu amb Mónica López i amb aquest grup d'actors gallecs meravellosos. Perquè estic a primera línia quan parlem de promoció, però en la primera línia de feina hi ha molts més actors boníssims. I actrius en aquest país... perdona? Per a qualsevol paper protagonista o secundari pots tenir desenes d'actrius de primera línia. Llavors, en aquesta llista de cinc o sis actors que cites jo te'n poso 30, hi ha un talent enorme en aquest país", conclou.